El salven el sentit de l'humor, un cercle tancat i passejar-se sota el xirimiri amb el paraigües tancat penjat del braç.
Repeteixo tema i discurs d'en Waits... però és que, a vegades, un simple xirimiri és molt més que pluja.
"Eh this is about all the bad days in the world. I used to have some really bad days. And I kept them in a little box. And one day I threw them out into the yard. Oh, it's just a couple of innocent bad days. Well, we had a big rain... I don't know what it was growing in, but I think we used to put egg shells out there and coffeegrounds too. Don't plant your bad days! They grow into weeks, the weeks grow into months, and before you know it you got yourself a bad year. Take it from me: CHOKE those little bad days! CHOKE 'em down to nothing! There are your days, CHOKE 'em! You choke my days, I'll choke yours! All right... It's more than rain..."
Jo no et podré salvar de cap dimarts guerrer, però potser et distraurà una estona llegir el que penso del llibre que em vas recomanar fa un temps. M'agradaria dir que ja reposa a l'estanteria, de moment sol, tot esperant els seus companys, però és que l'he deixat només acabar-lo. La meva companya de despatx és una mena de monstre que menja llibres, i se l'ha d'alimentar. Pobreta, se la veia afamada.
ResponEliminaEm sembla que hauré de començar a escoltar en Waits. No, no la seva música, sinó els seus discursos. Quanta raó té aquest paio, no?
Elur, gràcies per la referència. Que sàpigues que tu també ho ets, de referència. Arrencar un somriure sempre és gratificant.
ResponEliminaen Waits, i mira que em va costar! però cada dia m'agrada més :) somriu, sobretot a aquells que no ho fan mai, que són els que més ho necessiten :)
ResponEliminaAi, en Waits, em fa un pèl de mandra... com obrir el paraigües quan cau xirimiri. Per això ma mare sempre em diu que per mi no és xirimiri, sinó calabobos...
ResponEliminaQue tinguis molt bon dimecres!
Quin text més encertat... hauré de descobrir aquest Waits...
ResponEliminaEspero, doncs, que facis cas dels teus propis consells i tinguis un dimecres millor!
Petons!
A mi el xirimiri m'està costant un refredat que segurament pel cap de setmana arribarà al seu punt àlgid, però tot i així... avui estic d'un bon humor apoteòsic! I no sé pas què ho fa! Però que duri :)
ResponEliminaCada cop que entro al teu bloc a mi em ve al cap Blowing in the wind... M'encanta ^^
Realment val més desfer-os-en dels mals dies!!!
ResponEliminad'aquest potser no Xexu o potser no pas quan estava escrivint el post, per ser més exactes. A vegades els dimarts guerrers s'instal·len a qualsevol dia de la setmana...
ResponEliminaJo també l'hauré d'escoltar més... aviam si demà la cosa va millor.
Una abraçada.
Gràcies a tu Jordi, m'he fet riure un piló i això no té preu!
Faré una manteta per posar a la banqueta ;*)
A mi m'agrada molt Clidice, però hi ha moments en els quals es posa millor que tot.
Un somriure :)
Obrir el paraigua quan fa xirimiri és ser llest, res de ser babau M ;*)
Gràcies! Igualment per demà!
jeje myself, ja saps que costa fer-se cas a un mateix, però vaja... una cosa és com està una i l'altre la influència del famós 'entorno' (made in Cruyff) :P
Petons!
Laia, això és perquè no vas ben abillada, un bon abric llarg i un gorro i un bon calçat i ja veuràs com només et refrederàs si toca ;P
Cuida't molt, è?!
Petonassos!
No deus pas saber on és el contenidor adequat Anna... ;*)
No coneixia els Waits. A veure si n'aprenc alguna cosa.
ResponEliminaDe fet, un xirimiri ho és depenent del prisma amb què un se'l miri. Pot ser res, o un gran aiguat.
*Sànset*
Waits m'agrada però, si no és massa demanar, amb un dia com avui: amb solet i sense pluja.
ResponElimina