-On és la Neus?
I un ditet petit petit m'assenyala i tota una carona em somriu.
Tinc la sensació de que quan comenci a parlar no em dirà 'neus', em dirà 'laneus'.
Serà divertit.
A l'Arnau el torna boig que faci veure que me'l menjo. Riu, tot ple de pessigolles.
Ja camina tot sol sense agafar-se d'enlloc. Fa tentines però marxa prou segur.
Evidentment el vaig gravar.
'Em sembla que aquest any no li faré pas tantes fotos'. Mare de l'Arnau dixit.
'Jo sí'. Jo dixit.
Si no hagués viscut tot això i més ahir al vespre, potser no hauria pogut suportar l'enèssim disgust.
divendres, 5 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un dels millors suavitzants de disgusts que hi ha són els nens. Els meus s'acaben quan entro a casa a quarts de nou i el trobo tot repapat al sofà, amb el mando de la tele a la ma, saludant al més pur estil preadolescent.
ResponEliminaSón tan macos, tan macos que el que has descrit fa emocionar ;-)
ResponEliminaI tant que li has de fer fotos!! Moltes, moltes, moltes!! Ell somriurà per la seva amiga-tieta-fotògrafa particular i la seva rialla omplirà el teu cor :-D
Em fas recordar quan els meus nebots eren petitons ;-))
No és mala idea aferrar-se al que ens evita disgustos. Si et serveix, no deixis de fer-ho, i busca fórmules per evitar-te altres disgustos si no disposes del petit.
ResponEliminaVas millorant en música, hehehe. La proposta és prou interessant.
Disfrutar-los ara que sòn petits, ja creixeran.
ResponEliminajejeje m'ho puc imaginar Òscar.
ResponEliminaSón un bàlsam, sobretot perquè en el meu cas són els fills d'algú altre i jo només hi passo una estona, no sabria pas què fer-ne d'un per tota la vida... ;-P
A mi em fa riure Assumpta, l'Arnau és molr divertit i rialler i t'encomana alegria fàcilment.
Estic terriblement convençuda de que acabarà dient-me que sóc una pesada amb les fotos i les pessigolles. Sincerament ja m'hi trobo i em fotré un fart de riure.
:)))
A vegades és l'única manera de sobreviure Xexu, aferrar-nos al que ens fa somriure i abandonar la resta.
jajajaja l'Alexi l'he posat moltes vegades, è?!
Tan aviat penso que és una sort com que no això de créixer A.L. ;)
hi ha moments que compensen qualsevol altre cosa
ResponElimina;)
n'hi ha que tenen capacitat de compensar setmanes senceres Deric ;*)
ResponElimina