Estàn bojos aquests gals...

A l'empresa on treballo, tenim varis clients a França. En tenim un, el monsieur G., que és, potser el més peculiar. Jo farà cinc anys que hi treballo i no l'he vist mai, només ens hem relacionat via telèfon, això sí ens podem entendre bé perquè ell parla castellà, i entre el seu castellà i el meu francès precari, les converses que solem tenir acaben amb rialles. De tots/es és sabut, bé de quasi tots/es, que el meu amor, petit, cap a França, no s'extén cap a la majoria dels seus habitants. Per un client agradable i simpàtic, me'n trobo 3 de desagradables i maleducats. Ara, els que són amables són una delícia.
Doncs avui, aquest matí, han vingut uns clients nous de part seva. Només entrar, després de les salutacions, els he dit si venien de part del monsieur G., han somrigut i han dit que sí. "ets tu la que sempre agafes el telèfon?" "sí" ...i ja han començat amb les flors, que si sóc très gentile, que si monsieur G. tal i qual... i quan me n'he adonat ja tenia una bossa de paper damunt la taula amb una ampolla de champagne a dins. "De part del monsieur G."... i clar, una servidora, vermella com un pigot, no ha sabut què dir ni què fer, a part d'un gràcies sincer i un somriure tímid. Ja és la segona vegada que em fa arribar un detall.
El meu jefe s'aguantava el riure, la meva companya de feina s'ho mirava estranyada i divertida i jo em volia amagar de la vergonya que tenia, doncs la Madame que m'ha portat el present, m'anava mirant amb un somriure mig sorneguer...
Però la cosa no s'ha acabat aquí, no! Tot d'una treu una càmera digital de la bossa i em diu "el monsieur G. m'ha demanat que li faci una foto, somrigui!"
I ja em teniu a mi, amb la cara d'un vermell intens, somrient entre avergonyida, divertida i sorpresa.
I és que em ma vida havia passat tanta vergonya a la feina... ...estàn ben bojos aquests gals!!