alegria ...

S'acaba novembre. I ho dic amb certa recança, però no pas amb tristesa. S'acaba novembre i s'apropa l'hivern. La tardor ha sigut seca, però preciosa. Hauríeu de veure les muntanyes que hi ha a l'oest del meu poble, estan precioses. Les fagedes sense fulles, els roures amb uns marrons i ocres magnífics i les alzines d'un verd fosc contrastant amb la resta. De tant en tant s'hi veu un arbre groguenc que dóna una nota de llum impressionant. Només falta esperar que arribin les pluges, les neus. Potser aquest any hi haurà sort. Tot i que essent lluny d'Olot segurament no podré disfrutar de cap nevada espectacular. Però qui ho sap? L'any que vaig néixer, el mes que vaig néixer, va nevar a Girona capital, i no pas poc!
Estic contenta. Com diria el meu estimadíssim F, viviendo con alegría a pesar de los altibajos.


“Nosotros.
Tenemos la alegría de nuestras alegrías.
Y también la alegría de nuestros dolores, porque no nos interesa la vida indolora que la civilización de consumo vende en los supermercados y estamos orgullosos del precio de tanto dolor, que por tanto amor pagamos.
Nosotros
Tenemos la alegría de nuestros errores, tropezones que muestran pasión al andar y el amor al camino, y tenemos la alegría de nuestras derrotas porque la lucha por la justicia y la belleza valen la pena, también cuando se pierden, y sobre todo tenemos alegría de nuestras esperanzas en plena moda del desencanto. Cuando el desencanto se ha convertido en artículo de consumo masivo y universal.
Nosotros
Seguimos creyendo en los asombrosos poderes del abrazo humano.”

Eduardo Galeano


.