Diu que hi ha un moment per a cada cosa en aquesta vida. I jo ara em prenc el moment de desconnectar-me del bloc per una temporada. Potser em penedeixo de la decisió demà passat, potser no. No he pogut estar mai gaire lluny d'aquí, però també confessaré que mai no havia tingut les sensacions que tinc ara.
Massa dies em trobo amb ganes de voler escriure i no saber lligar ni quatre lletres. O que acabo esborrant tot un post perquè m'he cansat de mi mateixa en el tercer o quart paràgraf o perquè penso que no cal que expliqui segons què, tot plegat ja n'hi ha prou en què ho sàpiga jo i realment a qui li importa?
N'he esborrat tants que m'ha fet plantejar el perquè tinc un bloc on ja no em sento com em sentia abans, on ja no hi puc abocar les coses com feia abans, on ja no puc ni vull parlar com abans. Fet i fotut no sé si he tingut mai gaire res de bo per dir durant tot aquest temps.
I ara ja m'estic cansant d'aquesta versió de mi i esborraria tot el que he escrit (d'aquest post) i posaria només un 'tancat temporalment'. Però seria massa fred, veritat?
No perdeu el temps trobant-me a faltar, hi ha coses molt més interessants per fer, creieu-me.
2. I foris!: exclamació usada per a declarar resolta definitivament una qüestió, sobre la qual no cal insistir ni posar dubtes (Ribes, Empordà, Olot, Gir., Mall.); cast. y se acabó! «No ho vull, i foris!»«Endavant, i foris!»No'n som, y foris, Aguiló Poes. 171. Me'n vaig y foris, Alcover Rond. i, 164. Resolució i foris! Valia més produir un soroll curt, Ruyra Parada 20.
elur:
ResponEliminaem permetràs que no accepti que em diguis com hauria de perdre el temps.
simplement perquè tu ets una d'aquelles "coses interessants" de fet, molt interessant amb que he sigut regalat per aquesta brevíssima vida que tenim la sort de viure.
i que sols tinc paraules d'agraïment per tu. ni que sigui per tot el que la teva mirada m'ensenya. Sempre.
respecte a que desconnectis del blog, ho entenc perfectament. tot té el seu temps, el seu ritme.
No sempre caminem igual.
No sempre volem igual, oi? De vegades bateguem, altres ens deixem portar pels corrents.
gràcies, N., nina estimada
continuaré mirant el cel cada dia per si sento, de bell nou, els colors de les teves plomes.
una abraçada infinita
una bosseta de petons dolços, dolços, dolços..
t'e
:O)*
Aquest és un dels missatges que no t'esperes trobar mai quan entres en una de les cases en les que has entrat dia rere dia durant anys i panys (i per alguna cosa serà), encara que intueixis que alguna cosa no va bé.
ResponEliminaI aquesta és una de les respostes que no creus possible poder donar quan et trobes el missatge de marres. He insistit a moltíssima gent que marxava que no ho fes. Amb tu no ho faré. Si és el que necessites, sé que ho hauràs pensat molt i molt, que tu mateixa has vist que no pots continuar per infinits motius. Si és moment d'aparcar això, o fins i tot tancar una fase de la teva vida, no s'hi pot fer res, no crec que tu hi puguis fer res, així que nosaltres menys encara.
No esborris res, deixa aquí les teves 1360 entrades. Algun dia et faran falta, o ens faran falta.
Poca cosa més. Mai ha estat una pèrdua de temps llegir-te, i no ens pots dir què trobar a faltar i què no. I si no, pensa en si trobes tu a faltar algú, o l'has trobat a faltar. Espero ser aquí quan tornis, aquest espai és molt i molt, per tu i per nosaltres, vull creure que les coses que formen part de nosaltres mateixos és difícil deixar-les enrere. Es fa, és clar, però molts cops és per obligació. Esperem que no sigui el cas.
Sort. Una abraçada.
Això del a qui l´importa, la veritat, tens raó, però l´important no és això realment, sinó el que queda.
ResponEliminaJo m´ho he passat bé llegin-te, m´he sentit acompanyat. Ara perderé el temps en altres coses, però igualment et trobaré a faltar, i perderé una mica de temps fent-ho -una mica només, eh ?-
Passi-ho bé, sinyora. Ja sap on trobar-me, si fa falta.
Vaig veure aquest post ahir per la nit i, tot i que era una cosa que feia dies que em veia a venir, no vaig saber què dir...
ResponEliminaEsperava avui trobar algun comentari que m'ajudés a escollir les paraules, però segueixo sense tenir les adequades...
I dic que feia temps que m'ho veia a venir perquè també anava veient com t'estaves distanciant, distanciant, distanciant...
Tot té el seu temps, les seves circumstàncies... el que una vegada ens va agradar, ens va fer sentir bé, de cop i volta ens adonem que no ens serveix... ja sigui de forma definitiva o temporal.
M'agradaria pensar que un temps de descans farà renéixer les ganes d'escriure aquí i que arribarà un dia, d'aquí dues setmanes o dos mesos, en que veuré el teu blog actualitzat a la barra lateral del meu :-)
Oh! On ha anat el meu comentari?? No pot ser que s'hagi perdut... si no el trobes ja el refaré...
ResponEliminaM.À. més que dir, suggeria, però ja saps que pots fer el que vulguis amb el teu temps i tant.
ResponEliminaSempre m'has mirat amb massa bons ulls Barbollaire, tot i que t'agraeixo l'estima i la companyia i les paraules i els silencis i les fotos i... tot.
No me'n vaig pas gaire lluny, no et pensis. Qui sap quant de temps tardo a donar de nou la tabarra.
Gràcies a tu, maco. Petons i abraçades.
No puc entendre com ha gosat Blogger de posar-te a tu XeXu, a TU, al correu brossa. On puc anar a fer una reclamació? On s'és vist?!
T'ho agafes massa a la tremenda, no tanco, no esborro, no elimino. Descanso. I t'agraeixo que no em demanis que no ho faci, no sé si es pots imaginar com.
Feia molt de temps que ho rumiava i no m'acabava de decidir, però estic cansada, així en general, física i emocionalment.
No tindràs pas temps d'enyorar-me, ja vindré a emprenyar-te sovint a casa teva.
No sé què dir-te maco, et vaig trobar molt a faltar, de fet sempre que has tardat una mica a comentar-me o no ho has fet t'he enyorat.
Moltes gràcies rei. Una altra per a tu.
I què queda Estranger? a vegades em pregunto si serveix d'alguna cosa tot això, a part d'alimentar l'ego. D'altres estic convençuda de que si no us pogués llegir em faltaria alguna cosa. M'agrada pensar que queden els afectes.
Gràcies maco, a mi també m'agrada llegir-te, de fet m'agradaria escriure com tu.
Va, troba'm a faltar una mica, ja et deixo, però pensa que a casa teva hi continuaré vinguent com fins ara i ja saps que puc ser terriblement xerrameca i pesada.
Moltes gràcies i el mateix li dic sinyor J. Una abraçada.
Assumpta, preciosa... era inevitable, necessito... és no ho sé el que necessito.
No és que no m'agradi els meus nòmades, tot el contrari. M'agrada venir aquí i trobar-vos, malgrat jo us hagi mig abandonat fa temps. M'agrada visitar-vos i llegir-vos encara que no hi digui res. Però ara necessito deixar de pensar en format blog. Saps el temps que fa que no escric res en una llibreta?
No penso tancar definitivament, almenys de moment. I segur que em trobes actualitzada més abans del que et penses.
Un petó!
XeXu... t'he trobat :)
Reposa, i quan tinguis ganes de tornar, torna. ;-)
ResponEliminaAixí sigui Alyebard, moltes gràcies :)
ResponEliminaSe' trobarà molt a faltar, bonica.
ResponEliminaUn milió de petons! Fins a la tornada!
Si és el que ara necessites, ho has de fer. Que vagi molt bé! I ens retrobem quan vulguis, aquí o allà. Una abraçada.
ResponEliminaA mi em sembla evident que el Blogger té més bon criteri que tu, però bé, no entrarem en detalls.
ResponEliminaDescansa doncs. Jo seré per aquí, i si no hi sóc, busca'm. Espero que recuperis les ganes perdudes. Sense tu això no val res.
Te'n guardaràs prou de dir-me a qui he de trobar a faltar i a qui no.
Moltes gràcies DooM, però ja saps que et foto la tabarra per l'altra banda o sigui que... tot i que també vull allunyar-me una mica de twitter.
ResponEliminaUna abraçada ben forta, maco.
No sé què necessito GripauBlau. Estic cansada i no tinc ganes d'escriure d'esma o perquè toqui, per tant ho deixo reposar fins que sàpiga realment cap on tiro.
Una altra per a tu, P!
A mi blogger m'ha demostrat que de criteri cap, ja em diràs què pots dir que sigui ofensiu i censurable tu? i a mi? au va. I si cal entrar en detalls es fa. hehehehe... res, ara només volia picar-te una mica, deixa-ho estar.
Ja saps que no tinc inconvenient de fer un xiulet quan ho necessito, també saps que només cal que xiulis. No et conec personalment, però et considero un bon amic XeXu. Va, troba'm a faltar si vols, ja t'ho faràs.
I no diguis que això sense mi no val res perquè no és veritat.
Sembla tot dit, però, vaja, que sap greu.
ResponEliminaMoltes gràcies Càndid :)
ResponEliminaSegueixo llegint-te, escales amunt i avall i tramuntanades enllà. És un plaer.
Oooh.... i jo vaig i me n'entero ara... La meva desconnexió per sobrestauració de feina ja les té aquestes coses. Quin greu...
ResponEliminaPotser estàs cansada una mica de tot, i ho entenc, però crec que acabaràs tornant :) Hi ha moltes coses a explicar i que et vindrà de gust fer-ho aquí, xiqueta. Ho sé. Un bon dia faràs un cim bonic, gaudiràs del camí, el genoll no et farà la murga i veuràs un ocelles preciós al qual fotografiaràs. I pensaràs de nou, "això és un post". I aquí ens tindràs amb els braços oberts.
Com a mínim sé que en aquests moments no estaràs trista, que una 4a copa ben bé es val un gran somriure i un xic de felicitat.
Una abraçada tan tan gran que no te l'acabaràs mai :P
Ai Laieta preciosa... segur que torno, el que no sé és quan ;)
ResponEliminaI el Barça... ostres, encara bavejo mira què et dic.
Una abraçadassa immensa i molts petons, maca.
Sempre ens quedarà Twitter :-(
ResponEliminaUn petonàs, maca!
Últimament no hi passava gaire per aquí, així que no et trobaré gaire a faltar... i menys si segueixes pel Twitter!
ResponEliminaDe totes formes, espero que aviat hi tornis a escriure.
Adéu!
El contacte no el perdrem pas tan fàcilment Buk, és impensable!
ResponEliminaUn altre per tu maco!
Últimament estaves molt més out del que jo estaré mai en tema blocs Albert, però tu tenies causes majors!
Ah! sóc tan pesadeta pel twitter... hahahaha... en fi.
Tornaré. I no és cap amenaça ;)
Salut!
No si al final m'hauré de fer un cony de tuit d'aquests
ResponEliminaHi ha dies que és divertit Alyebard, d'altres avorrit, però sempre en treus alguna cosa bona. I sobretot companyia.
ResponEliminaÒndia, abans torno... abans marxes. Et comprenc totalment, jo vaig i vinc sense donar gaire explicacions, tampoc crec que les llegissin gaires ;)
ResponElimina:)))
ResponElimina