Dimarts va ploure, però no pas de qualsevol manera, no. Va ser un ploure contundent, llarg i abassegador. Quan travessava el Pont de les Peixateries Velles, altrament conegut com el pont de ferro, vaig decidir que havia de fer un parell de coses. La primera una foto, la segona estendre el paraigua.
Va ser acabar de travessar el pont que em vaig haver d'aixoplugar en una petita entrada. Era prou gran com per encabir-m'hi sense mullar-me, si no tenim en compte els cops de vent.
D'allà estant vaig fer unes quantes fotos, vaig tornar a respirar la flaire d'una bona tempesta, vaig veure un parell de llampecs i escoltar uns quants trons, vaig gaudir de l'embat de l'aigua i del vent i vaig pensar que s'acabaria al cap de poca estona.
I em vaig ben equivocar. Quan ja feia més de vint minuts que era allà no semblava pas que volgués parar i quan vaig notar que no plovia amb tanta força vaig gosar sortir del refugi i encaminar-me carrer Santa Clara amunt i cap a casa. Encara no vaig fer deu metres que ja portava molles fins i tot les calces, els peus em relliscaven dins les sandàlies i el paraigua tenia goteres. Un parell de cops de vent i ja vaig acabar servida de cap a peus. I quan arribes a aquest punt què se suposa que has de fer? doncs intentar que no es mulli el que portes a la bossa sense neguitejar-s'hi ben gota i passar per tots els bassals sense discriminació, arribar a casa més xopa que un ànec i completament feliç, canviar-se i tornar a sortir per anar a treballar. I és que la felicitat és efímera, ja sabeu.
No sé vosaltres però a mi m'està agradant molt l'olor que fa aquest estiu.
Aquest estiu el vaig demanar jo, que consti :-P
ResponEliminaEls incrèduls em deien que duraria poc, però ja porta dies, eh? Clar que en algun moment vindrà una mica de calor (lamentablement, no deixa de ser estiu) però un juliol com aquest el voldria jo cada any... i, si fem una mica de força mental, igual aconseguim un agost que s'hi assembli :-)
Ah! xulíssimes les fotos!!
oh....
ResponEliminade bò, de bò que tens grapa per les fotos: quina meravella!!
i coincideixo: a mi també m'està agradant molt la olor que fa aquest estiu, lliga amb el meu tempo a més
ptonillus wapíssima ;***
Ostres, el primer any que tinc piscina i encara no n'he pogut gaudir... això no és un estiu!! però ja veus, uns estan contents i altres no tant. Jo sóc de les que prefereix un bon sol i una bona tunda de calor.... potser és perquè sóc Lleó. ;)
ResponEliminaSalut i abraçada!
Uau, quina tromba d'aigua va caure no? Per aquí ha fet petits xàfecs de tant en tant... I m'emprenya quan fa molta calor, però també quan plou i m'he de quedar amb vint i pico nens aixoplugats dins una sala i cridant com lleons, mentre que amb una mica de solet estaríem a la piscina o jugant a alguna cosa a l'aire lliure...
ResponEliminaperò quan plou a l'estiu, ves per on, hi ha tres persones que em vénen al cap: la meva tieta, en Xexu i tu ;)
Petons bonica i apa... a gaudir d'aquest estiu! Qui ho hagués dit!
sóc dels que pensa que a l'estiu ha de fer bon temps....uns dies esta bé, però ara ja estic fins els nassos de tanta aigua.
ResponEliminaDe totes maneres celebro que almenys a algú li vagi bé
Jo voldria algun dia de sol de tant en tant...
ResponEliminaPerò la teva pluja m'ha recordat la que vam tenir a Costa Rica. 48 hores de pluja contínua, sense pauses ni contemplacions. En lloc de tapar-nos com si l'aigua ens fes al·lèrgia vam fer com la gent d'allà: xancletes, paraigües... i a mullar-nos. De tant en tant també està bé!
Si ja et puc veure, almenys posa´t katiusques dona, si has de fer la paperina com una nena de deu anys. Un bon estiu, si senyora. Ara a l´Agost una mica de sol per poder anar uns dies al Pirineu, però.
ResponEliminaSaps ? T´agrada la pluja, la foto ho porta a dins això.I no surt així com així, una cosa així.
L'altre dia Assumpta, vaig fer el comentari de que aquest estiu era per compensar la merdeta d'hivern que vam tenir. Avui el del temps ha dit que segurament ja no tindrem cap calorada forta... espero que no l'erri!
ResponEliminaBé una mica de sol ja va bé, sobretot si no fa massa calor, que els tomàquests han de madurar!!!!
Gràcies :)
Moltes gràcies Mei, guapa.
Petons i abraçades! I una rascadeta d'orelles a la Kira!
L'any vinent encara la tindràs Alba, un estiu com aquest possiblement no el veurem mai més ;)
Uf... uf... la calor ben lluny, jo sóc d'hivern.
Salut!!
Més de 50 litres en una hora Laia i no va parar fins ben entrada la nit em sembla... és que em vaig adormir plàcidament escoltant com plovia. A l'aeroport de Vilobí van enregistrar uns 104 litres si no m'erro.
Ho entenc... és complicat quan hi ha certs factors pel mig. Paciència.
Que'ts maca! :)))
Petonassos i abraçadasses i gaudeix molt dels nens (pensar que quan s'acabi tot els podràs tornar ique no cal que te'ls quedis hi ajuda, ho dic per experiència XD)
Ostres sí, jo passant-m'ho bé al juliol per culpa del temps... fantàstic!
Jo sempre he pensat que l'estiu estaria bé si no s'hagués de treballar. Cap dia, no valen les vacances (sempre massa curtes). Tres mesos de calor? tres mesos sense fotre res... ah! així sí!! ja pot fer tant sol com vulgui, amb alguna tempesta estiuenca de tant en tant i au! a jaure ;)
Avui ha fet solet M. Almenys a Girona, solet i 28º de màxima... ha estat bé.
Ei! que a mi també m'agrada el sol è?! qualsevol diria que no vull que en faci mai, però mira, la pluja té un encant especial.
I tant que sí! l'aigua és vida!!!!
Saps EStranger? si hagués portat una bossa de plàstic on poder guardar les coses que s'haurien fet malbé amb l'aigua, hauria tancat el paraigua i m'hauria deixat amarar amb delit. Va estar molt bé notar l'aigua als peus, tot i que les sandàlies van destenyir i em van quedar negres :P amb katiusques no seria el mateix...
Espero que tinguis tot el bon temps que necessitis. Ai el Pirineus...
Gràcies.
De quin estiu em parles? Això no és un estiu, almenys com els coneixem, això és glòria beneïda! Vam tenir un hivern de pissarrí, però ara en dono gràcies si aquest és l'estiu en compensació. Ja saps que a mi la pluja no m'entusiasma, encara que prefereixo mullar-me que anar suant mentre camino a pas de tortuga, però veure el cel gris i permanentment ennuvolat és el millor que pot passar. Està fent un estiu a la meva mida, el primer que recordo! Suposo que no durarà, però això ho dic des de mitjans de juny, i encara estem així... i que duri, si pot ser.
ResponEliminaI que bé que es dorm!
ResponEliminaA mi ja m'agrada aquesta olor!
records!
M'agrada molt quan plou tant que fins i tot les neurones se't netegen, quan cau una bona tromba d'aigua d'aquelles que et fan pensar que són les 11 de la nit quan en realitat t'acabes de llevar, quan fa la sensació que s'ha d'acabar el món... Però m'agrada si tot això és enmig d'un estiu de veritat!!!!!
ResponEliminaPer mi ja pot anar fent aquest estiu. M'està perfectament bé... ara, cara al setembre, que és quan jo tancaré la paradeta... em deixaràs que gaudeixi una mica del solet? En aquella època ja no apreta tant i és una bona manera de preparar l'entrada a la plujosa tardor... gràcies, gràcies!
ResponEliminaEl que sigui amb tal de que no pugin desmesuradament les temperatures XeXu, tot i que jo amb les tempestes estic més que contenta, ja ho saps.
ResponEliminaEm va dir el pare que s'espera una tardor seca, això ja no m'agrda tant... i els bolets? i l'olor de bosc humit? i...
Que duri fins a fials d'any, va :P
Oh i tant Joana, sobretot els dies de festa que pots tancar la finestra, t'estalvies els crits de la plaça i no t'afogues de calor! hehehe
Petons guapa!!!
Tenim un cafè pendent ;)
Amen Susanna, amen!!!
No sé El... miraré què hi puc fer, de moment estic getionant els solet d'agost per l'Estranger i sembla que va prou bé... espero poder-te ajudar al setembre... almenys uns dies, que si puc fer ploure no sé si m'hi podré resistir!
Ara, a la tardor, pluja de dilluns a divendres, au.