S'acaba l'hivern i se'm torna a fer curt. Reconec que tinc ganes de roba lleugera i flors i olors primaverals, però l'hivern sempre em curteja. Enyoro tenir molt de fred i tenir piulots, haver-me de posar els guants cada dia i no pas esporàdicament, sentir-me encongir dins l'abric. Enyoro una bona nevada i el silenci veient-la caure. Espero que arribi un any que l'hivern torni a ser el que era. Cada temporada em dic que potser serà el proper, que benvinguda sigui la primavera, perquè després d'ella i de l'estiu, sempre arriben (més tard o més d'hora) una tardor i un hivern.
S'acaba l'hivern.
Toca despertar i recomençar.
ResponEliminaSegueixes sent la millor fotògrafa del bloger, que ho sàpigues.
L´hivern, aquest any, ha estat millor que el de l´any passat. I això ja és molt.
Però encara no s'ha acabat del tot eh, encara hi fa frescoreta!
ResponEliminaBona nit!
Sí. Volem més blocades, Neus! :*
ResponEliminaBentornada elur!!
ResponEliminaA mi l'hivern no em curteja gairebé mai. :P
Serà perquè tu ja no estàs tant per aquí que el fred ja no m'agrada tant, o aquesta sensació tinc. Però em segueix agradant més que la calor, és clar. Aquestes estacions nostres són massa curtes sempre.
ResponEliminaRecomences?
si vols fred ves a viure a Siberia ;)
ResponEliminaA mi aquest hivern ja m'ha semblat prou frescot, cada matí ben abrigada. És clar, que el meu termòstat intern no funciona gaire bé (i m'agraden massa les bufandes i els barrets), així que no me'ls he posat esporàdicament.
ResponEliminaDigues que sí, que tornar sempre és la millor part de l'aventura :)
Una abraçada Elur,