M'ha acompanyat durant la meva curta estada a l'Empordà. Cada dia, anés on anés, hi ha sigut. Una presència constant. Un guarda que mai no dorm ni descansa. Un punt de referència que he buscat insistentment. Cap dia l'he vist amb claredat, sempre encalitjat, difós, desenfocat, fugisser entre núvols de fireta. Fins l'última tarda quan, passant arran de Torroella mentre tornava cap a casa, s'alçava serè i definit, regalant-me una visió neta i clara del seu perfil.
De Pals enllà hi ha el Montgrí.
De Pals ençà, també.
La muntanya... per a mí, que sóc absolutament d'asfalt, ella sempre ha estat més maca i atractiva que la platja. No la conec bé, però m'agrada :-)
ResponEliminaEl mateix interès que has tingut per la presència del Montgrí, t'imagines que tots plegats el tinguéssim per intentar de no oblidar, en cap moment del nostre present, la gana que pateix el "tercer món" i mirar de fer alguna cosa perquè estimem?
ResponEliminaI t'imagines que sense deixar d'ignorar el Montgrí i la fam que pateix bona part de la humanitat, féssim quelcom per escoltar també el poble ocupat i les armes que l'han volgut i encara el volen conquerir? Per posar un exemple: és que potser és menys terrorisme el que va fer i fa l'Estat espanyol (oprimint i envaint territoris, venent i comprant armament ) enfront del que fa el terrorisme d'ETA?
No podem, per AMOR, en cap cas, creuar-nos de braços i acabar éssent uns espectadors impotents d'una desfeta.
No podem per AMOR al Montgrí i per AMOR a la vida humana, que també és natura i esperit (doncs neix, creix i vol ser algú per algú), no arremangar-nos les mànigues i SER!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
la teva muntanya estiuenca elur té molta més presència i màgia que les úniques que veig jo per aquí: les que els nens fan (i fem) amb sorra de la platja!!! :)
ResponEliminapetooooons!
Tot té el seu atractiu Assumpta i el seu encant i el seu moment per disfrutar-ho :)
ResponEliminaEm sap greu però no em dóna la gana parlar de política Onze, de fet tampoc em sap greu. Quan en tingui ganes ja en faré un post, mentrestant si dedico les meves energies a ser o no ser és cosa meva.
Òscar!! ben fet que feu!! tu rai que estàs enamorat de la platja, per mi seria mitja penitència, tot i que havent-hi criatures pel mig, fossin de qui fossin, segur que també hi disfrutaria, poder-se treure trenta anys del damunt és fabulós! i no té preu ;)
Petoooons!
un bonica imatge del Montgrí. Ben rodonet ell!
ResponEliminaEn cap llog del teu bloc (blog) havia llegit, fins ara, que no volies parlar de política. I la meva opinió és que tot és política, fins i tot afalagar qui escriu, com escriu i el què escriu o censurar-lo ja és fer política. I qui diu que parlar del Montgrí no és fer política també?
ResponEliminaBon vent i barca nova!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Una escapada a l'Empordà! Un punt de referència... segurament us vigilàveu mútuament :-)
ResponEliminauna abraçada ben gran!
Tampoc hi diu enlloc que no vulgui parlar del sexe dels àngels Onze i no en fem cap debat, no? no m'importa parlar de política, però no m'agrada que es busquin tres peus al gat per enfilar una agulla que no toca i "vendre'm" idees. Per sort tinc molt clares les meves idees polítiques.
ResponEliminaTu no parlaves pas del Montgrí, jo sí.
I aclareixo que el meu to no és, en cap moment, agressiu només cansat.
Igualment: bon vent, barca nova i un viatge ben llarg, que Itaca és molt lluny.
Jo a ell segur que sí Laia!
Una altra per tu i mil petons!
Estrip!! ai que me'n descuidava de tu!
ResponEliminaRodonet i força insolent ;)
és l'amo de l'Empordà!
Itaca no és tan lluny, si Itaca ja és el camí.
ResponEliminaI escriure a Internet significa també que algú pot opinar de manera diferent a com penses tu (encara que no t'agradi).
Potser (és una opinió) seria bo que encapçalis el teu blog dient quina mena d'opinions vols llegir, i quina mena d'opinions no seran ben rebudes.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
diria Onze que t'estàs equivocant i de molt... de la mateixa manera que tu has opinat jo també, tu has dit el que has volgut i jo he respost que no en volia parlar, no hi ha res més. Si no t'agrada que no et segueixin el joc no és culpa meva. Hi ha dies en que s'està disposat a entrar-hi, n'hi ha que no. Jo volia parlar del Montgrí i de l'Empordà i ja està. Si a tu no et sembla bé no t'has pas de quedar per aquí, has de fer el que vulguis.
ResponEliminaConèixer gent, sigui on sigui, implica gaudir d'un ventall d'opinions divergents increïble. Sort n'hi ha. Tot i que en cap moment no he dit que pensés diferent o que tingués una opinió distant de la teva. NOMÉS he dit que no en volia parlar aquí i ara. Tan complicat és entendre això?
Potser (i només és una opinió) hauries d'obrir un bloc, llavors tots o quasi tots passaríem per allà i diríem el que pensem respecte la fam, la injustícia, el terrorisme polític, el terrorisme armat i tantes altres coses. Jo, i espero que no et sàpiga greu, no vaig obrir el bloc per parlar d'aquestes coses. Tot i que alguna vegada ho hagi fet i ho faci, tot depèn del vent que bufi.
Jo també tinc el meu Montgrí particular, més petit però igualment ufanós. Aquests perfils vistos de lluny van a joc amb el bategar propi, el d´un mateix. Els que es troben a faltar quan no s´hi és.
ResponEliminaSegueix amb el teu vent.I amb el teu Montgrí. Fa falta.
Avui m´has tocat la fibra Elur.Jo He nascut i crescut a recer d´aquesta muntanya, l´he trepitjada del dret i del revés i encara avui sento l´olor de la farigola, tot i que me la miro de lluny, des de l´altra banda.És cert que té un magnetisme especial i que miris on miris, sempre la busques.
ResponEliminaOstres! No sé si fa dies que has canviat la imatge del bloc, prò m'encanta aquesta nova! Em dóna més serenor que la que tenies abans i amb les paraules en fan un conjunt magnífic!
ResponEliminaAquest Montgrí, mira que n'és, de juganer! Es va esperar a l'últim moment perquè així segur que hi tornes per a poder-lo visitar i fotografiar de nou!
Pitonets, preciosa, i bon cap de setmana!
El meu punt de referència particular Estranger té un perfil totalment oposat al Montgrí, no sap què són les corbes. Quan fa dies que no he estat per 'casa' és el primer que busco amb la mirada :)
ResponEliminaGràcies.
I sempre el trobes País, encara que sigui estirant un xic el coll per salvar uns arbres alts ;)
Ummm... ja no recordo quan fa que vaig fer canvis Núr :P
A l'Empordà sempre hi torno, ai si tignués tan assegurada la loteria de Nadal! jeje
Igualment maca. Petons!
Elur, tu escrius:
ResponElimina"NOMÉS he dit que no en volia parlar aquí i ara. Tan complicat és entendre això?"
I jo et responc:
I tan complicat t'és entendre que no t'obligo pas a parlar-ne;
senzillament tu has fet un escrit i jo he opinat (et sembli bé la
meva opinió, o no). En cap escrit t'he demanat que la validis. Llegeixo els blocs (blogs) de la xarxa, i després hi dic la meva. SIMPLEMENT!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
doncs res, a passar-s'ho bé.
ResponEliminaAh, aquesta és la famosa muntanya a la que fa referència el Cròniques, oi? Vols creure que no l'havia vist mai fotografiada, i al natural tampoc m'hi havia fixat?
ResponEliminauhóoo, el Montgrí!!
ResponEliminano fa gaire el vaig enfilar, fins el castell desangelat de dalt de tot.... i val a dir que fa mooooolta pujada!!!
Una imatge preciosa, un perfil perfecte, diguin el què diguin
Ptonillus **!!!
Totes les muntanyes d'Alaska no tenen la màgia del Montgrí. Salutacions des de l'altra banda del món...
ResponEliminammmhhhhhhh
ps: per cert, si no et fa res, et xusclo la foto i me la poso de salvapantalles...
Aquest és el mugró d'en Jordi, sí Xexu ;)
ResponEliminaJa no ho podràs dir!
I el mèrit que té Hypatia enfilar-lo no fa gaire, que no hi ha ombres!!!
Petonassos!!
mmmhhhhhhh!!!! no et pots pas imaginar l'alegria que sento de 'veure't' per aquí!!!
Tota teva!!!!!
arribo tard oi? doncs sí, aquest és el mugró i no em direu que no. Per aquí en diuen el Bisbe... però ves cadascú hi veu el que hi vol veure.
ResponElimina