A vegades no t'adones de com enyores a algú fins que li tornes a sentir la veu, fins que no t'imagines la seva veu.
Hi ha coses que per temps que passin no canvien.
M'agrada com la Felisa em diu Neuetes.
M'agrada veure que l'Argos continua tan xafarder com sempre.
M'agraden, i molt, tots dos i el conjunt que formen. Fan i són un bon equip.
A vegades salvar un dia és tan fàcil com obrir el correu i trobar-te un mail del teu germà parlant de fotos i gran nevada a l'assumpte. Obrir-lo i veure't a Ulldeter amb un pet de sol esplèndid. Solidaritzar-te amb ell perquè tampoc ha pogut fer fotos a la neu és el següent pas. Riure també. Fa massa dies que no l'abraço.
Molts cops, engegar el dia somrient només necessita d'una micona de voluntat. La voluntat d'agafar un telèfon o la de llegir un mail.
ResponEliminaMolts cops, el dia engega bé només llegint posts tan rebonics com el teu.
Petoooons :) Neuetes (amb accent canfanguero).
Moltíssimes gràcies Òscar, tu sí que ets maco!!
ResponEliminaPetonassos!!!!!
Jajajaja això del mail del teu germà és genial!! :-D
ResponEliminaQuin gran "invent" és el sentit de l'humor... i tant que pot salvar dies!! ;-)
Doncs jo no tinc accent de res... el meu català és absolutament neutre... de fet, podria ser locutora :-DD així que et diré Neuetes amb una entonació bestialment fantàstica :-)
el meu germà és genial Assumpta :)
ResponEliminaem va enviar la foto perquè se'm passés una mica el fred que sap que tinc a la feina :P
No m'ho crec això de la teva falta d'accent, tothom en té, segur.
Entona, entona, guapa!!!!!
;****
Us deu venir de família ;-))
ResponEliminaUna persona que deia que sempre sabia d'on era la gent per l'accent em va dir que a mi li era impossible dir-ho ;-)
El cert és que jo crec que un lleugeríssim accent de Barcelona dec tenir, però gens marcat. La meva mare és barcelonina, però mon pare era del Berguedà... suposo que vaig agafar una mica dels dos accents que es van neutralitzar entre ells.
Bé, de fet, és que el meu pare NO tenia accent d'enlloc tampoc jajaja... era molt curiós. Ell era del Berguedà però la família era del Bages. De petit ja van anar a viure a Barcelona però, clar, l'accent que agafes és el que es parla a casa...
Suposo que entre el de casa i el dels amics doncs va agafar aquell accent tan maco... amb unes paraules tan catalaníssimes ;-)
A casa, la mare et deia "són les dos i mitja" i el pare "són dos quarts de tres".
Ma mare deia "fa fred, posarem una manta" i mon pare deia "fa fred, posarem una flassada" :-DD
Jajaja quin rotllo t'he posat!! :-D
Digues al Jefe que a veure si posa unes estufetes o una mica de calefacció, que sinó et passaràs tot l'hivern refredada! :-))
A mi em salven els dies imatges com eixa, em salva la muntanya. Les meues ara sí estan cobertes de neu...
ResponEliminaavui tenia el dia xof i el telèfon i una cita per riure demà amb unes amigues m'ha "salvat" d'un mal rotllo infinit. Si és que no hi ha res millor que comptar amb aquells i aquelles que estimes quan la vida t'estira cap el mal humor :) que tinguis un bon dia doncs :)
ResponEliminaDoncs a mi les notícies que m'ha portat el telèfon avui no han estat bones.
ResponEliminaI pel que fa al català, si tinc accent d'algun lloc, no ho sé, però puc assegurar que normalment la gent no s'imagina pas que sóc d'on sóc. Enganyo. :-)
Doncs l´ex-combatent del Dijous celebra la foto i el text.
ResponEliminaÉs una foto per tirar-s ´hi de cap, francament. La veig qüasi bé tridimensional, ara mateix ( deu ser el negre de fons, que fa resaltar la impresió ).
És maco saber salvar un dia. Te n'has sortit, que ja és prou. De vegades les coses o persones que ens salven el cul són inversemblants. Això em recorda que vaig contestar uns comentaris a casa amb força retard i n'hi havia un de teu, no recordo el post que era ja.
ResponEliminaSi vols jo et puc explicar com espatllar un dimecres a la nit, i empitjorar un dijous al matí. La manera, curiosament, no és gaire diferent a la que tu utilitzes per salvar dies.
Que mona ella amb els pantalons vermells... QUE VOLIES FER LA COMPETÈNCIA ALS NERETS?
ResponEliminasentimet i tendresa, preciós i autènic....
ResponEliminaUn dia Assumpta estava parlant amb un noi, l'havia conegut feia poc i li vaig dir 'tu no ets d'aquí, è que no?' em va dir que no i que perquè ho deia, 'tens un deix al parlar' i un amic comú va dir 'viu a Lleida', i jo 'no, no, no em refereixo a l'accent de Lleida, hi ha alguna altra cosa'... 'sóc basc' va dir.
ResponEliminaSi hi ha una cosa que em perd són els accents i deixos al parlar. Tots menys el de Bàrssàlonà, aquest em posa mot nerviosa.
Segur que si et sentís a parlar et diria que o ets de Girona o ets de Tarragona, modèstia a part, jajajajaja.
El tema fred a la feina me'l va solucionar ahir en S, el fill del jèfe, em va dir que era perquè estava quieta, que em mogués... li vaig dir que què li samblaria que em posés a fer pilates enmig de la botiga per entrar en calor.
Petons!!!
(jo també sóc xerrameca, ja ho veus ;P)
(això de les hores i mitja, hores i quart, hores menys quart no m'agrada gens, jo sóc del ram de ton pare)
A mi també em salven Comtessa, i més ara que les veig poquet. Les 'meves' ara són plenes de pluja i vent.
Benvinguda a nòmades, fes com si fossis a casa :)
Espero que el dinar vagi de conya Clidice i que serveixi per borrar tots els mals rotllos de la setmana.
Molt bon dia també per a tu! Petons!
També vas tenir guerra ahir Estranger? ja em sap greu. Espero que trobessis un bon refugi.
A mi també m'agradaria ser-hi... és del dia que vam fer el Pic de la Dona i Bastiments.
Vaig llegir la resposta Xexu... i vaig estar temptada de re-respondre't amb un 'et va salvar el cul sense haver-te'l vist mai? que agosarada' però me'n vaig estar :P
Oh, és que amb això les mates fallen estrepitosament, l'aplicació de les mateixes operacions no donen mai el mateix resultat.
Em sap molt de greu maco, sobretot no haver vist el comentari ahir.
Una abraçada!
Moníssima, on vas a parar Eudald!
jejejeje IMPOSSIBLE!!! estaven esplèndids i repreciosos!
Moltes gràcies Rokins ;*)
ResponEliminaT'agraden TOTS menys el de Barcelona? :-(
ResponEliminaMira que jo no el tinc, eh? O, com a mínim no el tinc gens exagerat, seria molt suau... però em sap greu quan sento (llegeixo) això... snifff
sobre gustos colors diuen Assumpta... aquelles àaaaaas exageradament obertes no m'agraden, no puc fer-hi res, a mi m'agraden les vocals neutres i hi ha barcelonins/es que no saben ni que existeixen :P
ResponEliminaTinc familia a Barcelona i no parlen pas un xava exagerat i no em molesta, no em pirra però no em molesta.
vaaaaaaaaa... que no volia pas dir res que et pogués sapiguer greu... a més quan a mi em surt l'accent garrotxí cardo mitja por, que semblo acabada de sortir d'un aïllament de dècades de la muntanya, pastora com poques :P
Un "aïllament de dècades de la muntanya" jejeje :-DD
ResponEliminaQuan jo era petita la meva mare deia que a l'estiu se m'encomanava l'accent del poble del meu avi (entre Vic i Manresa) imagina, mig Bages, mig Osona ;-)
Per cert... el més divertit és que tenia raó!! :-))
A Reus a la botifarra li diuen llonganissa!! Això no ho podem permitir! ;-))
ResponElimina