En nuestra próxima existencia,
nos cuidaremos mucho de no ser humanos.
Seremos dos gansos salvajes
volando bien alto en el cielo.
Las nieves deslumbrantes,
los mares y los ríos,
las montañas y las nubes,
los rojos polvos del mundo;
los miraremos de lejos
como si nunca nos hubiésemos caído.
Nguyen Gia Kieng _ Poeta vietnamita
Jo, més que au, de petit volia ser el Niebla, el gos de la Heidi. Però tot són gustos, és clar.
ResponEliminaQue tinguis un bon vol.
Hola elur! Benvinguda a la bloguesfera. Me'n alegro de que t'hagis decidit a fer un blog. Estaré atent als teus posts.
ResponEliminaQuè tinguis un bon vol!
Salut
Buk
jajajaja el Niebla? no puc evitar que em faci gràcia. Sempre m'havia fet gràcia el Niebla, m'agradava que fos tan gran, a casa en teníem un de petit, lleig i desastre i la mare no ens deixava jugar amb ell... ara en tenim dos de grans i... jugar-hi suposa acabar com un barrufet a plaços però feliç...
ResponEliminaDe més petita jo volia ser gran... o un vailet... i ara, que encara sóc petita, encara no ho tinc clar ;-P
Ummm Buk, ja et dic ara que els meus posts seran pocs i gens originals, però vaja... "nàfent" jeje...
Gràcies pels vostres bons desitjos!