... només en falten 5 per arribar a mil.
I em pregunto si cal fer res especial.
O si cal estar-ne pendent.
O si és gaire important.
De fet se'm van passar per alt el 100, el 250, el 500 i tots els que hi havia entremig.
Perquè celebrem sempre números rodons?
D'aquí a 23 hores i mitja entraré en règim de llibertat condicional.
La condició és perdre-la al cap de 3 setmanes.
D'aquí uns quants dies, quan el rellotge marqui hores petites enmig de foscor, la nit em trobarà estirada al bell mig del terrat intentant veure alguna llàgrima.
I aquella nit segur que hi haurà núvols o potser plourà. I dins meu hi haurà una petita lluita entre l'alegria de la pluja i la decepció d'un cel ennuvolat que voldria serè.
Només que en veiés cinc... no, només que en veiés una de clara em faria efímerament, però completa, feliç.
Veure'n, i comptar-ne, 995 seria esgotador.
dijous, 6 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
la constància, quan es fa amb talent, ha de tenir una celebració. segur.
ResponEliminaOstres!!! 1000 posts!!
ResponEliminaPerò... és això possible? Són moltíssims!! :-))
Jo no sé què faràs però si fos jo faria una festassa de les grosses!! :-))
sí, no sé perquè celebrem els números rodons i no, per exemple, el post 997, però és així.
ResponEliminaEn tot cas felicitacions per les 2 coses: el futur post 1.000 i les vacances
Posa't repel·lent de mosquits, nina, que a mi hi va haver un any que em van inflar. ;)
ResponEliminaPetonets.
Increïble. Només havia vist una persona arribar a aquesta xifra, algú que tu coneixes també de per aquí. Felicitats pels 995, quin munt. I saps, n'he llegit molts d'aquests, i no se m'ha fet gens pesat. Així que espero que a tu no se't faci pesat tampoc continuar il·luminant-nos el dia una miqueta a base d'escrits. Bones i merescudes vacances (però no de blog, espero).
ResponEliminaMoltes felicitats!!!!!!! un post especial mereixeria el 1000 i el 999 també.... Un bon bloc!! :) Salutacions i enhorabona!!
ResponEliminaÒscar... moltes gràcies, m'afalagues :)
ResponEliminaSón masses Assumpta! i hi ha qui em segueix des del primer... això sí que és tenir paciència!!
Moltes gàcies Deric!
Si un cas celebrarem el post 1001 o el 1003 ;)
ummm... no els agrado gaire al mosquits Trini, i que duri! jejeje
Petons!!
M'ho diràs a mi Xexu si és increïble.
Moltes gràcies maco.
Anirem fent per aquí com sempre, les vacances no es presenten gaire mogudetes.
Gràcies guapo! (sobretot merescudes!! jeje)
Moltes gràcies Cris :)
M'han agradat molt les teves finestres!
per cert, algú em pot explicar com coi he comptat les hores que em quedaven? me n'he descuidat, ni més ni menys que, 11!!!! ai senyor... i amb la calculadora!!
ResponEliminaJo no sé mates... encara m'hagués equivocat de més!!! jajajaja
ResponElimina