A vegades tot plegat és només un cúmul de despropòsits...
dimecres, 29 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Fa uns quants anys en un programa de ràdio local fèiem servir aquesta cançó i ens inventàvem les ironies...
ResponEliminaun cançó de sempre, la ironia!
ResponEliminaPerò bé, sigui com sigui, la cançó és boníssima!
ResponEliminairònicament així és, elur. sols que els despropòsits queden limitats normalment al "a vegades".
ResponEliminaohh! m'encanta aquesta cançó! des de ben joveneta...
ResponEliminai en el cd versió acústica del Jagged Litle Pill diu: "it's meeting the man of my dreams and then meeting his beautiful husband", jiji
*utnoa*
Sí, millor pendre-s'ho amb un somriure a la boca...
ResponElimina'Life has a funny way of sneaking up on you
ResponEliminaLife has a funny, funny way of helping you out
Helping you out'
Jordi, Estrip, Xexu, Òscar, Sanset i Utnoa, Alegria... siguem irònicament irònics!!!
Gràcies per la companyia!