... perquè jo que mai recordava el que somiava, ara sé i en recordo un que es repeteix una i altra vegada?
... vull caminar i no puc, vull avançar i no hi ha manera. Sempre se'm queden els peus clavats al terra; s'enfonsen a la neu, una neu extranya i desconeguda; s'enfonsen al fang; no tinc força a les cames i no puc aguantar-me dreta; vull avançar i no puc; vull entornar-me'n i no puc...
... hi ha vegades que aconsegueixo moure'm tot arrossegant-me com un cuc...
.
dimecres, 28 de febrer del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uf, de somnis nocturns no et puc dir gaire cosa, segur que en algun llibre d'aquests trobaràs una interpretació ben curiosa. Aquest fa una mica de yuyu, no? :)***
ResponEliminaMmmmm....Jo no recordo mai el que somio... Tot i que potser sigui millor així ;-)
ResponEliminaUn petó, maca!
Buk
somnis nocturns? jejeje... va, posem-hi que ho somio de dies XD
ResponEliminaUf... no sé si saber-la, de per sí ja és prou angoixant...
:***
Jo abans no ho recordava mai, potser un de cent, però ara... ara no sé perquè els recordo, preferiria no fer-ho.
Un petonàs, maco!
Aixo de voler caminar i no poder es un classic dels somnis! O correr molt rapid i començar a volar; o anar amb cotxe a tota pastilla i no poder frenar...
ResponEliminaun clàssic... vaja... ni per això sóc original, vès jejeje
ResponEliminaUn petó Sir!
I ja has buscat el significat d'aquest somni???, ostres jo ab els somnis sóc bastant boba, mel's crec tots i moltes vegades consulto per internet els seus significats, si més no per entendrel's una mica per que de vegades somnio unes coses més raressss, jejejeje.
ResponEliminaNenaaaaaaaaaaa, l'Iniesta ha marcat!!!!!! :-)
doncs mira, ara ho he fet... bàsicament i resumint-ho molt, estic desequilibrada jajajajajajja bé, que a la meva vida li falta equilibri... que és el mateix, no?
ResponElimina"Si en su sueño sus piernas se sienten débiles, es posible que en la vida real se sienta vulnerable desde el punto de vista emocional. Si sueña que tiene heridas en sus piernas, o que no puede andar, representa una falta de equilibrio o independencia en su vida. "
nàfent... res de nou.
Un món ben extrany el dels somnis... no en faig mai gaire cas, però si es repeteixen sovint sí.
Aisss l'Iniesta... estic bevejant... és una filigrana aquest marrec!
Un petonàs enooooooooooorme, maca!!
Suposo que tots, cada un a la seva manrea, estem una mica desequilibrats, no?, jejejejejeje.
ResponEliminaIniesta, plam, plam, plam, Iniesta, plam, plam, plam!!!! ;-)
Petonets i que passis molt bon diaaaaa!!!!!!
Oh, caminar, caminar. No serà que això del caminar ho tenim massa sobrevalorat. Tan agradable com és jeure a no fer res, ni que sigui enmig del fang, fent pastetes, o observant amb deteniment com a messura que el sol asseca el fang, aquest es converteix en sorra, que se'ns escola d'entre els dits.
ResponEliminaJo avui he sommiat que construia un gran castell arran de mar, i que tota una flota venia a arrebassar-me'l, talment el pla aeri de la flota norteamericana a "cartes des de Iwo Jimo" del Clint Eastwood, alhora que jo començava a fer bullir l'oli, per tal de llançarlo, torre avall, sobre els atacants.
I tant! sino seria impossible sobreviure!
ResponEliminaBon dia maca! :****
Veu dErsu_... per la pròxima m'esperaré a que el sol faci la seva feina, potser així serà tot menys angoixant...
Punyeta... oli bullent... i què? heu tingut sort i els heu foragitat?
vaja...
ResponEliminaque angoixant... no?
a vegades però els cucs també arriben...al seu destí ;P, i sinó mira els peons dels escacs..., que a vegades aconsegueixen les reines.
un petó.
gràcies Sidlia, m'ha agradat aquesta comparació.
ResponEliminaUn petonàs, maca!