divendres, 27 de febrer del 2009

fil de lluna ...

Avui m'hauria agradat viure a Girona. Entre altres coses, perquè hauria pogut admirar durant més temps el fil de lluna que lluïa sota Venus.

a

10 ventades ...:

  1. Estrangerdivendres, de febrer 27, 2009 11:06:00 p. m.

    Al Vallès el fil era planer, i m´ha vingut al cap la imatge del gat obsevant l´ocell dins una gàbia.

    ResponElimina
  2. Sergidissabte, de febrer 28, 2009 12:37:00 a. m.

    Que hi havia un eclipsi avui, i no me n'he assabentat?

    ResponElimina
  3. Jordi Nadal Casellasdissabte, de febrer 28, 2009 8:25:00 a. m.

    No t'ho creuràs, però jo, que visc a Girona, me l'he estat mirant. El de la foto és gairebé igual. El fil de lluna era una mica més horitzontal, i semblava un somriure. I Venus? Com sempre, radiant.

    ResponElimina
  4. neusdissabte, de febrer 28, 2009 8:52:00 a. m.

    Per mi aquesta és una associació estranya d'idees Estranger :)
    Benvingut a nòmades!


    Xexu! ets un cas jejeje. La lluna està creixent :)


    Sí que m'ho crec Jordi, només faltaria!
    Un gran somriure, és el que vaig pensar només veure-la: la lluna ens somriu :)
    Venus, com cada dia, marcant la meva ruta nocturna.

    ResponElimina
  5. Carme Rosanasdissabte, de febrer 28, 2009 9:56:00 a. m.

    Jo també la vaig veure, però una mica més horitzontal.

    No es veu cada dia el somriure de la lluna.

    Una preciositat!

    ResponElimina
  6. Trini González Franciscodissabte, de febrer 28, 2009 11:47:00 a. m.

    Un preciós espectacle. I de franc! Tal i com van les coses sembla que sigui de lo poc que gaudirem, mirar cap el cel!

    ResponElimina
  7. neusdissabte, de febrer 28, 2009 12:05:00 p. m.

    I tant Carme, jo també la vaig veure diferent que a la foto, és la que vaig trobar que s'hi assemblava més :P
    Doncs no i menys quan està tan baixa i vius envoltada de muntanyes ;)
    Un petó!


    Una meravella Trini, sí. Mirar el cel sempre és agraït, mirar coses boniques, encara que no estiguin al cel ho serà sempre de franc. De somriures se'n troben a molts llocs ;)
    Guapa!

    ResponElimina
  8. Dericdissabte, de febrer 28, 2009 7:23:00 p. m.

    certament les llunes de Girona són espectaculars!
    el que no sabia és que aquell puntet lluminós del cel era Venus!

    ResponElimina
  9. hypatiadissabte, de febrer 28, 2009 8:10:00 p. m.

    aqui la lluna era cendrosa,
    -un fil brillant i la volta traslucida-,
    i Venus, espaterrant!!

    tot plegat, magnetic de debo,
    el fil que ens connecta...
    =;)

    ResponElimina
  10. neusdissabte, de febrer 28, 2009 8:57:00 p. m.

    Venus és el 3r que brilla més després del sol i la lluna, Deric :)


    El fil del pensament llunàtic... m'agrada estar connectada a tu Hypatia ;****

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)