Aquest serà/és el post 881, ho acabo de sumar. Un número que no fot ni fred ni calor, ningú felicita mai el gol 881 (sí, estic escoltant el Barça i m'avorreixo, sembla que no pugui ser), el comentari 881, el post 881, la vegada que fa 881 que t'aixeques o que caus... sempre es busquen números rodons per celebrar les coses. Una mania humana com tantes d'altres.
Perquè dic tot això? no ho sé. Avui he entrat aquí amb una decisió presa.
Després d'un desembre i un gener plens de contrastos i difícils de païr, ha arribat el febrer. Un mes que mai m'ha fet gaire el pes, més aviat sembla un mes de rellènu. (Gol de Márquez, ara torno). I durant aquest febrer tindrem una gran alegria, doncs arribarà un nou membre a la família, la Jana. I potser també m'escaparé a Madrit. I segurament tornaré a perdre'm per les meves muntanyes i les que no són tan meves. I, amb una mica de sort, disfrutaré de l'Empordà i els seus aiguamolls. I ...
Però segurament no ho explicaré aquí.
Potser quan arribi el març... o potser hi haurà altres coses per explicar i les que viuré aquests dies ja no valdran.
Fins després!
dijous, 5 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Això sona a comiat i no sé ben bé si és un adéu o un fins aviat, espero que el segon. Tots som una mica egoistes quan es tracta de dir adéu.
ResponEliminaSort i si pot ser fins aviat.
Oh, no m'ha agradat gens aquest final de post, i això que em semblava força optimista fins llavors. Espero que no vulgui dir el que sembla que vulgui dir, perquè et trobaria a faltar moltíssim, però com diu en Jordi, som egoistes quan algú vol marxar. Però amb tu ho seré, i tant, perquè no vull quedar-me sense Elur. Així que m'acomiado fins el post de demà, o demà passat a tot estirar.
ResponEliminaPer si de cas, et desitjo molts sort en tot...
Un fins després Jordi, que serà més aviat que tard, a tot estirar tornaré pel març. O quan les paraules no fugin de mi.
ResponEliminaGràcies :*)
Un post una mica tonto al principi, més que optimista Xexu :P
ah no pateixis, tornaré. M'agraden/m'agradeu els meus nòmades. I pensa que continuaré passant per casa vostra, només faltaria! I escriuré al twitter i penjaré fotos al Flickr. I, com li he dit al Jordi, tornaré pel març.
Gràcies ;*) Ens "veiem"!
l'hivern està sent llarg, i els ocells ja tenen ganes de volar.
ResponElimina;)
per primera vegada en la meva vida un hivern se'm fa etern Ramon :)
ResponEliminasi no en veiem aqui..potser ens veurem a l'emporda...
ResponEliminacuida't maca..
un beset ;)
sargantana
Se que no es un comiat, nomes es un kit kat necessari oi??
ResponEliminaDoncs ja està be dona, si es així cap problema, ara be...torna o vindré a buscar-te i t'estiraré de les orelles eh!!!!!
Cuca, gaudeix de totes aquestes coses que comentes, viu i gaudeix de cada instant, a la tornada seguirem aqui.
Un petonas enorme bonica!!!!
tots necessitem parèntesis. descansa i renova't les forces, i després ens ho expliques ;) m'encanta el fins després del final, per això jo et diré: fins ara! i cuida't!
ResponEliminaTxiki suena muy bien, me apunto el nombre a ver si tiene algun disco por internet.
ResponEliminaMuxutxus
No coneixia Wash, ara escric mentre escolto un dels teis links.
ResponEliminaFeia dies que no et feia visíta i avui ho faig amb el post 881.
Espero que estiguis bé i que com per aquest blog he pogut llegir, que els vents et siguin propicis.
Moltes felicitats tieta :) i un petó gegant!
Pere
Em sembla, Sargantana, que serà més aviat per aquí ;)
ResponEliminagràcies :*)
Ja! no'm temptis Jo Mateixa que tardaré a tornar només per veure't venir! XD
Gràcies preciosa! sé que hi eres, hi ets i hi seràs, una abraçadassa!!!
Fins aviat Aina, bonica! :****
cuida't tu també, eh? i mira les ampolles mig plenes coi! ;)
Suena muy bien txiki ;)
Besotes y abrazos!
Pere!! quina alegria trobar-te per aquí!!
Tot bé, més o menys. Esperant poder fer, algun dia, una foto que arribi a la sola de les sabates d'alguna de les teves ;P
Moltes gràcies guapo!!! Un petonàs!!
Que els vents també et siguin propicis ;*)
Doncs quan tornis, ens veurem. Tot i que fa poquet que rondo per aquí, ja fa temps que et coneixia el blog i les fantàstiques fotografíes.
ResponEliminaPren el temps que et calgui i torno quan retornis. Que vagi molt bé!
Fes el que et plagui, i fes-ho amb goig, si escrius per compromís, es nota...A mi m'estarà bé esperar que tornis...el més aviat possible. Petonassos!
ResponEliminaPerò viuràs, i això és el que compta. Gaudeix-ne.
ResponEliminaEiiii, m'ha deixat tot tristot, aquest post... :-(
ResponEliminaSi decideixes prendre un descans, procura que no sigui massa llarg, alguns et trobarem molt a faltar. Fa molt de temps que ens llegim i no m'imagino entrar al teu bloc i trobar-ho orfe de tu...
I no pateixis per les paraules. Sempre tornen. Espero que tu facis com elles ;-)
Un petonot ben fort, maca!
veus, a partir d'ara el febrer ja deixarà de ser un mes de "rellenu" per tu
ResponEliminaCoincideixo amb el que dius del mes de febrer. A mí em passa amb el febrer i amb l'octubre. Són els dos mesos de l'any que menys m'agraden. Però hi són i alguna cos hem de fer amb ells.
ResponEliminaLa teva opció "sabàtica" és una bona opció... sempre i quan tornis desprès !!!
Gaudeix de tot el que vulguis fer!
Nosaltres, t'esperarem amb ganes, com la primavera que per cert, ja la tenim ben aprop!
Petonetssss !
Vinga, que ja queda menys per arribar al març i menys per la primavera, que ens florirà!!
ResponElimina