
Torno a casa baixant pel carrer Major. No hi ha ningú al carrer. Només se sent la Leti, la boxer de la Sole, lladrant. S'ha girat un aire gèlid que em fa encongir dins l'abric, que havia sigut del pare. Apujo la bufanda perquè em tapi més les orelles i el clatell, avui porto els cabells recollits. Marxo amb el cap cot, mirant fixament a terra, i quan me n'adono, alço el cap i miro el cel. La lluna em sorprèn i m'enlluerna. Me la quedo mirant una bona estona mentre camino... i penso quantes persones potser estan fent el mateix...
Suposo que unes quantes ... encara que et puc garantir que si passejo i miro al cel ... aquesta nit no puc veure la lluna ... :(
ResponEliminaBona Setmana Elur !
Ella no ens falla, sempre ens acompanya, especialment en els moments de soledat.
ResponEliminaJo... jo faig el mateix. Des de dins de casa veia una llum estranya, fins que me n'he adonat. S'escolava enmig de la cortina que havia tancat cap allà les 7, però que com que està trencada s'obre sola. I estava gran, maca, ben lluent ^^
ResponEliminamirem poc el cel de nit. quan no ho fem, no sabem l'espectacle que sovint deixem de veure
ResponEliminaa casa treu el cap pel forat del pati
ResponEliminaservidora!
ResponEliminaa 2/4 de 8... mentre tornava de casa del pare.
I t'ho podràs creure o no. He tingut la sensació que tu també la estaves mirant o la miraries.
És que era impossible ignorar-la amb la llum que ens regalava..
Un cabasset de petons dolços, inyu!
:o)*****
me la sé!!
ResponEliminaaquesta sensació de cabòria i la lluna que et sorprèn de sobte i t'atura com un cop.... t'impacta, és la teva lluna!!
ahir era la lluna més grossa de l'any, un segon perigeo....
Doncs va ser una llàstima que te la perdessis -assumpta-, estava preciosa :)
ResponEliminaBona setmana! :*)
Sí Xexu... llàstima que no em pogués dir "tranquil·la, no passa res"...
Ummm... doncs mira Òscar, jo quasi sempre miro enlaire, de nit busco la lluna, després Venus, Orió i sempre m'hi encanto... i de dies, busco ocells :P
A l'hora que has escrit Jordi, a casa treia el nas per la persiana mig oberta ;)
Poeta, t'ho podràs creure o no, però era l'hora en què jo anava cap a casa ;)
Una abraçada i petons enlluernats :****
Hypatia... va ser ben bé així! Aquest matí encara hi era, preciosa, brillant...
Una abraçada!
la lluna es com els amics..hi es fins i tot quand no la veus.
ResponEliminade vegades un bany balsamic de lluna es el millor per l'esperit
que tinguis un bon dia cuca!
besets!!
sargantana ;)
moltes moltes moltes, n'estic segur!
ResponEliminaI a vegades mirar la lluna també et fa plorar Sargantana...
ResponEliminabon dia :**
Imagina't Estrip... amb la de gent que hi arriba a haver al món, eh?
i qui ha dit que les llagrimes no siguin bones??
ResponEliminaM'ha agafat fred només de llegir-ho!!
ResponElimina