No estic fent les coses bé, gens bé. No puc estar lluitant contra mi mateixa constantment.
I demà tocarà somriure altra vegada.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Vacances. Has de fugir una temporada. Com tu dius, no pot ser bo, les visites a l'infern tenen conseqüències, i els somriures no funcionen si no són sincers. Així doncs, no et forcis.
ResponEliminaLa lluita no s'atura ni s'aturarà mai. Però al final guanyarem. I això no ho dubtis, perquè a veure què s'ha pensat el món que ens pot fer! Una capricorn aixecarà el cap, i després tots a tremolar. Millor que no sàpiguen quan serà, que no s'ho esperin. Però ho sabran, ho sabran...
Ànims! Segur que aviat tornaràs a somriure de debò.
ResponEliminaAdéu!
Sempre en plena muntanya russa... no som capaços de mantenir-nos estables gaire temps.
ResponEliminaÀnim!
Si avui has tocat fons, vol dir que demà estaràs millor, ben segur. Cuida't molt i escolta bé això que et passa, que potser et digui quelcom del que necessites.
ResponEliminaUn abraçada!
Les lluites contra nosaltes mateixos són les més dures, les més terribles i les que fan més mal...
ResponEliminaFes el favor de començar a adonar-te de totes les coses bones que tens... i pensa que, evidentment, no hi ha ningú que ho faci tot sempre bé :-)
Vaaaaaaaaaaaa vingaaaaaaaaaaaaaa!! ;-))
T'entenc, jo també estic passant uns dies...!!! Ja toca que se'ns giri el bon rotllo, i anem a millor.
ResponEliminaSalut, i aire fresc!
Mai de la vida lluitar contra una mateixa. Quan no n'hi ha prou amb l'autoestima, hem de passar a l'autoadoració. Directament.
ResponEliminaSalut!
sense saber massa què dir,
ResponEliminanomés,
deixa'm ser al teu costat i abraçar-te ben fort,
(sense paraules sota la lluna plena)
un petonarro llunàtic, guapa!!!
;****
De moment em re-fugio Xexu :)
ResponEliminaPer sort no tots els somriures són forçats, el que et dedico és ben sincer. Gràcies maco!
Una amiga em va dir un dia que els capris sempre acabem aconseguint allò que volem... jo no n'estic gens convençuda. I fins ara no he lluitat gaire, per no dir gens, potser que m'hi posi.
Ho faig Albert, ho faig, sempre hi ha alguna cosa per somriure ni que sigui anar per la ciuat tocant els arbres del carrer ;)
Salut!
oh sí que en som M, passa que a l'estabilitat no li fem massa cas i som més conscients de quan pugem i baixem que de quan anem a peu pla.
Gràcies :*
Tocar fons significa fer peu per donar-se impuls, no Gripaublau? Hauré d'agafar embranzida, doncs.
Gràcies, una altra per a tu!
Som el nostre pitjor enemic Assumpta, ens coneixem massa bé els punts dèbils i els ataquem sense cap consideració.
Jo ho faig tot sempre bé, passa que voldria fer-ho molt bé! jajajajajajajjajaja res, és que me l'has posada en safata!! XDDDD aisssssss... gràcies preciosa!
Ànims Agnès i una abraçada.
Càndid, moltes gràcies. M'agrada aquesta teva filosofia.
Una abraçada!
No cal dir res Hypatia, la teva abraçada ja ho diu tot!
;********
Tu també lluites a la contra? ;)
ResponEliminaÀnims, que els entrebancs ens fan més forts, guapa!
Un petonot ben fort :*)
moltes gràcies, maquíssim!! ;***
ResponElimina