it's more than rain...

Avui he somiat que plovia. Feia goig de veure com l'aigua regalimava per tot, plovia tant que el pati i el terrat de casa eren un toll d'aigua, als desnivells de la muntanya s'hi feien cascades precioses.

Avui, m'ha costat cosa de no dir, despertar-me i encarar un altre dia assolellat i sense fred.

miquerelles...

 El problema greu rau en començar a conformar-se, perquè si sempre t'han dat miquerelles, segurament és perquè no mereixes gaire res més.

I val més poc que res.

Atalaia...

 

Em passaria hores mirant per la finestra de casa.
Hores mirant com van i vénen les mallerengues, la cotxa fumada, la pinsana, els pardals, el pit-roig, les cueretes.
Les mallerengues entre elles es toleren i respecten els torns per arribar als cacauets, però ai si s'hi acosta un pardal, ai!
La cotxa, una femella preciosa, pastura sota la menjadora de cacauets, aprofitant tot el que cau.
El pit-roig va d'aquí d'allà, entre menjadores i engrunes.
La pinsana fa visites ràpides i eficaces, el temps just per fer-li una foto desenfocada i dolenta.
Les cueretes es comporten com si el terra del terrat només fos seu, com cada temporada.

Les mallerengues, curioses i manyagues, quan pujo a omplir les menjadores se m'apropen prou com per poder comptar les plomes del seu pit.