L'equilibri és fràgil. Ho constato cada dia quan una sola paraula em pot fer trontollar de cap a peus, com em puc sentir ferida amb un comentari que anteriorment em prendria amb ironia i, la majoria dels casos, en sarcasme.
Volia parlar del dr.Meacuerdodetí que em va diagnosticar una protusió discal i que em va assegurar que fent les coses ben fetes podria evitar el dolor i una hèrnia indefinidament. I també del dr.Rehab que no em creu quan dic que em fa mal la cama, que no fa cas de les radiografies ni ressonàncies i que diu que jo dic que em fa mal, que no és el mateix.
També podria parlar de la feina, on no hi ha res que vagi com ha d'anar.
O de la família que ... en fi, de la família que tan aviat et fa un manyac com et clava un punyal per l'esquena.
Per sort enmig de tot el naufragi hi trobo illes on puc reposar i on sempre m'hi reben bé.
He fet de Tietaneush dos caps de setmana seguits. Si abans estava enamorada de la Jana, ara puc dir que l'adoro.
El dia 16 em va segrestar tota la tarda. Ahir va ser tot més repartit.
Ara mateix l'equilibri no es trenca gràcies al ronc suau del meu gat que jeu a la falda.
I sona el telèfon. És una de les meves illes. Apago la Laura Marling i me'n vaig fins l'arxipèlag.
Odio fer posts d'aquests.
ResponEliminaDeixa'm dir que, com a post, està molt bé. Ara, que el que expliques estigui molt sentit, és inevitable, la vida no ens canvia tant, malauradament hi ha coses que se'ns mantenen, i si ens molestaven o feien mal en un moment, ara continuen fent-ne. Si hi ha unes illes, doncs aferrat-hi, el que passa és que acaben sent amagatalls que ens allunyen d'altres problemes, i a la llarga no sé si són tan convenients.
ResponEliminaEm sembla preocupant això dels metges, no pot ser que no hi hagi manera de saber què tens o com posar-hi remei.
Per la resta... com sempre. No s'hi pot fer massa més, intentar prendre-s'ho de la millor manera possible. Moixaines per a tu i pel gat.
Tens tanta raó, l'equilibri a estar bé de veritat dura només uns segons. Massa sovint un petit detall ens fa mal i fa que no estiguem bé. Sembla mentida com una paraula lletja, algu que no ens comprengui, una mirada poc carinyosa...fa mal...
ResponEliminaCada dia tinc més clar que viure en certa forma és patir. I com més triïs la vida més sofriràs, perquè la vida mateixa ja comporta sofriment i més si ets valent i t'arrisques. Però no hi ha més alternativa, l'altre opció seria quedar-nos tancats a una bombolla. I sempre encara que faci mal i es pateixi cal triar la vida, sempre. Així també viurem els moments dolços com expliques, està molt bé fer de tieta neush!!!! No sé com s'ho fan els nens petits que et fan oblidar del món mentres estàs amb ells i tot sembla alegria i carinyitus, tot és torna fàcil i bo!
Ah! I he comprovat que amb música de fons, tot es posa millor, tot es relativitza. Ens transporta al nostre estat feliç i fa que ni sentim el que ens amoïna.
Una entrada trista, però real com la vida mateixa.
Doncs els pots odiar però són posts sincers i especials.
ResponEliminaEls refugis estan molt i molt bé sempre i quan no es tornin un habitacle permanent. Són refugis, i només això, i com el seu propi nom indica hom no hi pot viure eternament, només de forma temporal i mentre la tempesta, a fora, no amaina.
Vés cap a aquest arxipèlag, però quan hi arribis, amarra bé la barca per quan hagis de tornar.
Els odies perquè creus que et despullen o "fragilitzen"?, però són preciosos i, creu-me, t'enforteixen perquè t'humanitzen.
ResponEliminaI tant que és preocupant això dels metges, XEXU, però és ben real... a mi (i no és per desmoralitzar, Neus, és per dir-te que insisteixis) em van tenir ANYS per diagnosticar una artritits.
ResponEliminaCada vegada que anava dient que em feia mal el genoll, on era el mal i com era el mal em deien que m'havia fet alguna cosa al menisc... i, apa, radiografies, ressonàncies i al menisc no sortia res... llavors veien que hi havia un vessament articular (cosa objectiva: el vessament hi era) i m'enviaven a fer rehabilitació perquè el líquid sinovial es reabsorbís... em van receptar antiinflamatoris en pastilla, en gel-crema, em van fer prendre uns polvos blancs per l'atrosis i la degeneració dels tendons... tot això SENSE DIAGNÒSTIC!!... i passaven anys!! i eren diferents metges, primer un reumatòleg, després un traumatòleg, un altre reumatòleg...
Així que, NEUS, passa d'aquests dos metges i ves a un altre, que el dolor no ens l'inventem. I no paris fins que n'hi hagi un que et doni una explicació convincent :-))
A mi, finalment, em van diagnosticar "per casualitat"... l'enèsima vegada que em van dir que podria ser menisc (amb l'enèsim vessament sinovial) un traumatòleg va dir: Operarem, fem una artroscòpia i veurem què passa aquí dins... operant, van llimar una mica el menisc, van treure mostra de teixit i per fi!!! em van dir el què era: Artritis.
Llavors em van enviar a una altre reumatòloga absolutament inepta i, finalment, sabent ja el què era, vaig anar a un metge privat de Barcelona, pagant, perquè em fes el seguiment. I el vaig encertar, gens car, gens "abusiu" en res i boníssim.
Mentre no trobes el teu Metge-bo particular et recepto unes quantes racions de JANA amb molts petonets, moltes riatlles, molts jocs i molta complicitat.
Ah, i si em deixes que et porti la contrària, estic absolutament convençuda que en l'ànim de la teva família mai està això de clavar-te un punyal per l'esquena. Que en algunes coses no esteu d'acord o discutiu em sembla que no mereix una qualificació tan "bèstia" i més quan tu mateixa dius que també et fan manyacs... Pobres!!
Ànims noia... Potser convindria fer un canvi de metge, no? L'assumpta sembla tenir experiència en casos així, jo en això no et puc aconsellar gaire!
ResponEliminaQuina sort aquest gat... jo també vull moxaines! ^^
Un petó ben gros, Tietaneush!
Bé, tu sempre em llegeixes amb bons ulls XeXu i t'ho agraeixo.
ResponEliminaLes illes hi són i espero que hi siguin molts anys, a poder ser tota la vida, són persones que estimo molt, però estar amb elles no m'obnibuleix de cap manera, al contrari m'ajuden a veure tot més clar.
Sí que ´se què tinc, el doctor Meacuerdodetí ja m'ho ha diagnosticat, és el capullo de rehabilitació que ha passat de totes les proves que m'han fet i s'ha inventat un diagnòstic.
Accepto que em faci una prova aquest dijous perquè així ja la tindré però no em veurà pas més.
Gràcies rei. Un petó.
Saps què passa B m'enamora? que a vegades fem equilibris sobre una superfície prou ampla com per moure'ns tranquil·lament i a vegades aquesta superfície s'estreny de cop i és llavors quan costa... Tot és relatiu fins i tot l'equilibri. Jo diria que ja l'he perdut cada vegada que sento que trontollo :)
Ai la Jana és tan xerrameca, tan inquieta, tan llesta, tan curiosa, tan activa, tan maca, tan... tot el que es pugui dir de bo que cinc minuts amb ella compensen molts mesos foscos.
Avui la banda sonora és la pluja... una delícia per les meves orelles.
Una abraçada.
Els odio perquè no m'agraden El, són part de mi però m'agrada més parlar d'altres coses... el cas és que no me'n surto.
Una barca sense rems i que la corrent faci el que s'hagi de fer? ;*)
Els odio pel que li he dit a l'El, Vida. Sóc fràgil i vulnerable, en sóc conscient.
Gràcies maca :*)
Aviam Assumpta tinc una protusió discal, el doctor Meacuerdodetí és molt bon doctor (a part de jove, guapo, simpàtic, amable...). Em va visitar molt bé i em va explicar totes les coses d'una manera més que clara, em va fer les proves que tocavem (radiografies i ressonància magnètica) i em va dir el tractament: rehabilitació per enfortir la musculatura lumbar. És el doctor Rehab que ignora les proves i fa el que li rota. Ara m'han tucat per anar-hi a Girona (a rehabilitació) i ja veurem com va tot. Si ningú fa el que toca, tornaré al doctor Meacuerdodetí.
A ma mare van tardar anys a diagnosticar-li una hèrnia discal de cavall... a vegades hi ha coses que no són fàcils de veure. No sé què dir-te. A mi el dr.Meacuer... em va dir que ni pensaments d'operar-me, que sóc 'demasiado joven'... encara li hauré de tirar els trasots XD
I la família... cadascú se sap 'lu' seu Assumpta.
Una abraçada!
Moltes gràcies Laia preciosa! Canvio el segon doctor, al primer no, té proves físiques del que em passa entre la L5 i la S1 ;-)
Jo vull ser gat directament! XD
Petonasso maca!!
Vaaaa tira-li els trastos, dona!! ;-) Si el Dr. Meacuerdodeti, és el bo (en tots els sentits de la paraula) i l'altre és el que té ganes de portar la contrària, doncs tu ves al primer i sí, sí, tira-li els trastos!!... tindries el metge a casa!! genial :-D
ResponEliminasort de les illes... sempre hi un pujol des d'on veure la seva extensió i tot el mar que l'envolta.
ResponEliminai que ajuden a trobar-se més aprop del cel i el verd.
cuida't molt, bonica.
ah! i no odiïs del tot el post... l'has escrit perquè creies, o senties, que ho havies de fer.
en silenci o amb paraules hi sóc.
petó dolcíssim, nina
:O)*****
Ai Assumpta no sabria ni com posar-m'hi... què li dic? doctor em podria mirar l'estèrnum? és que em fa mal... ??? hahahahaha res, cadascú a casa seva.
ResponEliminaHo faig tan bé com puc Poeta.. fixa't que m'he engreixat i que dilluns bevia Moët&Chandon... quin complexe a Laporta tan bèstia per favort! hehe
Ho sé i el mateix et dic.
Una abraçada immensa.
Hahahaha... a veure... primer has de preguntar-li si li agraden els gats i si li agrada el futbol (i de quin equip és, clar).
ResponEliminaSi supera aquestes dues petites proves, ja pots dir-li coses cursis tipus:
"És que vostè si que m'entén, Dr. Meacuerdo de tí. Vostè em fa sentir millor amb aquesta seguretat que transmet"
:-DD