Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
III
Aquest mirall em diu que sóc ben sola
i no hi fa res que el trenqui en mil bocins.
He enfilat el carrer trist que va a escola
i em marco, amb guix, entorn, els meus confins.
La lluna riu, dins la nau que s'endola.
I jo sembro amb pedretes els camins
que em duen cap a mi, nit meva endins.
Baixo al meu pou, amb bleix de corriola.
Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna.
M'arrenco el collaret d'agres estrelles
i el mar se les empassa d'una a una.
I et prenc el cor segur amb què cabdelles
el teu destí, per fer, amb cartes velles,
un solitari nou sobre la duna.
Bruixa de dol
Maria Mercè Marçal (1952 - 1998)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEntenc que avui també has pensat en mi quan has fet el post, no?
ResponEliminaQue tindrà aquesta Maria Mercè Marçal que no tinguis tu perquè en pengis escrits seus i no teus. Res de res, ja t'ho dic ara.
(Escrit originalment a les 0:37 AM)
ResponEliminaEl primer vers de la primera estrofa sempre m'ha impressionat... Si es pogués fer!!
Bé... però al darrer vers hi surt la paraula "nou" i això sempre significa mirar endavant, encara que sigui amb cartes velles... Quines cartes, sinó, podem fer servir que les que tenim?
Bona nit, xiqueta!!
Una de les cançons més maques del món
http://www.youtube.com/watch?v=tCh2TNStcnc&feature=related
(Buscava una altre versió però resulta que YouTube l'ha tret... aiss!!)
Doncs sí estimat Xexu, concretament he pensat que protestaries per estar dos posts sense 'dir res'... i no anava mal encaminada, no.
ResponEliminaTot de tot, maco, ho té tot de tot.
Un petó.
Assumpta! has borrat el teu propi missatge! vaig escoltar la cançó anit, saps? gràcies per posar-la.
Pujar-la-hi rai, és poder biaxar i deixar-la allà el més complicat.
A mi m'agraden especialment aquests versos:
"Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques."
"Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna.
M'arrenco el collaret d'agres estrelles
i el mar se les empassa d'una a una."
Petons i abraçades!
Ostres el primer m'ha encantat. És molt visual molt bonic! que maco trobar engrunes d'amor al fons de les butxaques...
ResponEliminaUna abraçada guapa!
Ah! espereo haikus...
Si no protesto no sóc jo, estimada Elur. I què vols que et digui, no he llegit res d'ella ni m'interessa massa, i de tu he llegit com 700 posts o ves a saber. Per mi sempre la guanyaràs.
ResponEliminaJo també Rokins, però els haikus últimament passen de llarg... no em sento gaire zen :P
ResponEliminaHo sé Xexu i ja saps que m'agrada com ets... encara que exageris desmesuradament.
Una abraçada, maco!
oh... és preciós, no el coneixia pas.
ResponEliminaM'agrada molt, però costa desvincular-lo d'aquesta cuirassa de tristesa que l'envolta...
Una abraçada ben forta, maca!
Bona nit! Buscant una correcció ortogràfica al google, m'he trobat aquest bloc. Me l'apunto! :)
ResponEliminaD.
Una gran veu...
ResponEliminaUna joia, quina manera d'escriure, senyor...
ResponEliminaHola! ;-)
ResponEliminaSi, el vaig eliminar perquè jo buscava una versió concreta del "Good night" que va posar un dia l'Alex al seu blog i que, temps després també la vaig posar jo, però no la trobava per enlloc, així que vaig posar aquella. Llavors al dia següent vaig buscar una mica més i, finalment, em vaig adonar que la que jo volia l'havien retirat (aquestes coses rares que fan els de YouTube) però vaig trobar aquesta altre i la vaig canviar :-)
A vegades no sé molt bé què dir, i per això no et dic res. Avui he tornat a llegir els versos.
ResponEliminaAcompanyen, malgrat la tristor. Són d´aquella mena que et fan continuar sense masses impaciències. Van bé, per acabar el dia. Són útils .
El que et deia, a vegades no sé ben bé què dir...
És perquè és trist Laia... :)
ResponEliminaun petonàs, maca!
Molt bé D.
Salut!
Doncs sí Manucrits i poc coneguda pel meu gust.
A mi em fa enveja Zel :*)
Me'n recordo Assumpta d'aquella versió, aquests del youtube són fets així, què hi farem.
Hola maca ;*)
Són tristos però amb un punt d'esperança que fa que no acabis de desesperar Estranger.
No et preocupis pas per això, passo llista però no poso faltes ;-)
Has escoltat Lluna, sal, sang, exili? El vaig descobrir a través d'un blog que en parlava. Allò sí que és dir poesia, la seva poesia!
ResponElimina