En un arrenc de rauxa, il·lusió, esperança, orgull, pocavergonya i conspiracions intrínseques vàries vaig voler plagiar a la Txe Arana i em vaig retratar vestida amb l'Estelada com a brusa. Sí, portava roba interior i texans, oh!Està clar que físicament no tenim res en comú i ella fa de molt més bon veure que servidora, però mira, m'agrada la foto.
Era el dia després de l'Onze de Setembre. El dia després de ser a Barcelona cridant INDEPENDÈNCIA!!! per segona vegada en dos anys. De saber que vivia un altre moment històric. De la primera manifestació de l'Arnau, de 3 anyets. De tornar a casa més independentista que mai. El dia després de tantes coses!
Encara em duren els sentiments que vaig recollir aquella tarda. Potser no els tinc tant a flor de pell com els tenia el dia 12, però només cal rascar una miqueta i surten amb alegria, il·lusió, orgull, esperança...
Me'n ric de les amenaces que ens cauen per tots costats.
Me'n ric dels que no són independentistes i es queixen. Fins ara ens hem hagut d'aguantar els que sí que en som i ja toca canviar les tornes.
Me'n ric de les cartes escrites per un rei que no és el nostre.
Me'n ric dels peperos aplaudint quan en Marianico el corto diu que no accepta el pacte fiscal.
Me'n ric, sí, però fluixet, perquè vull ser l'última de riure. Per riure molt millor.
Jo vull viure en un país lliure, en el meu país lliure. En la meva terra lliure.
Doncs jo trobo que estàs molt guapa!!
ResponEliminaDoncs potser sí que la Txe té algun tema destacable, però jo trobo que estàs guapíssima! I tant!
ResponEliminaEn veu baixa, d'acord, però jo ric amb tu de tota aquesta gent amb més testosterona que cervell, xenòfobs bocamolls...
L'estelada ens arrecera i ja l'enarborem sense cap mena de por. Serem valents, que no violents. Serem lliures definitivament.
Els peperos són tan curts de gambals que encara es posen més de cul amb les demandes de Catalunya. Si haguessin acceptat, estic segur que els ànims s'haguessin calmat i molts dels 'nous independentistes' començarien a passar del tema, només quedaríem els de sempre, que no som tants. Però no, ells amb el cul per davant i a sobre autocomplaent-se. Doncs res tu, si no s'adonen de que deixen només un camí fins i tots a aquells que són més escèptics, ja s'ho faran. Ah, i tots els que van jugant amb l'estratègia de la por i aquestes coses, ja s'hi poden posar fulles. Si tan malament ens han d'anar les coses, que ens ho deixin provar. Segurament pensen que tornarem enrere amb la cua entre cames. Què, que no hi ha collons per deixar-nos marxar i que ens estampem sols? A veure.
ResponEliminaSort que has avisat que era una estelada perquè no me n'havia adonat... potser és que no mirava la bandera.
ResponEliminaPel que fa a la llibertat del país, millor que no digui res que se'm trenca la veu com a l'Espe.
Doncs jo trobo que ets molt guapa, i amb estelada més ;-)
ResponEliminaBé, moltes gràcies per les flors, de fet tot venia de sèrie o sigui que el mèrit no és pas meu.
ResponEliminaHeu sentit totes les bajanades españolistas contra la nostra independència? avui estic una mica desinflada però penso que ja no tenim aturador. Toca esperar que els polítics, els nostres polítics, ho facin bé.
Creuem els dits i encenem espelmes!