deturar en cada cosa
i et reca el mot no dit.
Tant d'excés t'afeixuga.
Ara penses que fóra
senzill de recolzar-se
damunt coixins d'oblit
i tancar els ulls i creure's
ignorat i segur.
Però tot persisteix
part dellà de la fosca.
Aprèn, d'un cop per sempre,
que ets sol i que les coses
no et seran mai estranyes
si ets franc i goses dir-les
sense ombres ni miratges.
Miquel Martí i Pol.
Massa temps sense fer l'exercici d'obrir a l'atzar l'antologia d'aquest gran Poeta.
Cantava Serrat que l'atzar és capriciós... potser sí, però avui me l'ha encertat de ple. Massa tarda i de fet massa matí i també massa tot segurament.
I ja se sap que totes les masses piquen...
Fa una setmana que una espurna de tristesa se'm va instal·lar entre costelles. Encara no he aconseguit fer-la fora, és més, tinc la vaga sensació de que ha crescut una miqueta. I malgrat tots els motius que tinc per estar contenta i malgrat l'alegria que sento, no puc deixar de notar aquest rau-rau impertinent.
Demà, igual que avui, em quedaré sense passeig.
Com una mena de càstig a una malifeta que no sé si he fet.
Cantava Serrat que l'atzar és capriciós... potser sí, però avui me l'ha encertat de ple. Massa tarda i de fet massa matí i també massa tot segurament.
I ja se sap que totes les masses piquen...
Fa una setmana que una espurna de tristesa se'm va instal·lar entre costelles. Encara no he aconseguit fer-la fora, és més, tinc la vaga sensació de que ha crescut una miqueta. I malgrat tots els motius que tinc per estar contenta i malgrat l'alegria que sento, no puc deixar de notar aquest rau-rau impertinent.
Demà, igual que avui, em quedaré sense passeig.
Com una mena de càstig a una malifeta que no sé si he fet.
Molts petonets Elur !!!
ResponElimina:*)
Reina, potser és la propera primavera que ens deixa a tots amb una laxitud imprebisible, vés a saber...
ResponEliminaNo puc comentar-te convenientment si em sento així com tu, no sabria trobar les paraules per animar-te, si no em sé animar ni jo mateix. Així que optaré per la solució de sempre, enviar-te una forta abraçada, que ens servirà als dos. Espero que les alegries passin per sobre d'aquella espurna.
ResponEliminaMoltes gràcies Jaka! Molts i molts també per tu! :***
ResponEliminaNo ho sé del cert Zel, però em sembla que no hi té gaire res a veure la primavera... :*)
Les alegries sempre pesen més sobre la balança Xexu, però el contrapes de l'altre plat també es fa notar...
Em sap greu que no estiguis bé, les abraçades sempre són agraïdes, quan es fan amb carinyu (que vingui termcat i em digui alguna cosa, va!) i jo sé que tu me'n tens i tu sap que jo te'n tinc. Si et puc ajudar d'alguna manera ja saps que pots comptar amb mi. Una abraçada i un petonàs, maco.
Que tendre Elur, i que bonic. Aquestes tristeses entre les costelles les sentim tots sovint, amb menor o major freqüència, amb major o menor intensitat. Això no consola, però el que sí que consola, com et diu en XeXu, és una abraçada Sobretot si és feta amb un carinyu immens( tens raó: si a termcat no els agrada la parauleta, que n'inventin una que expressi exactament el mateix! I si no, a callar!).Petons!
ResponEliminacrec que per treure't aquesta espurna has de sortir a caçar ocells amb la teva càmera i fondre't amb la natura, amb el bosc...
ResponElimina:) gràcies Jordi. Un petó :*
ResponEliminaun passeig pel riu, fotos i riures Deric, aquest matí ha aparegut un àngel i m'ha fet companyia :)
Gràcies :*)
a veure, a veure...
ResponEliminano érem uns descreguts????
és que m'atabales, follet!!! X¬DDDDD
no sabria dir jo qui ha tingut l'aparició...
però si és cert que, sigui com sigui, ha tingut propietats guaridores...
t'e
tant!
:o)******
:) d'aparició cap ni una, eh? bé, el xirimiri :P
ResponEliminagràcies, maco :*****