diumenge, 20 de novembre del 2011

al tren ...


Al cel hi ha dibuixada, en forma de núvols, la promesa de pluja. Els camps anegats en són un espill perfecte.

Camps anegats
reflecteixen el cel.
Tornarà a ploure.

Mentre els arbres desfullats s'enmirallen en l'aigua quieta que cobreix la terra, el riu baixa tèrbol i rabent sense aturar-se a mirar res.

Com més al sud menys arbres caducifolis.

Una casa blanca i preciosa amb una torre. Està envoltada d'arbres, un petit bosc de plataners encara carregats de fulles.

La casa ideal
enmig d'un petit bosc
d'arbres daurats.

Massa pins pel meu gust garrotxí. 
Massa crits al vagó. 
Sona O Fortuna i tot queda ofegat per la música.

11:00
14ºC
138Km/h

Em sembla que he vist un mussol.

Túnels i la promesa d'un bon dia a la capital.

Dissabte 19 de novembre.

A l'estació by Lluis Llach on Grooveshark

dilluns, 14 de novembre del 2011

mil quatre-centes papallones ...


"(...) echo en falta que mires a la gente como miras a las mariposas (...)" 
Fon

Recordatori fotogràfic aplicable a la vida.

No sé com miro a la gent, però no sé si mai seré capaç de fer-ho com ho faig amb les papallones. 
La simplicitat intrínseca d'una papallona és possible de trobar en l'ésser humà?

Caço papallones.

Butterfly by Donavon Frankenreiter on Grooveshark


dimecres, 9 de novembre del 2011

fred petit i fum...

Avui quan he fugit de la ciutat no he buscat els valsos d'Strauss tal i com havia fet les últimes 4 o 5 vegades. Avui he deixat sonar el que anava sortint.

You'd rather run
Then when the cops closed the fair
And the songbirds keep singing (...) like never before
Tell me what you see
So empty, so estranged
Sometimes I feel like I'm drowning
take the wings of the winter
And I've never been one to believe in love at first sight
This city is for strangers like the sky is for the stars
Help me get my feet back on the ground

I he arribat a casa mentre jugava a robar frases.

Jaymay, Iron and Wine, Fleetwood Mac, The Beatles, Ray Lamontagne, Alexi Murdoch, Iron and Wine (again), Jaymay (two times), The Beatles (again).

Ha sigut baixar del bus i notar la tardor fins el moll de l'os.
La llum, l'olor, la temperatura, l'aire, el paisatge...
Quina bona olor que feia el poble. De fred petit i fum. D'arbres podats i fulles per collir. De muntanyes acolorides i racons foscos. De núvols espritmatxats i tardes curtes. De jerseis cordats i clatells freds.

He olorat l'enyorança i l'alegria i feien la mateixa olor.

dimarts, 8 de novembre del 2011

on a bed of stars ...




I'd like to rest my heavy head tonight 
on a bed of California stars 
I'd like to lay my weary bones tonight 
on a bed of California stars 
(...)

dissabte, 5 de novembre del 2011

is a cat ...


Fa temps que li vaig regalar un gat de roba a la Jana. Es veu que el fa córrer amunt i avall sempre. Ja farà dos anys que el té i li va posar Pèsol de nom.
La mare en va fer un de roba per tenir-lo a casa. També es diu Pèsol, em sembla.
No fa gaire he acabat un gat per en Dani. Aquesta vegada és de ganxet. Tindrem un altre Pèsol?

I tothom se n'enrivia del nom del meu gat!

Plou i ho fa generosament. Un ploure maco, d'aquell que s'aprofita, del que amoroseix la terra en lloc d'agredir-la.

Tornem a ser el gat i jo.
Plou i escoltem Lambchop. És una delícia fer-ho.

dijous, 3 de novembre del 2011

Either way

Hi ha dies que són difícils de fer passar.

Tot s'estronca quan, només sentir el despertador, et trobes fent la llista de despropòsits en què s'ha convertit la teva vida i quan busques una mica de ganes per afrontar un altre dia no en trobes ben gota.

Seria fàcil. Només caldria girar-s'hi i fer veure que no va amb tu. Però surts del llit, fas el que has de fer i trobes prou esma per somriure als companys del cafè matiner. Tot i que siguent com són costaria molt no somriure i fins i tot riure.

Un racó del cervell però va treballant incansablement. Si fes això, si anés allà, si deixés, si agafés, si pogués, si no puc, si no faig, si... si no... si dic, si callo.

I continues amb la llista de despropòsits i saps que si continues igual acabaràs plorant per les cantonades. Toca remuntar el dia i comences amb Deer Tick (Born on flag day), pel mig n'hi poses un parell dels The Pogues i Flogging Molly i acabes amb Wilco i sobretot amb la veu de Jeff Tweedy.

El cas és que hi ha dies que la tristesa i la solitud s'instal·len prop de l'ànima i només cal esperar que dormint se'n tornin per allà on han vingut.