diumenge, 25 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Unes fotos molt xules! A mi el vent gairebé se m'emporta avui, déu n'hi do com ha bufat!!
ResponEliminaAvui, a Caldes, també hi havia un cel preciós a la posta
ResponEliminaGràcies Xexu :)
ResponEliminaA mi no veus? no he tingut ganes d'obrir les ales...
;*)
M'alegro de que l'haguis pogut disfrutar Deric.
Una abraçada!
Quina preciositat!!!!!
ResponElimina:O quin cel!! El vent pinta el cel... I tu ens pintes el que pinta el cel ;) Sense la teva càmera, la d'instantànies que ens perdríem!
ResponEliminaEra preciós Jo Mateixa, i tant, maca. Una abraçada!
ResponEliminaI ara Laia, només has de mirar enlaire!!!! PEtons, bonica!!