
De quan la foto només és una excusa per poder posar música.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Excuses, excuses... jo crec que sense excuses també m'hagués entrat bé aquesta música.
ResponEliminaBon diumenge Elur!
La foto serà una excusa...però és una bona excusa!
ResponEliminaBon vespre, Elur!
Bona excusa...bona foto...bon títol...el món és ben diferent segons els ulls que se´l miren. Sort que vola, aquesta !
ResponElimina( ah!...i bona cançó )
Doncs a mi m'agrada més la foto que la música, està molt ben trobada (la foto). Però com que sé que a tu t'agraden els paios barbuts, no diré res.
ResponEliminaCom que els meus estils musicals són un xic extravagants també he de dir que m'agrada més la foto que la música. Que tinguis excuses per molt temps més!
ResponEliminaSalutacions elur!
Uf... aquesta tarda l'he estat escoltant El. Me n'he ben enamorat. Fa una música preciosa i té una veu impressionant.
ResponEliminaBona setmana, maco!
Moltes gràcies Fanal Blau :)
Bona nit, maca!
També va demostrar tenir un equilibri envejable Estranger.
Tot depèn de la mirada i de la perspectiva, sí.
Moltes gràcies :)
(Burn i Empty són una preciositat també, tristes però precioses)
Moltes gràcies XeXu maco. Els paios peluts i amb una guitarra, sembla que sí. Tot i que primer em van atrapar la veu i la música, que ell sigui tan guapo és de més a més.
Espero que sí Alba, m'agrada fer fotos :P
Moltes gràcies!
Salut!