Fa un ploure pausat, suau, d'aquell que cau com una carícia sobre totes les coses. Els núvols arriben arran de poble i arran de nas.
Les gotes romanen sobre les fulles una bona estona, sense cap pressa de marxar-ne. Els verds són més verds i els vermells més intensos, mentre la resta es desdibuixa cap a grisos humits.
Demà, quan surti el sol, el paisatge acabat de rentar farà goig i me'n tornaré a enamorar. Com cada dia.
dimecres, 21 de maig del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una gran placidesa.
ResponEliminaUn post com els d'abans. No crec que plogui gaire, però almenys ens deixa els darrers dies lliures abans de l'estiu...
ResponEliminaDoncs a la Terra de la Boira (de ponent) s'ha llevat el dia gris però ha evolucionat cap a vent, així que en lloc de rentar-li la cara al paisatge el que ha fet és empolsar-lo i despentinar-lo :P
ResponEliminaBon dimecres Elur!!
que hagin baixat una mica les temperatures es culpa meva, ho reconec, vaig ser jo que ho va provocar al canviar l'armari d'hivern al d'estiu
ResponElimina
ResponEliminaAra en vindrà més de pluja, o això diuen. Jo tinc els meus propis senyals, i tú n´ets un. Fas com els cargols.
Ai sí Aly i quina bona olor que feia tot i quina patxoca fa ara!
ResponEliminaEh que sí, jo també ho vaig pensar XeXu, 'semblo la d'abans', però duren poc aquestes estones.
Mentre vagi fent alguna ruixada de tant en tant ja m'està bé.
Vaja Lluna, per aquí bufava ahir, però no va fer gaire polseguera.
Bon cap de setmana!
Oh! t'ho agraeixo amb tota l'ànima Pons. Podries tornar-hi a mitjans d'estiu?
Com un cargol poruc que no vol treure gaire el nas Estranger, però mica en mica...