diumenge, 30 de setembre del 2007

detalls...


16 hores.
De les 12 del migdia fins les 4 de la nit.
Plenes de mirades còmplices, de somriures, de ballaruca, de riures, de bona companyia, d'abraçades, de petons...

Detalls...
...i és que en les petites coses s'hi troben joies.

Emocions a flor de pell i llàgrimes als ulls... al veure arribar a la Remena.

El vent jugant amb el confeti just després de sortir de l'església, formant remolins i descarregant pluja de colors.

Una picada d'ullet, un somriure...

Un ram de núvia preciós. Llàgrimes als ulls, altra vegada.
És que no li podia donar a ningú més que a tu! ...no ploris, eh? Tia va... que sinó jo també ploraré... T'estimo molt, maca.
(hores més tard, li pregunto rient si és una indirecta... i em diu tota seriosa que no, però jo ja ho sabia que no)

Dues copes de vi blanc, un xarrup de cava, aigua i un cubatillo.
3 cafès, 2 coles.

Ballaruca, gols del Barça, riure, cants... felicitat.

I entro a l'altra casament, just quan han acabat de fer el cafè.
I qui em ve a rebre és la núvia, la Núria, la meva cosina, que quasi no tinc temps de passar la porta que ja m'abraça...
M'esperava. Jo em pensava que no hauria tingut temps de trobar-me a faltar, però m'esperava.
Emoció altra vegada.
Retrobaments... abraçades, petons...
Un cafè. Aigua.
I ballaruca. Molta ballaruca. Amb els peus mig desfets, amb la ronyonada queixant-se, però amb ganes de ballar. M'agrada ballar...

A 1/4 de 5 em posava al llit... dues llàgrimes han rodolat galta avall...

recordant els detalls...

.

19 ventades ...:

  1. Veig que va ser un dia cansat, però molt emotiu, i me n'alegro per tu, perquè a mi els casoris em treuen de polleguera, però bé, veient com t'estimes i t'estimen la teva gent, només em queda dir que tot plegat diu coses molt bones de tu.

    ResponElimina
  2. jo, com en xexu, no em sento a gust als casaments, ni a moltes aglomeracions habituals... però estic content per tu, si les emocions et van conmoure.

    petons i llepades emotives!

    ResponElimina
  3. Xexu, Gatot...
    No sóc cap entusiasta dels casaments, més aviat no entenc gaire als que es casen, però quan els que t'estimes són feliços, doncs ja n'hi ha prou.
    I com deia el nuvi del 1r casori, "el que importa és que volíem fer una festa amb la gent que estimem i és el que estem fent".


    Cansat, Xexu... esgotador, matador... però sino m'ho prenia amb alegria no hauria pogut...
    Gràcies, maco :*)



    Ai Gatot, que et demostrin que t'estimen, encara que ja ho sàpigues, sempre commou...
    Petonets i magarrufes, maco :****

    ResponElimina
  4. Què més dóna si és casament o festa convencional... si és l'excusa perfecta per ballar tota la nit!
    Un petooo!

    ResponElimina
  5. Un dia molt intens, eh?

    Saps que ets practicament clavada a una amiga meva de tota la vida? NO m'hi havia fixat fins ara.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Uaaaaaaaaaaaaalà!!!!

    (per què dir més)
    T'estimo...

    :¬)***********

    ResponElimina
  7. I que guapa que es va posar ella, mira-te-la!!! ;)

    ResponElimina
  8. Lo teu amb les bodes sembla de pel·lícula, elur! T'apuntes a totes. Què potser tens un abonament o què? hehehe ;-)

    Un petonot, guapa. M'alegro de que t'ho passessis bé!

    ResponElimina
  9. Uauuuu, quin estres, jejejeje, però veig que t'ho vas passar genial i això es el que compta.

    Guapa!!!!!!!!!! :-)

    Petonets de quasi migdia (quin estres de mati per déu)

    ResponElimina
  10. Just el que jo penso Laia!!!
    Un petonàs!!!



    Lo mismo digo Darky ;)
    Besazo, guapetón!!!!



    I llarg Tarambana :)
    Sí? diuen que tothom té un doble ;)
    Un petonàs amb abraçada, maca!



    Aissssss... Poeta... i jo a tu!!
    :)************************



    Uf... espero que no es repeteixi mai Buk... no sé pas si podria tornar-hi a passar... vaig aguantar perquè les estimo a totes dues i molt, que sinó... ni a l'un ni a l'altre XD
    Un petonot, maco i moltes gràcies!



    I tant Jo Mateixa... tot és qüestió de posar-se el xip que toca :P
    Moltes gràcies, maca, petonassos!!!!

    ResponElimina
  11. uiiiiiiiiii... que m'he deixat l'Isnel!!!

    Isnel, bonica...
    Moltes gràcies!
    Un petonàs!!!

    ResponElimina
  12. Glups!
    Quants de cafès???
    5?
    Per a un hipersensible a la cafeïna com sóc, aquestes noces (i els seus cafès) em suposarien dies de no dormir...
    :)

    ResponElimina
  13. hehehe, és veritat, els casaments són un pal acollonant, eh? Però quan t'estimes algú complau veure'ls feliços, i ser allà en aquells moments és el que els fa feliços!

    ResponElimina
  14. hehehe, és veritat, els casaments són un pal acollonant, eh? Però quan t'estimes algú complau veure'ls feliços, i ser allà en aquells moments és el que els fa feliços!

    ResponElimina
  15. Que guapa a la foto, nena!!!

    Els casaments tenen aquell punt d'avorrit sempre i quan no siguin d'algú a qui realment t'estimes ... encara que només sigui una mica. Aleshores prenent una talant d'emoció que caus de cul!!!

    Un petonarro xiqueta ... me n'alegro moltíssim que t'ho passessis tan bé. T'ho mereixes molt.

    Cuida't!

    ResponElimina
  16. Ohhhhhhhhh, no puc comentar el relat de la poma, no em deixa :-(

    Be, que es molt xulu i tot i no saber que escriure, déu ni do nena, t'ha quedat un relat molt guapu!!!!

    Petonets de bon diaaaaaaaaaaaaa!!!!!

    ResponElimina
  17. Si no m'erro, 4 cafès Jaqme... :P



    Doncs sí Eudald, és ben bé això. Perquè si no lesestimés com les estimo no hauria pas pogut...



    No ho sé Pep, no vaig a casaments de gent que no m'importa gaire...
    Em sembla que estava més nerviosa jo que els nuvis...
    Oh... tothom s'ho mereix passar-s'ho bé.
    :)



    Mosseta!! no entenc perquè no et deixa...
    Moltes gràcies maca, és una anada de bola com qualsevol altra :P
    Petons!

    ResponElimina
  18. Jejeje,
    doncs quatre dies de no dormir.
    Em vaig a prendre el dormodor que tant de cafè m'ha posat nerviós.
    ;)

    ResponElimina