divendres, 7 d’octubre del 2016

matí...

M'aixeco amb poques ganes i molta son, ahir em va costar dormir.
Tot badallant i estirant-me, em vesteixo, baixo i em preparo un lleticafè, me'l bec tot fent una ullada al mòbil, dient bon dia aquí i allà, amb la foto que he fet de la sortida del sol.


Em calço i surto de casa.
La temperatura de 12ºC és perfecta, l'aire és net i ple d'aromes. Tot es veu molt millor després d'un dia de pluja.
Al carril bici a cap hora ja em descompto de quants pit-roigs he vist i sentit cantar i remugar.
Les merles van i vénen i les mallerengues em renyen.
Omplo els pulmons i els ulls i vaig fent via fins que sento un toc-toc i m'aturo.
El pica-soques blau està trencant una avellana. Massa lluny perquè li pugui fer una foto decent, però prou a prop perquè el pugui gaudir a ull nu (si no tenim en compte les lupes que només me trec per dormir).
Em quedo una estona palplantada, mirant, escoltant...
Puja un senyor xiulant però encara és prou lluny i no m'espantarà res.
Em passen les mallerengues cuallarga per davant del nas. Més enllà em sembla veure una cua rogenca tirant a marró fosc quasi negre. M'hi fixo més et voilà! un esquirol preciós arreplegant avellanes.
I una mallerenga a dues passes perfectament posada per fer-li una foto... però ai... i aquest soroll? un motor? Pot pas ser, no poden passar cotxes aquí... i sí, s'apropa un cotxe molt poc a poc, fent el mínim soroll i jo que agafo el telèfon per avisar els agents rurals i resulta que són ells.

M'han espantat la mallerenga.

-Bon dia.
-Bon dia.

I tots hem anat fent via.



10 ventades ...:

  1. Fas l´efecte de ser com una d´aquestes mallerengues, privilegiada de poder gaudir dels 12 graus, el sol ixent, el camí, els ocells i a sobre, ser-ne conscient i deixar anar alguna foto de p.m.- amb perdó -

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria creure en la reencarnació només per tenir l'esperança de ser-ne una en alguna vida, Estranger.
      Les fotos, en aquest racó de món, surten soles.
      Gràcies! :-*

      Elimina
  2. Realment, em sento com al 2008, eh? Ocells, pluja, passejades, fotos... això torna a fer l'olor d'abans. Que bé tornar a respirar pau en aquest espai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahahahha! Ostres jo no XeXu, estic força més cardadilla ara!
      Moltes gràcies!!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Encara ho és poc! Espero amb delit el dia que haguem de vigilar que no vingui el llop!

      Elimina
  4. el agents veig que no cantaven ni tenien tant bona imatge com la resta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, anaven amb un cotxe verd que ja voldria per mi i tan poc a poc que quasi no se sentien. No m'hi penso pas enfadar mai per trobar-los-hi, ans el contrari. Com més voltin menys aixafa-boscos vindran.

      Elimina
  5. Quina enveja de cop amb aquest passeig! llàstima el cotxe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. millor els rurals que els de les motos que ho aixafen tot ;-)

      Elimina