
diumenge, 26 de juny del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
El nen ja sap on ha d'anar, no?
ResponEliminaJo crec que sí... I el pare suposo que s'ho mira amb certa nostàlgia... ;)
ResponEliminad.
L'estava adormint XeXu i ell s'agafava a la samarreta per poder controlar en quin moment el volia deixar al llit i seguidament posar-se a remugar.
ResponEliminaLa foto la va fer la mare de la criatura deomises, jo en sóc la tieta, el seu pare (mon germà) feia una becaina ;-)
Punyeteru el nen :)
ResponEliminai més que ho serà Alyebard ;))
ResponEliminaNo sap res! ;P
ResponEliminaQuina fotografia tan tendre! Les mans i els peus dels nens petits són una preciositat! Pel que es veu a la foto deu ser ben petitó! Quan té?
ResponElimina