Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
doncs ja trigues a venir... t'espera un matí ben taronjat! :D
ResponEliminapetons i llepades de tardor calenta!
carinyo!!
ResponEliminaaqui cauen quatre gotes,espero qeu siguin suficients per sentir-te be.
t'estimo maca.
una abraçada i bona semana.
mua
he coemnçat el llibre, ja me enganxat, m'encanta.
Nikus*
I si bufa el vent també?
ResponEliminaSegur que demà plou!
Jo també porto un parell de dies blau. Potser hi havia un mataparent als bolets del restaurant, (com que enguany son d´importació....)
ResponEliminaOh Gatot, quin perill té Girona després d'una estona de xirimiri... no m'he trencat res perquè.... no sé perquè, quin fart de patinar!!!!! semblava un ànec marejat jejejeje.
ResponEliminaA quarts de nou ja no quedaven taronges :)
Petons, maco!!!!
Val més això que no res, reina... però una bona ploguda aniria molt millor :)
Petonassos i bona setmana per tu també! T'e!!!!
Ja m'ho pensava!!
També ha bufat el vent Jaqme, també... que plogui, que plogui, avui, demà, demà passat...
Ai els bolets que en són de traïdors...
Gràcies per la visita Toy folloso, espero que canviïs aviat de color ;)