dijous, 15 de gener del 2009

fulles ...



Siete mujeres se sentaron en círculo. Desde muy lejos, desde su pueblo de Momostenango, Humberto Ak’abal les había traído unas hojas secas, que él había recogido al pie de un árbol.

Cada una de las mujeres quebró una hoja, suavemente, contra el oído.

Una sintió un viento soplándole la oreja. Otra, la fronda que se hamacaba. Otra, un batir de alas de pájaros. Otra dijo que en su oreja llovía. Otra escuchó los pasos de un bichito que corría. Otra, un eco de risas. Otra, un rumor de aplausos.

Humberto me lo contó, y yo pensé: ¿No será que las hojas muertas susurraron, al oído de las mujeres, la memoria del árbol?

Eduardo Galeano _ La memoria del árbol


M'agradaria trencar una fulla i poder escoltar-ho tot.
I segurament no podria sentir ben res.
No és el mateix que quan et poses una curculla a l'orella i sents el mar, fins i tot l'olores.
Per poder escoltar el vent, els ocells, passes, rialles, pluja... hauria de trencar la fulla arran de nas.
Llavors fins i tot podria sentir com creixen les plantes...

11 ventades ...:

  1. inyu...
    vols dir que et fa falta trencar una fulla seca?

    jo estic convençut que pots sentir el bosc, fins i tot, lluny d'ell...

    els follets boscans ja ho teniu això...

    i no dubto que en una fulla pots olorar-lo!
    (coi, si fins i tot dius que olores les meves fotos de bolets X¬DDDDDD!)

    t'e!!!
    cistellet de petons dolços (i boscans, es clar!)
    :o)********

    ResponElimina
  2. Elur,
    No podem arribar a imaginar tot allò que es pot copsar des d'un altre estat o àmbit de consciència.
    Et llegeixo i avui m'he decidit a comentar-te.
    Inuits

    ResponElimina
  3. Yo me sigo quedando con la caracola y el mar. Aunque la vida me ha regalado la fortuna de tener el mar ante mis ojos todos los días.
    Me gustaría escuchar qué secretos cuenta la hoja pero aun más me gustaría ser parte de los secretos que el árbol susurra.

    Bicos. Siempre desde el silencio de mis pasos por aquí (a veces hecho sonido como hoy.

    ResponElimina
  4. Potser no Poeta, segurament arran de nas em faria estornudar :P
    A la tardor, quan plou, sento com creixen els bolets! XDDDDDDD
    La majoria de vegades la memòria dels sentits se'm reactiva amb les olors, més que no pas amb imatges o paraules.
    Petonassos, maco! :*******



    No, no podem Inuit, però podem intentar-ho, fins i tot podem olorar o escoltar fulles per si de cas...
    Gràcies :*)


    Javi, puedo escuchar tus pasos, aunque sean silenciosos ;)
    Sería feliz cerca del mar si detrás, cerquita, estuvieran las montañas y los bosques caducifolis :)
    Te imaginas la de secretos que debe guardar un árbol?
    Besiños!

    ResponElimina
  5. a mi m'encanta veure les fulles amb la rosada gelada als matins d'hivern

    ResponElimina
  6. i a mi Deric, són precioses ben enjoiades ;)

    ResponElimina
  7. Em sembla que estàs seguint un procés de transmutació d'una nòmada del vent a una fada del bosc...

    M'acabo d'assabentar, a més, que la foto del post anterior és posada per tu, creia que seria de Google. És evident que, si hi surts, no la vas fer tu, però voldria felicitar molt moltíssim al fotògraf o fotògrafa, ja que és una foto digna de fer-ne un pòster, amb tu i tot, i penjar-lo no només a la paret de la Laia, jo també me'l penjava! Així que si jo ja tinc comandes pel meu llibre de filosofia, tu ja en tens pel teu pòster.

    I per cert, m'agrada la teva imatge, quins cabells tan llargs! M'encanta. Sense tu allà la foto no seria el mateix, això segur. Parlem-ne, que jo també me la penjo, eh!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies Jordi :*)


    Fuig, fuig Xexu, jo una fada, deixaria d'existir, que les fades són imaginàries, igual que els follets...
    La foto del post anterior és feta pel meu germanet, és un artistàs! Li hauré de demanar permís a ell, eh? per sort a mi no se'm reconeix :P
    El més curiós dels meus cabells llargs és que ja no tinc ganes de tallar-me'ls... :P
    Apa, un petó, exagerat!

    ResponElimina
  9. Molt bonic Elur, precisament ara tinc un llibre per llegir de Eduardo Galeano, “Espejos, una historia casi universal”.
    Petonets,
    ;D

    ResponElimina
  10. Segur que t'agrada Jaka! A mi el Galeano encara no m'ha decebut mai!
    Petonets!!!!

    ResponElimina