Diumenge

Són, més o menys, les 4 de la matinada, em desperten els tocs suaus del meu gat al portal. Quatre anys té i encara no ha après a tornar a entrar a casa. Sabia que se n'aniria de parranda, lluna plena i la porta oberta, doncs avui els gossos, com molts altres dies es queden a dormir a dins, i els deixem la porta del pati oberta pels pipis nocturns. Surto del llit remugant, no em fa cap gràcia que se'n vagi porài, tinc por que em torni desgalabrat de dalt a baix. Baixo al pis i em trobo als gossos dormint plàcidament... obro el portal i entra el gat com una exhalació, el Panxo també ha vingut a veure què passa. Després de perseguir el gat pel terrat, per evitar que torni a fugir, entro a casa. Me'n torno al llit, però només tancar els ulls n'haig de tornar a sortir, el gat, ja n'ha fet una de les seves. Reculla-ho tot, frega-ho i ale! desvetllada a més no poder. Em preparo un gotet de llet amb un pensament de cafè, encenc una cigarreta i obro l'ordinador. Vaig directament al meu refugi i li explico al meu àngel de la guarda la meva situació, poca feina? doncs sí. Poca feina i ganes de parlar amb ell. Li deixo escrits quatre esbossos del que estic pensant en aquell moment i me'n torno, altra vegada, al llit, esperant que Morfeu em faci un favor i m'abraci 4 o 5 horetes més. Fet i fotut ja són més de les cinc.
A les 7, sento el despertador del meu germà... amb un ull mig obert, li pregunto on va... "a passejar els gossos"... "espera'm que jo també vinc"... Faig un esforç i em llevo ràpidament, em vesteixo i em disposo a gaudir, altra vegada, dels passejos matinals. Feia massa temps que no hi anava. Estic petadeta de son, però la temperatura, fresqueta, l'energia dels gossos, dos boxers meravellosos, la llum, el paisatge vist i revist però sempre sorprenent, fan que en cinc minuts tingui els ulls com dos plats. M'enduc la càmera nova i faig quatre fotos. La llum és impressionant, els camps de blat estan esplèndids, els verds de bon matí conviden a quedar-s'hi una bona estona. Mai no em canso d'admirar el que m'ha envoltat pràcticament tota la meva vida. El dia és clar. No hi ha cap núvol enlloc, el Puigsacalm i Sta.Magdalena es veuen perfectament bé, els ocells comencen a despertar-se i omplen el passeig de sons meravellosos. Trepitg sobre la sorra, cants d'ocells, la poca aigua que baixa pel riu... la música del matí... un plaer i un luxe impagables.


Post escrit aquest migdia mentre escolto un blues de Lte, "ke bé ke meu passo", realment preciós. Moltes gràcies Tortosí!!