Diumenge de Rams.
Plou. Un dia perfecte.
Núvols fins tocar la vall.
Humitat que arriba al moll de l'os.
Avui toca fer el numeret dels padrins... i de la manera com són en aquesta meva família i com que servidora no es pensa casar, i de moment ni aparellar, n'hi ha per temps.
La meva padrina, la iaia, la mare del pare. Sense comentaris.
El meu padrí, el germà de la mare. No em té per ben res.
Diumenge de Rams.
Per sort plou. Un dia d'hipocresia.
Paraules sense sentiment. Petons forçats.
Recança que arriba fins el fons de l'ànima...
...
.
.
.
Per sort, i a mesura que passa la vida, una es va fent una família a mida... les amistats.
.
diumenge, 1 d’abril del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
oi que si?
ResponEliminajo m'escaqueixo de tot el que puc
I la mona, te la perds també?
ResponEliminahola parenta!
ResponElimina;)
només deixar-te un petonàs!
:****
Jo també Escarbat (així és com n'hi hem dit sempre per aquí, sense la segona a) però... sempre he tingut la sensació de que els meus padrins s'escaquejàven més que jo... en fi.
ResponEliminaNo n'he tinguda mai de mona, Veí de Dalt... tot això que m'he estalviat.
Hola germaneta!!
ResponEliminaun altre per tu!! :*****
Servidora es la padrina d'en Pol, el nen de la meva cosina, i tot i que la padrina hauria de comprar el palmó, la "menda lerenda" l'hi fa mona, cony per que al nen l'hi agrada la xocolata!!!!! ;-)
ResponEliminaBen fet, que si li agrada la xocolata molt millor que tot en tinglado de la palma i les cullonades aquestes...
ResponElimina:*