No sé com explicar-me. No trobo les paraules per expressar el que sento. De fet no trobo paraules per pràcticament res. No aconsegueixo lligar un sol fil de pensament. El meu cap és un embull de fils de colors. Colors vius i colors apagats. Tots entortolligats. Nusos a tort i a dret, al cap, a la gola, a l'estòmac...
Voldria explicar-vos la tristesa profunda que m'envaeix quan recordo la iaia. Sobretot quan la veig somrient en alguna foto. O ahir mentre tenia a les mans la cadena d'or que portava sempre.
Voldria explicar-vos l'alegria infinita i l'amor infinit que vaig sentir quan vaig veure l'Arnau, quan el vaig acaronar, quan li vaig tocar les mans, quan...
Voldria saber dir com em sento d'estúpida enyorant a qui m'ha borrat de la seva vida. Com em mig rebel·lo quan penso en com deuen estar, si ja somriuen prou, si els vents els són propicis... si alguna vegada es recorden de mi.
Voldria que dissabte les paraules no se m'haguéssin perdut rera la pluja, perquè tot el que tenia per dir era preciós.
dilluns, 2 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tu si que ets preciosa!!!
ResponEliminaBon dilluns guapa.
Una abraçada. t'estimem.
I&M&P
quina barreja d'emocions, de persones estimades que arriben i que se'n van. Viure, en estat pur.
ResponEliminaUfffff... que sensaciones emanan de tus palabras. ¿O será que leerlas en esta tiempo gris y lluvioso las desdibuja entre melancolías y tristezas? Precioso lo que has escrito, lo que has expresado.
ResponEliminaUn fuerte abrazo Elur.
de vegades els sentiments i les emocions són tan intenses que es necessita temps i descans per poder-les verbalitzar.
ResponEliminales descrius molt bé!
ai elur, guapa... però si en poquets dies has tingut un matxembrat de sensacions i situacions del tot antagòniques, és lògic que no et surtin les paraules i no sàpigues com te sents de debò. Però malgrat el que a tu et pugui semblar, en aquestes paraules t'has explicat com un llibre obert.
ResponEliminaI les paraules no se les endú el vent... romanen amb tu fins que tu decideixes alliberar-les. Ni una riuada se les pot endur, i totes les coses boniques que encara tens per dir podràs alliberar-les en un altre moment, si s'escau... quan tu vulguis. pPerò encara no les donis per perdudes.
Una abraçada i un petonàs.
deixa que passi el temps
ResponEliminaLa ment juga males passades. Ens fa pensar coses en les que no hem de pensar, i ens porta records que no volem. Sortosament també ens regala moments de joia amb motius tan genials com l'Arnau. Centra't en el que és positiu. Les coses negatives... mica en mica...
ResponEliminanuse si has acabat dient el q volies dir, tot i q el q has dit, ho has dit prou bé ;)
ResponEliminauna abraçada dolça*
La vida de vegades ens en dona una de freda i una de calenta, totes dues alhora. I el nostre cos i sobretot el nostre cor necessita temps per posar com en un puzzle cada cosa en el lloc que li correspon. No tinguis pressa en res Elur, si et cal riure ... riu i disfruta i si et convé plorar la pluja alleugarà les teves llàgrimes.
ResponEliminaUn petó.
Massa sentiments a la vegada. Deixa'ls-hi un espai, les paraules ja aniran brollant com la fruita que cau quan és madura. Una abraçada.
ResponEliminat'e
ResponElimina(per si no ho tenies present ;¬P)
:o)*
Ens hem de poder permetre la tristesa quan patim la pèrdua de qui hem estimat molt. Hem d'aprofitar el gaudi de l'infinita alegria i tendresa que provoca un recent arribat a l'aventura. Plora i riu tant com et calgui!
ResponEliminaMira qui parla!!
ResponEliminaBona setmana, requetebonica!
I jo a vosaltres! molt!
N
La vida tal qual Jesús, només he d'aprendre a acceptar-la tal com ve...
Entre tristezas, alegrías y morriñas Javi ;)
Gracias :** Otro para tí!
Temps n'hi ha, el descans ja és una altra cosa Rits. Gràcies :*
Potser sí sóc un llibre obert Laia, però és l'entre línies el que no em surt ;)
No em fa res, les deixo marxar amb la pluja i més que angoixar-me fins i tot m'allibera.
Una abraçada i un petó!
Encara que no volgués fer-ho Deric ;*)
És el cor qui juga males passades Xexu... la meva ment ho té tot força clar.
Impossible centrar-se, ara mateix prefereixo deixar-me dur...
Una abraçada, maco!
Ni una milèssima part de tot el que voldria Su, però a vegades val més el que es calla que el que es diu... o això diuen.
:***
La vida te'n fot tres de gelades i de tant en tant alguna de calenta -assumpta-, diguem que no té gaire clar el que és la proporció, però les calentes compensen tota la gelor, i tant que sí!
Un petonàs!
Potser és que fins ara n'hi havia massa pocs Gripaublau i ara que n'hi ha em sento desbordada?
Un petó, gràcies :*)
Tinc mala memòria Poeta, però per les coses importants quasi quasi que la tinc fotogràfica!
T'e!! :******
I tant que sí Fanal Blau, ens hem de permetre sentir... però sempre en la justa mesura :)
Gràcies per la visita i les paraules. Un petó!
Fes-te una llista i poc a poc vés fent. Sí, sé que n'hi ha moltes que hi ha algun cosa inexplicable que no t'ho permet, t'entenc. Un petó de revolada!!
ResponEliminaNo crec que em serveixi de res fer llistes Alegria, sempre les acabo ignorant :P
ResponEliminaGràcies, maca, un petonàs!