Resulta que tinc el cabell tri-color. També m'ho van dir l'altre dia. Sembla que portis un bany de color. Ho vaig confirmar amb la meva estimadíssima cunyadeta. Jo sabia que era bi-color, castany i blanc, però es veu que no. També resulta que sóc el que en diuen a la perruqueria "rubia natural"... nàfent.
Seré completament sincera i us diré que em fa ràbia que em diguin que sóc dolça. La Dolça Neus. Us en recordeu de la Dolça Neus?
El divendres 26 d'aquest mes que ja s'acaba, estava llegint el diari i prenent un cafè amb llet calentó, tot esperant l'hora de l'entrevista. I quina va ser la meva sorpresa en llegir al Punt Diari, que la Cambra de Comerç de Girona diu que la Garrotxa té massa parc natural. Com es paeix això? és enveja, potser? I a sobre van tenir la barra de venir a dir-ho a Olot. Que s'han de fer més polígons industrials, deien. Però si quasi n'hi ha un per poble!!!! Putus calers.
Quan explico que a la nova feina treballaré amb una família, pare, mare i fill, la pregunta que tothom em fa... a que no sabeu quina és?
I què tal és el fill? doncs us ho diré: esquerrà!
I aquí tornem a l'apasionant món de la parella. Que no és que jo no vulgui tenir parella. Coi, sí que en vull. Vull arribar a casa i que m'hi esperin, o jo esperar a algú. Vull tenir un còmplice-amic-amant-company. I vull ser còmplice-amiga-amant-companya. El que no vull és que la gent tingui la pressa que jo no tinc.
Em fa il·lusió tornar a passar els dies per Girona. Després d'haver-hi viscut quasi 3 anys, sempre l'he enyorada. Olot està bé, però és diferent. Girona està viva a totes hores. I no sabeu amb quina fal·lera espero entrar un dia d'aquests a l'Angelot.
Diré també, que enyoro a l'Escarabat (espero que ningú l'hagi trepitjat, eh?) i en Propde40.
Au.
.
Carinyo!
ResponEliminaM'encanta llegir-te i veure que tens un dia radiant.
Aprofita'l.
T'estimo Baldufa.
Fins les 2 et portaré la clau i ....
money money, jejej
Nikus***
Es el sambenito que nos toca a muchos: ¿y tú de quién eres? ¿y quién es tu pareja? Ah, ¿no tienes? ¿y cómo? y bla bla bla... te ponen en el punto de mira y a recibir balazos por todas partes. Como si fueras una cucaña. Ánimo.
ResponEliminaelur,
ResponEliminaabans de res, moltíssimes gràcies per haver-me contestat i haver sigut sincera. és veritat això que dius, que no és bo anar donant presses a la gent... però tampoc me semblava suportable estar esperant unes paraules com les que avui per fi he pogut rebre.
una de les meues il·lusions és que la gent sigue sincera. avui tu ho has sigut, i t'ho agraïxo. m'has tret un pes de sobre... i és que ja intuïa que això de l'enamorament només pot ser saludable quan és recíproc. si no, fa patir massa, i no val la pena... perquè la gent acabem fent coses que no voldríem (demanant respostes quan l'altre potser no hi pensa o no vol donar-ne), i matxacant-nos sentint-nos malament o patint per si estem fent patir a algú altre, o incomodar-lo, o ser com una mena d'estorb mútuament...
d'això de la parella... dius que t'agradaria que algú t'esperés a casa, estar amb algú amb qui compartir... jo no penso com tu: no em queda confiança en "la parella", i cada vegada estic més acostumada a estar sola i a valorar la possibilitat d'estar amb diferents persones sense haver de limitar les meues relacions... no descarto "la parella", però només ne tinc mentre em resulta inevitable.
elur... a vegades se fa estrany escoltar el cor... com si no acabéssem de comprendre l'idioma en què ens parla... però si més o menys pots comprendre el teu i saber què t'està dient, jo diria que t'estarà agraït si tu també ets sincera i li dius què en penses... parlar dels sentiments pot ser una mica complicat, però de fet és bastant senzill. només cal pronunciar-los tal com surten. i si l'altre t'escolta, te pot ajudar molt, perquè amb una mica de sort te contestarà i així pots saber del cert "com està el pati".
mira'm a mi! contenta com un gínjol de saber que els meus sentiments per tu no són recíprocs. quin descans... veus? ja no cal patir... si patixo serà per caprici. però no ho faré, tranquil·la... i si ho fes, no serà "per tu", serà per tota la barreja d'emcions que sempre m'estan removent, fins que més o menys me'n surto.
una abraçada, avui sí, i un petó a la galta... fins i tot a la del cul podria fer-te'l, somrient però ja sense "malícia".
que tingues molta sort, elur...
(t'he de confessar que ahir quan te vaig llegir rumiant haikus i tankes, vaig pensar "mecangolarumiadoradarrotixna! que no pense tant, joder! que se dixe portar...", però també sabia que pensar és necessari i sovint un plaer... que cadascú ha de poder respirar com vulgue... i ajuda a anar posant les coses al seu lloc, amb ordre o desordre, però les posa)
a continuar disfrutant la vida com poguéssem, elur... cuida't!
follet...
ResponEliminaHe procurat no ajuntar mai "dolça" amb el teu nom, per que si tenia present a la "famosa"...
Jo veient la "contentor" de les "meues" xiquetes del Sud i el nord, no em consta gens imaginar-vos rient o, si més no, amb un somriure ample i brillant...
Saber que podeu somriure, i que ho feu, em fa més feliç del que podeu imaginar...
Ara penso... la competició Canon, Nikon, de bon matí pel Call i els ponts de Girona... podria ser interessant...
I de jurat: Joana, Isnel i el Gatot?
Follet estimat... gràcies per ser com ets.
Cabasset de petons dolços (gran reserva)
T'estimo :¬)********
Zazpi, guapíssima... has vingut i els petons i abraçades que et faria per quí ja te'ls he fet :)
ResponEliminaJo també t'estimo.
Y a qué esperas? no te lo dicen Javi? porque claro ya tenemos una edad (que se ve que hasta ahora no tenía ninguna... y yo creí que iba cumpliendo años, ya me dirás...) Pero bueno, tampoco me aprietan demasiado, saben que si lo hacen mi poca dulzura desaparece al instante ;)
Beijos!!!
Iruna... et llegeixo i somric. Ja saps que m'agrada llegir-te i avui també et puc sentir. El que no m'acaba de fer el pes és l'aire de comiat que té el teu comentari, potser són imaginacions meves... espero que sí, perquè que no hi hagi enamorament, no vol dir que no hi hagi carinyo, ja ho saps.
A més, no saps lo contenta que em fan la teva abraçada i petó... a poder ser a la galta de la cara, mosseta, que jo sóc vergonyosa, eh?
I no m'has sigut un destorb en cap moment, bonica.
Un petonàs i una abraçada!
Poeta... ho sé, però jo és que no puc evitar fer-ne la relació.. és una reacció automàtica jejeje... però vaja, em pots dir "dolç follet" tantes vegades com vulguis que no em queixaré.
ResponEliminaÉs que tu ens estimes molt, Poeta... maco!
Fet! Competició a Girona. A veure si trobem un dia... va, que serà divertit!! (passa que ara, amb la nova feina, potser hauré de treballar dissabtes al matí, encara no ho sé...) Però pensa que m'ho apunto, eh? i que puc ser mooooooooooooooolt pesadeta fent-te'n memòria :)
Jurat? vols dir que cal? per mi guanyaràs tu.
I ara, de res... sóc així de la mateixa manera que podria ser diferent, millor o pitjor, vès.
Gràcies a tu!
Una abraçada immensa i un munt de petonets de núvols de cotó fluix...
estimadíssim Barbollaire :****************
Parella...? majordom, molt millor tenir majordom, feu-me cas. No fa falta ni enamorar-se, i en arribar a casa ho trobareu tot fet, sempre.
ResponEliminaHehehe...resignació, estimada Neus, resignació... Ja et dic ara que quan tinguis parella et preguntaran que per què no tens fills... Les preguntes no s'acaben mai, creu-me
ResponEliminaTu ni cas. ;-)
Un petonot, maca!
Tranquila i llegeix be el comentari del buk que té tota la rao del mon, pregunta rera pregunta depenent de la situació de la persona... pesats en general... tot arribarà, i si no sempre et quedarà el bloc ;) Bona castanyada !!!
ResponEliminaApreciat dErsu_, sempre respecto i molt la seva opinió, però en aquest cas discrepo. Majordom?? i haver de pagar per alguna cosa que em pot sortir de gratis? que no recorda que sóc catalanufa, jo??
ResponEliminaAi Buk... no em va molestar gens la pregunta, per la manera com va ser feta, pel moment, pel to de veu, per mil coses que no vénen al cas. Realment no em va molestar gens. Em sento més molesta amb la del fill, què vols que et digui...
I sí, sé que és un no parar, però ja et dic ara que m'ho preguntarien una vegada, potser dos... a la tercera els mossego!
perquè... d'això Buk... i els fills per quan? jajajajajjajaja
Un petonàs, maco i molt bon pont!!!!!
Ho sé Farlopa, ho sé ;P
Però ja ho dic jo... nàfent!!
Bona castanyada per tu també!!!
Entre nosaltres, crec que si tens un bon punt de dolçor :P
ResponEliminaNi cas als de les cambres de comerç... Només volen peles i més peles!
Si veiessis la de Barcelona....
Eiii, de moment encara no m'han trepitjat. Et vaig llegint, encara que no comenti. Carai, avui m'esmenteu a ca la Joana i ara aquí. Segueixo fent, molt enfeinat però amb una estoneta per llegir-vos (via RSS, que és més ràpid).
ResponEliminaAprofita els últims dies de descans abans de tornar a la feina. I recorda que la setmana que ve compliré la meva part de la juguesca! Com ho tens tu?
Bon cap de setmanaaaa! :)****
ufff els enamoraments!!! saps que sempre passen quan menys ho esperes? :D
ResponEliminales paraules... si sols servissin per comunicar i no donessin cap rerefons, cap "interpretació"... que fàcil seria!
potser les sensacions siguin més "netes" que les paraules. Tot i que també les sensacions són subjectives.
petons i llepades sense paraules!
(mmmmm.... Girona... saps que és molt a prop de Salt?)
Doncs no hi ha cap pressa de tenir pressa. Pren el teu temps, que amb aquestes coses no s'hi juga. Quan hagi de venir el teu còmplice-amic-amat-company, ja vindrà. Si és menys que això, no val la pena.
ResponEliminaEi, jo sí que t'he dit dolça alguna vegada, però prometo que no coneixia la tia aquesta de la que parles. De totes maneres, demano disculpes públiques per haver-ho fet...
Mentre no acabi siguent enfalagosa Doommaster, suposo que deu ser suportable... ;)
ResponEliminaNo, si el cas que jo els pugui fer no canviarà ben res...
Pd40!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Estic molt contenta que no t'hagin trepitjat, no pas tant com que hagis passat per casa... però... i sense ànim d'ofendre, eh? em preocupa que no hagin trepitjat a l'Escarabat... hi ha gent que no respecta gens als bitxus, per macos que siguin ;)
Sí, maco, els aprofitaré.
La juguesca? home... t'ho tens molt cregut, no? jejejejejejeje... mira, espero que la guanyis... a veure si els podré tastar! XDDDDDDD
Molt bon cap de setmana Pd40!!!!
Un munt de petonassos i gràcies per treure el nas!!!!!!!! :************
Ai Gatot, fa molt de temps que no sé què és enamorar-se, però vaja... perdre el cap i l'oremus gaire temps tampoc és que m'agradi gaire.
Ai... les paraules i les interpretacions... a vegades no s'ha d'interpretar res Gatot ;)
Hombre si ho sé... fa un parell o tres de posts ja et vaig dir per fer un cafè... ai que t'hauré de renyar que no em llegeixes!!!!
Petonets i una mossegada ;*)
Gràcies Xexu, maco!
No cal demanar disculpes home... tu procura no dir-me dolça Neus o dolça elur i en paus ;)
Petons, un bon piló, que a saber quan tornes a passar!!! :*****