dissabte, 10 de gener del 2009

91

Avui la iaia fa 91 anys.
Fa una estona li he portat una mandarina, només n'ha menjat tres talls.
Vols creure que amb només tres ja n'he fet prou?
Després ha agafat un calendari on, suposo que l'avi, li va marcant els dies.
Ara estaré enterada de tot l'any.
Dorm la majoria de temps i quan es desperta està totalment desorientada, no li lliguen ni hores ni dies ni presències.
Ara ja sabré en quin dia estem.
Avui a 10, iaia.
Somriem. Estira un braç i em dóna uns copets a l'espatlla. Amb prou feines la noto.
12, 14.
Somriem altra vegada.
Quants en faràs Neus?
35.
35... valga'm déu com passen els anys... 35...
Sí...
...
Tenies coses molt boniques...
...
... eres molt graciosa, vaia.
I m'explica un parell d'anècdotes de quan era petita, i jo m'esforço per no plorar...
a

17 ventades ...:

  1. Sergidissabte, de gener 10, 2009 1:05:00 p. m.

    Bé, felicitats per la iaia, i disculpa el meu anterior comentari, que, a dia d'avui, em sembla d'allò més considerat.

    ResponElimina
  2. Lauradissabte, de gener 10, 2009 1:13:00 p. m.

    Com t'entenc! Jo estic vivint la vellesa dels meus avis -96 ell i 89 ella- amb l'angoixa de pensar en el dia que no els tingui. També he vist com han anat perdent amb els anys. Em van fer de segons pares i són coses que et deixen la gola molt estreta. Petonets i un de molt especial per a l'àvia en aquest dia.

    ResponElimina
  3. sargantanadissabte, de gener 10, 2009 4:24:00 p. m.

    felicitats a les dues, a la iaia per el seu aniversari...a tu per sapiguer disfrutar-la.
    ;) sargantana

    ResponElimina
  4. Jo Mateixadissabte, de gener 10, 2009 4:35:00 p. m.

    Nineta, moltes felicitats per la part que et toca, caram tu...91???? no t'en perdis ni una de les coses que faci eh.

    Un petonas ben gran bonica!!!!

    ResponElimina
  5. Ramon Aladerndissabte, de gener 10, 2009 6:34:00 p. m.

    Segur que ella és feliç quan et veu. És una felicitat que costa poc de donar i compartir. Dóna-li tant com puguis.

    ResponElimina
  6. òscardissabte, de gener 10, 2009 7:11:00 p. m.

    m'has emocionat elur. un petonàs gegant per les dues. pels seus 91 i per la teva mirada tan tendra.

    ResponElimina
  7. neusdissabte, de gener 10, 2009 8:59:00 p. m.

    Moltes gràcies Xexu :)
    Res a disculpar, de debó. Un petó!


    Moltes gràcies Laura, veig que has tingus uns avis boníssims. Petons.


    Bé això de disfrutar-la portaria a escriure mil post i potser encara no quedaria del tot clar Sargantana, diguem que ens estimem, que no és poc, i ja està. Gràcies :*)


    No! jo 91 no Jo Mateixa, la iaia!!!!!!!!!! jo 35!! jejeje
    Pobreta ja en pot fer ben poques de coses... en faig prou veient que de tant en tant somriu i encara té ànims per picar l'ullet.
    Una abraçada, maca! Gràcies!!


    Sí, està contenta Ramon :) poder veure a totes les nétes i el nét sempre l'ha fet feliç.
    Tant com pugui!
    Un petonàs!!


    Gràcies Òscar. Ara mateix és l'única cosa que podem donar-li, tendresa.

    ResponElimina
  8. assumptadissabte, de gener 10, 2009 10:32:00 p. m.

    91 ! Felicitats a la iaia !

    I a tu, per poder disfrutar d'aquestes estones amb ella ! A mi ja no m'hen queda cap d'avi(a) i no saps la de vegades que hi penso ...

    No perdis cap detall, cap comentari, cap gest, cap paraula, cap somriure ... per petit que sigui. Desprès amb els anys ompliran tots els espais buits.

    La meva sempre em deia: Castissa !

    I ara només de pensar-hi ...

    ResponElimina
  9. Bukdissabte, de gener 10, 2009 11:02:00 p. m.

    Elur, m'has ficat la pell de gallina.
    Un post preciós, de veritat. No se m'acut millor regal per l'àvia.

    Un petonot ben fort, maca!

    ResponElimina
  10. Barbollairediumenge, de gener 11, 2009 12:07:00 a. m.

    amoret...
    en el meu cas és el pare...

    i jo, també, molts dies faig esforços per no plorar...

    t'e...
    Una abraçada infinita.
    Uns petonets dolços.
    :o)********

    ResponElimina
  11. neusdiumenge, de gener 11, 2009 8:56:00 a. m.

    Hi ha coses que no són possible -assumpta-, no ho puc pas disfrutar.
    Moltes gràcies, castissa! una abraçada ben forta!


    Gràcies Buk, maquíssim!
    Un petonàs, amic.


    Poeta... em sap molt de greu, molt.
    I sóc incapaç de dir res. Ja saps què en penso d'aquestes coses...
    Saps que hi sóc (tòpic, però cert)
    Una abraçada i petons, moltes abraçades i un petó.
    :***

    ResponElimina
  12. Dericdiumenge, de gener 11, 2009 8:21:00 p. m.

    aprofita totes les estones que tinguis amb ella, val la pena.

    ResponElimina
  13. neusdiumenge, de gener 11, 2009 9:30:00 p. m.

    ai Deric... ho intentaré, de debó. Gràcies :*)

    ResponElimina
  14. hypatiadiumenge, de gener 11, 2009 9:45:00 p. m.

    preciós..........
    ... tens coses molt boniques...

    ResponElimina
  15. neusdiumenge, de gener 11, 2009 10:46:00 p. m.

    Lluna-Hypatia... has vist quina llunassa tan bonica?
    Moltes gràcies.
    Una abraçada :*)!

    ResponElimina
  16. Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata)diumenge, de gener 11, 2009 10:50:00 p. m.

    felicitats a la iaia i a la néta!

    ResponElimina
  17. neusdiumenge, de gener 11, 2009 10:53:00 p. m.

    Moltes gràcies Jo Mateix :*)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)