M'he emocionat, sobretot quan he vist les balenes a grapats i als llops caçant.
La capacitat que tindria la terra de recuperar-se malgrat el que li hem fet em sembla una meravella. M'ha fet venir ganes de desaparèixer com a espècie, de veritat. En algun moment he pensat quina llàstima que cap humà ho pogués veure, però en cas de que en quedés algun seria desastrós, perquè si alguna cosa sabem fer és espatllar-ho tot.
En cap moment expliquen què ens destrueix ni com. Desapareixem, així perquè sí.
És tan trist que el missatge del documental no serveixi per absolutament res!
No deixa de ser curiós que aquests dies hagi estat escoltant Antonín Dvořák.
Curiós, tot just acabo de veure un comportament refotudament incivic al tren mentre llegia el post. . . i ho he pensat. Que bo seria pel planeta!
ResponEliminaMe l'apunto per descarregar!
Un petonàs! !
El planeta es regeneraria, però no acabem de saber com. Tinc el cor una mica dividit. Per una part detesto molts comportaments humans, però per l'altra em costa pensar que se'ns esborra d'una plomada i llestos. Potser les coses tampoc no serien tan 'maques' com deu mostrar el documental.
ResponEliminaEm sembla que t'agradarà DoMM :))
ResponEliminaEls humans no n'aprendrem mai.
Maques? no m'ho semblaven pas de maques XeXu, però sí meravelloses. Molts animals moririen, molts i no crec pas que tranquil·lament, no pas amb tota la porqueria que hem escampat. Hi ha imatges contundents i si no t'ho mires romànticament, són dures i crues.
A mi em molesta que es trigui tant a esborrar-nos doncs, i sobretot em molesta que el que quedi, suposadament, sigui la 'merda' que hem deixat les poquíssimes vegades que hem trepitjat la lluna.
Sé que "som" una colla d'impresentables que fem més mal que bé, però he de reconeixer que no vull que desapareguem. :(
ResponElimina