dilluns, 27 de setembre del 2010

neush ...

Volia fer tota una explicada del diumenge amb la Jana però seré breu:

Bava.
Molta bava.
Sobretot quan alterna el 'teeta' amb el 'neush'.
Sobretot quan ve tota emocionada i diu 'neush miia!'
O quan m'ensenya la senyera.
-Neush a shèia!


a

17 ventades ...:

  1. Garbí24dilluns, de setembre 27, 2010 2:50:00 p. m.

    Breu si, però entenedor. Bons moments

    ResponElimina
  2. Barbollairedilluns, de setembre 27, 2010 3:05:00 p. m.

    gràcies a Jana i a tu la precària situació dels fabricants de pitets revifa!!!
    X¬DDDDDDDDDDDDDDDD!!!!

    Seriosament (bé, dintre d'uns límits prudentment acceptables...), és un escrit entenedor, tendre...

    és sentiment...

    una abraçada
    i un petó dolç

    :o)******

    ResponElimina
  3. eudalddilluns, de setembre 27, 2010 4:51:00 p. m.

    huarem de fer un pitet per a la teeta neush estampat amb la shèia!
    petoNassos i aprofita aquests momentassos!

    ResponElimina
  4. Alyebarddilluns, de setembre 27, 2010 5:58:00 p. m.

    Els moments amb els nens són GENIAAALLSSSS!

    ResponElimina
  5. Sergidilluns, de setembre 27, 2010 6:14:00 p. m.

    Ens fas bavejar a nosaltres també, els nens quan comencen a parlar són el millor que hi ha, no se t'esborra el somriure ximplet de la cara. I és que són per menjar-se'ls. Malauradament, més tard et lamentes de no haver-te'ls menjat.

    ResponElimina
  6. Assumptadilluns, de setembre 27, 2010 6:38:00 p. m.

    Hehehehe però qui li ha ensenyat això de la senyera? :-)) com diu en XeXu, només de llegir-ho s'encomana el baveig :-))

    ResponElimina
  7. Ull de cucdilluns, de setembre 27, 2010 8:34:00 p. m.

    oh!!! que tendre :) m'encanten...

    ResponElimina
  8. neusdilluns, de setembre 27, 2010 8:47:00 p. m.

    Els millors moments del dia Garbi i de molt llarg :)


    Tant la Jana com jo som més d'eixugar-nos amb la màniga del jersei Poeta... som aixíns de fines :P
    Un petó!


    Oh! seria un pitet tunejat preciós Eudald! jeje Tant com puc ho faig!
    PetoNàs!


    Són moments reconciliadors amb la vida Alyebard :))


    A més fan petar de riure Xexu! Sobretot quan dels canelons en diuen 'cuions' i d'una pel·lícula 'pucutula' o quan diu que a la guarderia hi té un amic que es diu Marc i no se'n diu ningú :)))
    Jo me la mengo, però a petons.


    La seva iaia (tieta meva) i la seva mare (cosina meva)... som de la ceba Assumpta!!! jjejee se'ls ha d'ensenyar les coses importants de ben petits! XD


    I a mi Ull i a mi :)

    ResponElimina
  9. Dericdilluns, de setembre 27, 2010 10:12:00 p. m.

    un bavero necessites!

    ResponElimina
  10. Assumptadilluns, de setembre 27, 2010 11:52:00 p. m.

    Ostres!!! Misteri a resoldre això del Marc!!... És molt interessant :-))

    Uhmmmm...

    No serà una nena i es dirà Mar? (no sé, per fer una suposició) :-))

    ResponElimina
  11. neusdilluns, de setembre 27, 2010 11:58:00 p. m.

    ja veus Deric... més d'un me sembla! ;)


    Doncs diria que no Assumpta, perquè diu 'Mac'.. quan no sigui l'ordinador :P

    ResponElimina
  12. sànset i utnoadimarts, de setembre 28, 2010 2:35:00 p. m.

    i ben caiguda aquesta baba. Motles felicitats per les teves babes!

    Sí, he escrit "baba" i "babes" en honor a Baba la Vident. No em surt escriure-ho d'altra manera...

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. Anònimdimarts, de setembre 28, 2010 6:22:00 p. m.

    Aquests són moments, de ben segur, que no oblidaràs mai. Quden en el record i no cal cap fotografia ni res d'això per a recordar-los. Són especials.

    ResponElimina
  14. neusdimarts, de setembre 28, 2010 9:29:00 p. m.

    oh la baba vident... com pot ser que la relaciones amb mi i la Jana Sànset??? jajajajjajaja quins acudits!
    Moltes gràcies, maco!


    I tant Albert i tant, sobretot quan li van dir d'anar a veure els gegants a la plaça i es va desentendre de tot i tothom em va mirar i em va dir 'apa! nem!' amb els ulls oberts com plats i el somriure immens... espera que he de fregar-me jejejejeje

    ResponElimina
  15. Albertdimarts, de setembre 28, 2010 11:56:00 p. m.

    Jajaja, breu i entenedora crònica d'un bon diumenge.
    I ja saps, després de la senyera toca la bandera del Barça.
    Adéu!

    ResponElimina
  16. C.dimecres, de setembre 29, 2010 3:10:00 p. m.

    Jo sóc el "tet". "Tet Cal·les", concretament :)

    ResponElimina
  17. neusdimecres, de setembre 29, 2010 9:33:00 p. m.

    Amb la bandera del Barça ens costarà una mica Albert, hem de compartir-ho amb l'"Amunt València" que li ensenya el seu pare, que és valencià i velencianista. Però puc donar fer de que se li està ensenyant l'himne culé i el 'Força Barça' jejeje
    Salut!!


    Un petó tet Cal·les! ;))

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)