Sense quasi adonar-me'n, he canviat els ocells, siluetes fosques en moviment amb un blau-gris de fons, per les lletres, siluetes negres sobre paper blanc trencat.
Quan prens consciència de que ja són 2/4 de 3 de la matinada i encara no tens son i cap ganes de deixar la lectura, és complicat plantejar-se llevar-se amb el sol, de fet ni ho intentes. Acabes el capítol, o potser dos més, i et poses a dormir, tan plàcidament com pots, o més del que pensaves, tampoc ho saps ben bé.
És quan et despertes abans de les 8 amb la son acabada i abans d'obrir els ulls ja saps que serà un acte dolorós. Començes a notar la punxada a l'esquerra. Acabes obrint-ne només un, poquet i quan veus entrar tota aquella llum de dia a través de la persiana, saps que has perdut alguna cosa. Com a mímin la capacitat de mirar la claror sense que et faci mal físicament. Necessites més de 10 minuts per posar el cervell a lloc, per anar obrint les pròpies persianes lentament.
La lectura sempre passa factura i l'import varia segons el dolor i la intensitat de la migranya. És un fet tan meu, tan assumit que ja no me'n planyo gaire, sobretot quan el 90% de la culpa és meva. Dormir poc i llegir massa.
Envio un sms. Potser encara no hauré perdut l'oportunitat del dia. En rebo resposta. Han sortit aquesta matinada, a les 4, cap a Verges.
Penso en els arrossars de sota el mugró i somric.
I ara, després d'una becaineta, mentre escolto algún ocell per aquests defores, on encara no s'ha decidit a acabar d'embrutar-ho tot amb fang o ploure, tinc el llibre aquí al costat que m'espera. Però de moment, només de moment, el deixaré de banda. Els meus ulls necessiten descansar un xic més.
.
dissabte, 31 de maig del 2008
divendres, 30 de maig del 2008
apunts [6] ...
Voldria fer el post de Relats conjunts. No me'n sento capaç. Aquest quadre del Friedrich sempre ha tingut la capacitat de deixar-me sense paraules. Només sóc capaç de contemplar-lo i de posar-me al lloc del personatge pintat, deixant que la boira, la calma, la pau i el silenci del paisatge m'arribi fins el moll de l'os.
Em recorda un dia en que, amb el meu germà, vam pujar dalt d'una muntanya per veure el pas de la migració. Tot era boira. Només alguna altra muntanya, tan o més alta que la nostra, treia el nas en aquella mar blanca. Sabíem que no veuríem cap bitxo i tot i així ens hi vam quedar una bona estona, en silenci.
Aquests dies la boira la duc a dins. Quasi em sento incapaç de pensar. Per tant no ho faig. Com aquell que sap volar, que sap caminar pels aires, m'hi endinso i em deixo portar cap a enlloc.
Demà m'agradaria anar a veure ocells.
.
Em recorda un dia en que, amb el meu germà, vam pujar dalt d'una muntanya per veure el pas de la migració. Tot era boira. Només alguna altra muntanya, tan o més alta que la nostra, treia el nas en aquella mar blanca. Sabíem que no veuríem cap bitxo i tot i així ens hi vam quedar una bona estona, en silenci.
Aquests dies la boira la duc a dins. Quasi em sento incapaç de pensar. Per tant no ho faig. Com aquell que sap volar, que sap caminar pels aires, m'hi endinso i em deixo portar cap a enlloc.
Demà m'agradaria anar a veure ocells.
.
dijous, 29 de maig del 2008
dimecres, 28 de maig del 2008
mirada ...
Surto de dinar i em poso a caminar tranquil·lament. M'encanto amb els núvols i amb algun aparador estrany sense deixar de caminar. La veig com s'acosta pel costat dret. Per sort la meva visió perifèrica és bona. Em passa fregant l'espatlla. Alta, morenassa, amb sabates de taló, completament vestida de negre. Fashion total. Tan bon punt em quasi frega, se'm creua per davant sense mirar res, taconejant a un ritme alt. Tinc temps de pensar, pensament ràpid, com una fletxa. Tinc dues opcions. La primera frenar i mig aturar-me per deixar-la passar. I escullo la segona. Continuo caminant al meu ritme. Resultat? s'ha entrebancat amb el meu peu, perquè l'he trepitjada... o potser li he donat un cop al peu. S'ha girat ràpidament movent les mans. Aixeco una cella i me la miro*. Un altre pensament ràpid. Amb un somriure sorneguer, li dic "perdona", mentre balbuceja alguna cosa tot seguit d'un "perdona" escarransit. Em sembla que la meva mirada l'hi ha frenat la llengua.
*"quan tinguis la barra de queixar-te t'explico quatre coses, que perquè tu siguis fashion i jo no, no et dóna dret a atropellar a ningú".
*"quan tinguis la barra de queixar-te t'explico quatre coses, que perquè tu siguis fashion i jo no, no et dóna dret a atropellar a ningú".
dimarts, 27 de maig del 2008
nits ...
Últimament dorm amb una orella oberta. Totalment a l'aguait de qualsevol moviment i soroll no habitual.
Passejos nocturns escales amunt i avall. Sense obrir cap llum. La que entra per la persiana, sempre oberta, és suficient.
El gat, la segueix sempre o quasi sempre. Aprofita els seus passejos per animar-la a jugar, sigui l'hora que sigui, sense enfadar-se gens quan ella només l'acaricia suaument, mentre li diu alguna cosa mescla de miols, ronroneigs i paraules, i es torna a posar al llit.
L'insomni d'aquests dies no li ha fet gens de nosa. Tot el contrari. Ha pogut notar i sentir com arribava cada tempesta nocturna. Ha pogut comptar els llamps i trons. I ha pogut estar-se una bona estona dreta, amb el nas enganxat a la finestra, veient l'espectacle de la natura.
.
Passejos nocturns escales amunt i avall. Sense obrir cap llum. La que entra per la persiana, sempre oberta, és suficient.
El gat, la segueix sempre o quasi sempre. Aprofita els seus passejos per animar-la a jugar, sigui l'hora que sigui, sense enfadar-se gens quan ella només l'acaricia suaument, mentre li diu alguna cosa mescla de miols, ronroneigs i paraules, i es torna a posar al llit.
L'insomni d'aquests dies no li ha fet gens de nosa. Tot el contrari. Ha pogut notar i sentir com arribava cada tempesta nocturna. Ha pogut comptar els llamps i trons. I ha pogut estar-se una bona estona dreta, amb el nas enganxat a la finestra, veient l'espectacle de la natura.
.
dilluns, 26 de maig del 2008
tempesta ...
Quan arriben algunes tempestes de l'ànima, m'agradaria fer com ell... amagar-me fins que el vent furiós i els trons haguessin passat...
.
diumenge, 25 de maig del 2008
móns ...
dos móns...
el món sensible: realitats particulars, canviants, múltiples, que neixen, duren i moren, i es capten amb els sentits
el món de les idees: realitats tangibles, eternes, immutables, que es troben més enllà del temps i de l'espai, un món abstracte al qual s'hi arriba a través del camí del coneixement.
i avui, jo n'hi afegiria un altre...
el món dels somnis: allà on el sensible i el de les idees es barregen creant confusió, allà on la realitat es mescla amb la ficció, allà on es continua el llibre que s'està llegint com si jo mateixa el visqués... allà on, quan tens febre, t'hi perds sense saber-ne ben bé com sortir...
.
divendres, 23 de maig del 2008
gota ...
En un intent d'aconseguir allò impossible, un dit se li escapa fins el vidre per poder aturar una gota que rellisca per l'altra banda...
.
dijous, 22 de maig del 2008
somnis ...
En todas las profecías
está escrita la destrucción del mundo.
Todas las profecías cuentan
que el hombre creará su propia destrucción.
Pero los siglos y la vida
que siempre se renueva
engendraron también una generación
de amadores y soñadores,
hombres y mujeres que no soñaron
con la destrucción del mundo,
sino con la construcción del mundo
de las mariposas y los ruiseñores.
Desde pequeños venían marcados por el amor.
Detrás de su apariencia cotidiana
Guardaban la ternura y el sol de medianoche.
Las madres los encontraban llorando
por un pájaro muerto
y más tarde también los encontraron a muchos
muertos como pájaros.
Estos seres cohabitaron con mujeres traslúcidas
y las dejaron preñadas de miel y de hijos verdecidos
por un invierno de caricias.
Así fue como proliferaron en el mundo los portadores sueños,
atacados ferozmente por los portadores de profecías
habladoras
de catástrofes.
los llamaron ilusos, románticos, pensadores de
utopías
dijeron que sus palabras eran viejas
y, en efecto, lo eran porque la memoria del paraíso
es antigua
el corazón del hombre.
Los acumuladores de riquezas les temían
lanzaban sus ejércitos contra ellos,
pero los portadores de sueños todas las noches
hacían el amor
y seguía brotando su semilla del vientre de ellas
que no sólo portaban sueños sino que los
multiplicaban
y los hacían correr y hablar.
De esta forma el mundo engendró de nuevo su vida
como también habia engendrado
a los que inventaron la manera
de apagar el sol.
Los portadores de sueños sobrevivieron a los
climas gélidos
pero en los climas cálidos casi parecían brotar por
generación espontánea.
Quizá las palmeras, los cielos azules, las lluvias
torrenciales
Tuvieron algo que ver con esto,
La verdad es que como laboriosas hormiguitas
estos especímenes no dejaban de soñar y de construir
hermosos mundos,
mundos de hermanos, de hombres y mujeres que se
llamaban compañeros,
que se enseñaban unos a otros a leer, se consolaban
en las muertes,
se curaban y cuidaban entre ellos, se querían, se
ayudaban en el
arte de querer y en la defensa de la felicidad.
Eran felices en su mundo de azúcar y de viento
de todas partes venían a impregnarse de su aliento
de sus claras miradas
hacia todas partes salían los que habían conocido
portando sueños
soñando con profecías nuevas
que hablaban de tiempos de mariposas y ruiseñores
y de que el mundo no tendría que terminar en la
hecatombe.
Por el contrario, los científicos diseñarían
puentes, jardines, juguetes sorprendentes
para hacer más gozosa la felicidad del hombre.
Son peligrosos - imprimían las grandes
rotativas
Son peligrosos - decían los presidentes
en sus discursos
Son peligrosos - murmuraban los artífices de la guerra.
Hay que destruirlos - imprimían las grandes
rotativas
Hay que destruirlos - decían los presidentes en sus
discursos
Hay que destruirlos - murmuraban los artífices de la guerra.
Los portadores de sueños conocían su poder
por eso no se extrañaban
también sabían que la vida los había engendrado
para protegerse de la muerte que anuncian las
profecías
y por eso defendían su vida aun con la muerte.
Por eso cultivaban jardines de sueños
y los exportaban con grandes lazos de colores.
Los profetas de la oscuridad se pasaban noches
y días enteros
vigilando los pasajes y los caminos
buscando estos peligrosos cargamentos
que nunca lograban atrapar
porque el que no tiene ojos para soñar
no ve los sueños ni de día, ni de noche.
Y en el mundo se ha desatado un gran tráfico de
sueños
que no pueden detener los traficantes de la muerte;
por doquier hay paquetes con grandes lazos
que sólo esta nueva raza de hombres puede ver
la semilla de estos sueños no se puede detectar
porque va envuelta en rojos corazones
en amplios vestidos de maternidad
donde piesecitos soñadores alborotan los vientres
que los albergan.
Dicen que la tierra después de parirlos
desencadenó un cielo de arcoiris
y sopló de fecundidad las raíces de los árboles.
Nosotros sólo sabemos que los hemos visto
sabemos que la vida los engendró
para protegerse de la muerte que anuncian las
profecías.
Los portadores de sueños _ Gioconda Belli
.
está escrita la destrucción del mundo.
Todas las profecías cuentan
que el hombre creará su propia destrucción.
Pero los siglos y la vida
que siempre se renueva
engendraron también una generación
de amadores y soñadores,
hombres y mujeres que no soñaron
con la destrucción del mundo,
sino con la construcción del mundo
de las mariposas y los ruiseñores.
Desde pequeños venían marcados por el amor.
Detrás de su apariencia cotidiana
Guardaban la ternura y el sol de medianoche.
Las madres los encontraban llorando
por un pájaro muerto
y más tarde también los encontraron a muchos
muertos como pájaros.
Estos seres cohabitaron con mujeres traslúcidas
y las dejaron preñadas de miel y de hijos verdecidos
por un invierno de caricias.
Así fue como proliferaron en el mundo los portadores sueños,
atacados ferozmente por los portadores de profecías
habladoras
de catástrofes.
los llamaron ilusos, románticos, pensadores de
utopías
dijeron que sus palabras eran viejas
y, en efecto, lo eran porque la memoria del paraíso
es antigua
el corazón del hombre.
Los acumuladores de riquezas les temían
lanzaban sus ejércitos contra ellos,
pero los portadores de sueños todas las noches
hacían el amor
y seguía brotando su semilla del vientre de ellas
que no sólo portaban sueños sino que los
multiplicaban
y los hacían correr y hablar.
De esta forma el mundo engendró de nuevo su vida
como también habia engendrado
a los que inventaron la manera
de apagar el sol.
Los portadores de sueños sobrevivieron a los
climas gélidos
pero en los climas cálidos casi parecían brotar por
generación espontánea.
Quizá las palmeras, los cielos azules, las lluvias
torrenciales
Tuvieron algo que ver con esto,
La verdad es que como laboriosas hormiguitas
estos especímenes no dejaban de soñar y de construir
hermosos mundos,
mundos de hermanos, de hombres y mujeres que se
llamaban compañeros,
que se enseñaban unos a otros a leer, se consolaban
en las muertes,
se curaban y cuidaban entre ellos, se querían, se
ayudaban en el
arte de querer y en la defensa de la felicidad.
Eran felices en su mundo de azúcar y de viento
de todas partes venían a impregnarse de su aliento
de sus claras miradas
hacia todas partes salían los que habían conocido
portando sueños
soñando con profecías nuevas
que hablaban de tiempos de mariposas y ruiseñores
y de que el mundo no tendría que terminar en la
hecatombe.
Por el contrario, los científicos diseñarían
puentes, jardines, juguetes sorprendentes
para hacer más gozosa la felicidad del hombre.
Son peligrosos - imprimían las grandes
rotativas
Son peligrosos - decían los presidentes
en sus discursos
Son peligrosos - murmuraban los artífices de la guerra.
Hay que destruirlos - imprimían las grandes
rotativas
Hay que destruirlos - decían los presidentes en sus
discursos
Hay que destruirlos - murmuraban los artífices de la guerra.
Los portadores de sueños conocían su poder
por eso no se extrañaban
también sabían que la vida los había engendrado
para protegerse de la muerte que anuncian las
profecías
y por eso defendían su vida aun con la muerte.
Por eso cultivaban jardines de sueños
y los exportaban con grandes lazos de colores.
Los profetas de la oscuridad se pasaban noches
y días enteros
vigilando los pasajes y los caminos
buscando estos peligrosos cargamentos
que nunca lograban atrapar
porque el que no tiene ojos para soñar
no ve los sueños ni de día, ni de noche.
Y en el mundo se ha desatado un gran tráfico de
sueños
que no pueden detener los traficantes de la muerte;
por doquier hay paquetes con grandes lazos
que sólo esta nueva raza de hombres puede ver
la semilla de estos sueños no se puede detectar
porque va envuelta en rojos corazones
en amplios vestidos de maternidad
donde piesecitos soñadores alborotan los vientres
que los albergan.
Dicen que la tierra después de parirlos
desencadenó un cielo de arcoiris
y sopló de fecundidad las raíces de los árboles.
Nosotros sólo sabemos que los hemos visto
sabemos que la vida los engendró
para protegerse de la muerte que anuncian las
profecías.
Los portadores de sueños _ Gioconda Belli
.
dimecres, 21 de maig del 2008
dimarts, 20 de maig del 2008
dilluns, 19 de maig del 2008
converses...
La primera va preguntar:
-Tu... què busques?
I la segona va respondre:
-La tendresa.
.
diumenge, 18 de maig del 2008
crònica barbollaireluriana ...
Evidentment aquesta cançó no reflecteix gaire res de la trobada d'ahir. El que passa és que m'agrada molt. Però hi ha un parell o tres de frases que m'agraden especialment i que sí que formen part del resum d'un dissabte preciós.
I was swimming across the sky
Clounds and angels by my side
(...)
I believe in your smile everyday
(...)
Clounds and angels by my side
(...)
I believe in your smile everyday
(...)
Poca cosa més diré. Només que m'ho vaig passar teta, que va ser un plaer recórrer Girona tan ben acompanyada, que vaig riure molt, que vaig passar una mica de vergonya (perquè jo sóc vergonyosa malgrat hi hagi qui no s'ho creu)...
Moltes gràcies Poeta. Per tot!
.
Moltes gràcies Poeta. Per tot!
.
divendres, 16 de maig del 2008
capvespre ...
El to del blat*
amb la llum del capvespre
és verd daurat.
amb la llum del capvespre
és verd daurat.
*El mar de blat
amb la llum del capvespre
és verd daurat.
.
amb la llum del capvespre
és verd daurat.
.
dimecres, 14 de maig del 2008
recompte ...
-Un senyor que tarda tres hores en fer una foto amb el mòbil, a la seva senyora estintolada a l'entrada dels banys àrabs. Amb l'estona que hi ha estat, he tingut temps de fer 10 fotos.
-Un mòbil d'orquídees que m'ha deixat corpresa.
-Una turista que ha tret el cap just quan la càmera feia "clic" per immortalitzar les escales de la catedral.
-Una cara coneguda que no m'ha reconegut. És professora, però no sé exactament on l'haig d'ubicar... a l'institut? a l'escola d'art? Somric i passo de llarg.
-Una petita-unamicagran decepció amb l'exposició del claustre de la catedral.
-Milers de flors precioses.
-Centenars d'escales pujades i baixades.
-Un noi al carrer de la Força, ell puja i jo baixo. Es mira la meva càmera, porto l'objectiu petit. Ell també porta càmera, amb noséquin objectiu i un parasol, queda molt professional. Somriu (un somriure sorneguer, potser?) després de mirar-me.
-Tres pensaments relacionats amb el noi: no deu pas ser que m'hagi reconegut, i tot seguit: ja! el 300 el tinc a casa, xaval, que no llueixo perquè no vull! hoooooooome! que a més objectiu no vol dir millors fotos. I tot seguit també penso que potser tot el que he pensat era absurd.
-Un plànol, una analítica subjectiva i unes quantes marques amb rotulador. Visites imprescindibles per dissabte.
.
-Un mòbil d'orquídees que m'ha deixat corpresa.
-Una turista que ha tret el cap just quan la càmera feia "clic" per immortalitzar les escales de la catedral.
-Una cara coneguda que no m'ha reconegut. És professora, però no sé exactament on l'haig d'ubicar... a l'institut? a l'escola d'art? Somric i passo de llarg.
-Una petita-unamicagran decepció amb l'exposició del claustre de la catedral.
-Milers de flors precioses.
-Centenars d'escales pujades i baixades.
-Un noi al carrer de la Força, ell puja i jo baixo. Es mira la meva càmera, porto l'objectiu petit. Ell també porta càmera, amb noséquin objectiu i un parasol, queda molt professional. Somriu (un somriure sorneguer, potser?) després de mirar-me.
-Tres pensaments relacionats amb el noi: no deu pas ser que m'hagi reconegut, i tot seguit: ja! el 300 el tinc a casa, xaval, que no llueixo perquè no vull! hoooooooome! que a més objectiu no vol dir millors fotos. I tot seguit també penso que potser tot el que he pensat era absurd.
-Un plànol, una analítica subjectiva i unes quantes marques amb rotulador. Visites imprescindibles per dissabte.
.
dimarts, 13 de maig del 2008
pensament robat ...
"La bellesa es dibuixa a l'interior dels ulls, la modula la veu, la dibuixa el gest i la descobreixen els actes"
Josep-Francesc Delgado _ "Sota el signe de Durga"
.
Josep-Francesc Delgado _ "Sota el signe de Durga"
.
dilluns, 12 de maig del 2008
paraigua ...
Està plovent quan surto de la feina, no pas gaire, però el suficient per haver d'obrir el paraigua. Caminats uns cent metres, la pluja esdevé un ruixim quasi imperceptible. Tanco el paraigua. Cinquanta metres i el ruixim és ara una cortina d'aigua, totalment homogènia, bonica. L'obro. Passo dos semàfors i el tanco. Arribo fins la plaça Independència tranquil·lament, caminant sota un xirimiri petit i agradable. Hi ha un munt de gent a per tot arreu, la pluja no ha espantat a quasi ningú. Quan surto de dinar el xirimiri dura el que tardo en arribar al primer pont. Una altra cortina ben feta. Estenc el paraigua. Esquivo persones i paraigües i cotxes, trepitjo bassals, obro i tanco el paraigua al mateix ritme que la pluja tria per aparèixer i quasi desaparèixer. Espio per entre caps molls, paraigües estesos, impermeables, el trenet... les flors de la Catedral i d'algún jardí del carrer de la Força. Fa estona que el meu petit paraigua no dóna a l'abast amb tanta aigua. Ja abans de dinar la pluja s'escolava pels cosits, arribant-me fins la mà que el sostenia. Ara, les gotes em cauen damunt els cabells, els ulls, les ulleres... Aprofito quan passo per sota unes voltes, sota la via, per descarregar-lo d'aigua, adonant-me que s'ha acaba aliant amb qui té més força. No li retrec, si no fos perquè a la tarda treballo, hauria fet el mateix.
.
O'2L - Riders On The Storm ...
A vegades les tardes de diumenge poden ser un pou de sorpreses. Sobretot quan te les prens amb calma, visites les típiques webs de sempre, com ara epdlp ... i en treus tresors com aquest:
.
.
diumenge, 11 de maig del 2008
luxe ...
Anar-se'n al llit i llegir tot escoltant la pluja.
Tancar el llibre just quan se t'estant tancant els ulls i sentir ploure amb ganes.
Adormir-se al ritme de la pluja...
.
dissabte, 10 de maig del 2008
nou ...
Arriben els llevants... arriba un canvi de rumb.
Vestit nou i somriure nou.
.
(Gràcies Laia!! ***)
Vestit nou i somriure nou.
.
(Gràcies Laia!! ***)
divendres, 9 de maig del 2008
ame [2] ...
Maurits Cornelis Escher (1898-1972)Puddle 1952 woodcut in black, green and brown, printed from 3 blocks
dijous, 8 de maig del 2008
ame (pluja) ...
Diu que demà plourà.
Fins i tot hi ha alertes per la pluja.
Fins, i, tot, hi ha qui ja diu que s'hauria de mirar si, amb l'aigua que diu que caurà, caldrà un nou trasvassament.
Fins.
I.
Tot...
... s'endurà més d'una boira...
Fins i tot hi ha alertes per la pluja.
Fins, i, tot, hi ha qui ja diu que s'hauria de mirar si, amb l'aigua que diu que caurà, caldrà un nou trasvassament.
Fins.
I.
Tot...
... s'endurà més d'una boira...
dimecres, 7 de maig del 2008
Zazpi ...
Zazpi és el número set en euskera.
Zazpi va néixer un 7 de maig.
Zazpi va aparèixer a la meva vida... ni ho sé quan va ser.
La recordo guapíssima i carinyosa. Sempre. Ens trobàvem de marxeta i jo sempre li insistia que tirés els trastos al meu germà, que m'agradaria molt tenir-la de cunyada. Però semblava que el nen no estava per aquestes coses.
I quina va ser la meva sorpresa quan un dia vaig descobrir que estavem junts! El dia que el nen m'ho va dir no m'ho podia creure. Em va fer molta il·lusió, molta.
Però la Zazpi d'ara és diferent de la de fa 8 anys. La d'ara l'estimo molt més, però molt més.
És una de les dones més guapes que conec. Però això importa ben poc, a mi m'agrada la seva mirada verda tan carinyosa, les abraçades i petons que reparteix, la manera com tracta a qui s'estima, m'agrada tal com és. I per tota la vida!
.
Zazpi va néixer un 7 de maig.
Zazpi va aparèixer a la meva vida... ni ho sé quan va ser.
La recordo guapíssima i carinyosa. Sempre. Ens trobàvem de marxeta i jo sempre li insistia que tirés els trastos al meu germà, que m'agradaria molt tenir-la de cunyada. Però semblava que el nen no estava per aquestes coses.
I quina va ser la meva sorpresa quan un dia vaig descobrir que estavem junts! El dia que el nen m'ho va dir no m'ho podia creure. Em va fer molta il·lusió, molta.
Però la Zazpi d'ara és diferent de la de fa 8 anys. La d'ara l'estimo molt més, però molt més.
És una de les dones més guapes que conec. Però això importa ben poc, a mi m'agrada la seva mirada verda tan carinyosa, les abraçades i petons que reparteix, la manera com tracta a qui s'estima, m'agrada tal com és. I per tota la vida!
.
dimarts, 6 de maig del 2008
dilluns, 5 de maig del 2008
crit ...
Estic mot enfeinada. No dono a l'abast i no puc estar quieta. Tragino papers, llapis, regles, carpetes... d'una banda a l'altra. Estic treballant a l'aire lliure. Vaig i vinc per davant de casa, amb tots els estris al damunt. Cambiant-los de lloc a cada moment, buscant l'adequat per treballar bé. Intento posar tots els fulls damunt el pilar de la muralla. Es gira vent i no vull que se'ls endugui, són molt importants. Importantíssims. I quan estic a mig trasllat, quan crec que podré resguardar els fulls del vent, aquest empeny més fort que mai i me'ls llença a la cara. Obro els braços per intentar atrapar-los, en un gest completament inútil, doncs és el vent qui m'atrapa a mi i, amb una violència fora de mida, se m'emporta. El meu propi crit em desperta.
.
.
divendres, 2 de maig del 2008
dijous, 1 de maig del 2008
balanç [2] ...
Una trucada, esperada, prop de les 8 del matí. El meu germà.
Dos polls de falcó motatxut batent les ales, tot entrenant-se per quan, d'aquí a poc, emprenguin el primer vol.
Una parella d'aligots festejant.
Un esparver mascle prenent el sol.
Quatre voltors, no pas junts, seguint la mateixa ruta.
Dos conills de bosc enmig de la carretera, dubtant entre fugir o xafardejar.
Un esquirol corrent a tocar del marge.
Mil flors i més de mitja dotzena d'orquídees boscanes.
Papallones i ocells petits. El cant d'un abellarol.
El verd nou contrastant amb el verd vell.
Una bona conversa amb una companyia immillorable.
...
i aquesta tarda, més...
.
Dos polls de falcó motatxut batent les ales, tot entrenant-se per quan, d'aquí a poc, emprenguin el primer vol.
Una parella d'aligots festejant.
Un esparver mascle prenent el sol.
Quatre voltors, no pas junts, seguint la mateixa ruta.
Dos conills de bosc enmig de la carretera, dubtant entre fugir o xafardejar.
Un esquirol corrent a tocar del marge.
Mil flors i més de mitja dotzena d'orquídees boscanes.
Papallones i ocells petits. El cant d'un abellarol.
El verd nou contrastant amb el verd vell.
Una bona conversa amb una companyia immillorable.
...
i aquesta tarda, més...
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
