Tu i jo sabem que et podria haver tocat una mestressa millor, però també sabem que no em podria haver tocat mai un gat millor que tu.
Estimat Pèsol, t'enyoraré tant!
T'enyoro tant... fes bondat i pensa una mica en mi de tant en tant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs ja em perdonaràs, elur, però no hi estic d'acord. En Pèsol ha tingut una mestressa fantàstica... i estic segur que ell sempre ho ha sabut, i sempre ho sabrà.
ResponEliminaUn potxó.
Estic amb el porquet, segurament ets la millor mestressa que hauria pogut tenir. I en Pèsol t'enyorarà segur...
ResponEliminaUn petó Guapa
Em sembla que era una qüestió de binomi, no s'és millor ni pitjor per l'altre, la grandesa és al combinació. Us heu entès sempre a la perfecció. Em sap greu Elur, una abraçada gegant.
ResponEliminaOh!!! Pesolet!!!!
ResponEliminaEstic amb en XeXu, tot és una gran combinació! Ells s'amotllen a nosaltres tant com nosaltres a ells.
Una abraçada de part nostra i moixaines de part de l'Otis!
M´agrada molt la foto, l´hauries d´enmarcar, segur que s´ho mereix.
ResponEliminaVinga, ànims.
Totalment d'acord amb el PORQUET i la LLUNA... segur que ningú se'l va estimar com tu...
ResponEliminaSaps? Recordo com si fos ara quan vas explicar que, en voler-te'l endur a Girona i en veure que ell es mostrava espantat en un pis nou, vas renunciar a tenir-lo amb tu a canvi que ell estès bé i tranquil en el seu entorn conegut... Mira, són aquelles coses que, quan les llegeixes se't queden, perquè fan pensar...
Llavors vaig dir que jo no ho hauria fet, que segur que en dos o tres dies ja s'hauria acostumat... però tu no el volies veure trist i espantat ni tres dies ni dos ni un... i segur, segur, que ell sempre t'ho va agrair :-)
Sempre ho hauria pogut fer millor El, però hem sigut feliços plegats. :*)
ResponEliminaNo pas Lluna, però sóc la que ha tingut i me n'alegro. Espero que no, que tingui molta feina emprenyant als déus :)
Un altre per tu.
Ai XeXu, quanta raó que tens! gràcies rei :*^
MaryMoon maca... petons i moixaines per tots!
I tant que s'ho mereix Estranger i ho faré. Gràcies maco :*
Oh! ningú el va malcriar tant com jo Assumpta, això sí que és cert :) ais... enyoro poder-lo agafar i omplir-lo de petons, enyoro tantes coses, m'he d'acostumar a que no hi sigui, tot i que el busco per tot arreu i l'espero constantment.
Una abraçada!