Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Però és la primera, no? Se n'esperen moltes més. De moment està fent força fred, però ja veuràs com al desembre tornarem a deixar la jaqueta a casa. Com anem de pluja per allà dalt?
ResponEliminaMassa fred de cop, i jo que volia anar a buscar bolets...
ResponEliminaBon tema !
Això és el primer avís.....ja podem començar a preparar la pala que aquest hivern serà terrible....Però no pas del temps.
ResponEliminaJa ho diuen les dites, al hivern de llana i a l'estiu de fil, encara que aquest any hem passat ben bé del fil a la llana sense jaqueta entremig :P
ResponEliminaNo pateixis tb tornarà la primavera...
Abraçadeta!
Va dona, que la cosa ha trigat, però ara estem gaudint d'unes temperatures genials! I quina frescoreta! I per cert, la nevada que cau avui al Pirineu m'ha enclaustrat, precisament, a casa, sense poder treure les raquetes de l'armari!
ResponElimina