De bon matí, a cada revolt de carretera, el sol ens saluda passant entre els arbres. Cada revolt és una mena d'eixamplamenta d'ànima i continua creixent l'enamorament.No hem pogut anar allà on volíem però hem salvat el matí tapant el cul del cistell amb camagrocs. Les esgarrinxades d'arítjols ens picaran durant dies però es compensa amb escreix.
Sempre que trobo rossinyols de pi recordo en Jordi i somric. Avui li he dedicat més d'un pensament mentre gaudia del bosc.
Caçar bolets i pensar en blocaires és una senyal d'alguna malaltia seriosa?
A mi no m'ho sembla. Fer qualsevol cosa i pensar en blogaires s'ha tornat una activitat ben normal de la meva vida. Sempre alguna cosa o altra em recorda a aquest blogaire o tal altre. De vegades ja no saps on és el món real i el virtual. Vist així... potser sí que és una malaltia. Però who cares??
ResponEliminaNO és cap malaltia sinó tot el contrari, és un signe de felicitat.
ResponEliminaFem alguna cosa que ens agrada
Sí que ho és i a més greu i encomanadissa. Per cert la foto preciosa.
ResponEliminaGravíssima malaltia, sobretot si busques bolets entre artíjols. O bolets o blocaires. Llavors passa el que passa.
ResponEliminaBona la foto i bona la música i bones les esgarrinxades.
I bona setmana.
Magnífica foto. Deu haver estat una passejada preciosa :-)
ResponEliminaquina oloreta de bosc humit i bolets!
ResponEliminaMentre no pensis en cuinar els blogaires a la brasa i menjar-los amb all i julivert crec que la cosa no és greu :-))
ResponEliminaPerò Xexu, tot és real, no? vull dir que som tots reals. Bé, jo en sóc que si em pessigo me'n sento!
ResponElimina'júquèrs'? OMG! quines coses que me dius... ains! jejeje
Avui estic fatal, he d'acabar de deduir si és un efecte secundari del perfum empalagós que duia una dona al bus o d'alguna altra cosa.
Home Garbi, tot depèn del que pensis també è? imagina't que penso en algun/a blocaire tot renegant jejejejeje (alguna vegada m'ha passat però no pas enmig de bosc i bolets, és clar)
Ja sabia jo Jordi que ho era... cal tractar-se però? perquè jo no em trobo pas malament, almenys de moment és clar.
Gràcies :*)
Tan fotut és Estranger? em preocuparia la gravetat si em trobés amb pensaments negatius, però no és el cas.
Tinc unes mans... uf! que no em fa pas res que estiguin esgarrapades però punyeta, couen. Què deuen tenir els arítjols a les espines perquè faci tanta caoïssor? ni les esgarrapades del gat em molesten tant.
Moltes gràcies, maco i bona setmana per tu també!
I tant Josep Lluís tot allò de per allà dalt és preciós i per poc que voltis t'enamores :)
Gràcies!
I la fresqueta que hi feia Estrip! s'hi estava tan bé!!
jejejeje bona Assumpta! no, pensaments caníbals no n'he tingut mai, veus? una altra cosa no ho sé, però això sí que ho tinc :P
Què maca la foto. Jo de bolets no en tinc ni idea però m'encantaria saber-ne. Podries fer un know-how del tema! ;)
ResponEliminaNo crec que sigui malaltís. Ser blocaire ja comporta això...
ResponEliminaAl meu terreno de rovellons ben pocs (7, per ser exactes). Ara, pebrassos i mataparents per parar un tren!
*Sànset*
Oooh, què bonicooo!! Moltes gràcies pels teus pensaments, sobre tot en un lloc tan maco com un bosc i fent de boletaire.
ResponEliminaPetooons, Elur :)
Jo penso en els blocs permanentment. Bé, potser no tant, però no crec que pensar-hi caçant bolets sigui una malaltia, jeje.
ResponEliminaAdéu!
Gràcies Barrut, ja és al flickr :P
ResponEliminaUn què?? jejeje
Acabaríem ràpid em sembla, en conec pocs, però això sí dels més bons! :)
És un dels efectes secundaris macos que té tot això Sànset :)
Pebrassos? no els conec, els mataparents sí. I parents que els mataries també, però em sembla que em desvio :P
Sinyor Jordi!!!!!
No puc evitar-ho i tampoc ho faria en cas de poder, em fa gràcia recordar-me de tu amb els camagrocs :))
Em recordo de vosaltres tot sovint!
Petons i abraçades a repartir!!!
Si de cas és una malaltia d'aquelles que agraden Albert, fixa't si n'estem de malament! jejejeje
Salut!