
M'agradaria saber quina serà la gota que farà vessar el vas.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
La que cau just al moment precís...
ResponEliminaI no creus que seria millor no saber-ho? Vaja, no arribar a conèixer mai aquesta gota, vull dir.
ResponEliminaSe't troba a faltar...
una foto espectacular...
ResponEliminaQuan menys t'ho esperis.... aquella serà.
ResponEliminaUna meravella de fotografia elur!
Potser pots fer un glopet i evitar que la gota faci vessar el got. Sovint no és massa bo desfermar la ira de l'aigua rabiüda.
ResponEliminaUna foto preciosa!
Potser no existeix aquesta gota... la que fa vessar el vas, vull dir, la de la foto està clar que sí existeix :-)
ResponEliminaDe moment ja es pot que dar on és Judit :)
ResponEliminaHi ha estones que la debacle sembla imminent Xexu, d'altres no, però cal ser realista, la gota hi és... tot i que sembla que tinc un sistema de vasos comunicants que funciona millor del que em pensava.
Jo també m'enyoro.
Una abraçada, maco.
gràcies Color Camaleó :)
Doncs preferiria que no m'agafés per sorpresa Alba.
Gràcies!
La solució són els vasos comunicants El, passa que hi tal 'tinglado' de tubs que m'acabaré fotent mal :P
Moltes gràcies, maco.
Oh... sí que existeix Assumpta, just com la de la foto... no sabent si caure o deixar-se assecar.
La que t'aboca al límit. Molt bona foto Elur
ResponEliminaM'encanta aquesta foto! Jo la titularia "Estiu"
ResponEliminasuposo que aquest tipus de gotes només es poden reconèixer retrospectivament... i potser així és millor. ara, el que es reconeix ara mateix és la gran fotògrafa que estàs feta! m'encanta! :))
ResponEliminaBuah, jo aquesta pregunta me la sé, està xupada! Ets un pou sense fons, de saviesa i de bondat, de manera que la resposta és que no existeix, aquesta gota ^^
ResponEliminaVolies fer una pregunta amb trampa eh... ;)
Deixant de banda les bromes, espero que vagi tot bé bonica!
Quin límit Alyebard? ja no sé on són, si és que n'hi ha...
ResponEliminaMoltes gràcies :)
Gràcies vida :)
L'estiu són dos peus descalços recolzats contra una finestra, aquesta és la 'meva' foto ;))
A estones tinc la sensació de que vesso per tots costats i encara no en sóc del tot conscient Aina... deu ser que estic més cansada del que em penso.
Moltes gràcies maca. Una abraçada!!
Uf Laieta preciosa... no et descuidis el pou de paciència! tot i que s'està assecant ràpidament... que n'ets d'exagerada!!!! hehehehehe
Avui val més que no defineixi res, però vaig tirant maca, gràcies. Jo també espero que tu estiguis molt bé. Una abraçada.
Espero que siguis a temps d'evitar que vessi.
ResponEliminaSalutacions!
Haurem de fer més equilibris Albert ;)
ResponEliminaUna abraçada, maco!