s'acaba abril ...

Fa calor. Massa calor per ser l'últim dia d'abril. Al carrer si no et mous gaire s'hi està prou bé, però no per ser l'ultim dia d'abril. I quina sort que aquest s'acabi ja. Tot i que ha tingut les seves coses bones, és clar. Però generalment ha sigut un mes tens i esquerp.

Em torna a fer mal la cama. No sé si per la tensió acumulada entre ahir a la tarda i avui. Necessito vacances i necessito pujar a alguna muntanya. I, de moment, no puc tenir ni una cosa ni l'altra.

Perdre'm el que m'agrada de la primavera em fa estar inquieta i malhumorada.
Quantes flors s'hauran marcit ja?
Quantes papallones hauran passat?
Els abellarols ja han arribat a Cogolls?

Els prats deuen ser plens d'orquídees...

el Drac ...

Ja n'hi ha prou! va pensar. Ja no tornaria a passar mai més per una situació tan ridícula i vergonyosa. Mai més es deixaria guanyar d'aquella manera. Ningú, a part d'ell mateix, sabia com li costava, any rere any, haver de fer com si aquell mitja 'cerilla' fos més fort, més ràpid, més valent que no pas ell. Aquest any enviava a dida la tradició i el cap que els aguantava a tots plegats. Pensava cruspir-se el refotut Sant i anar-se'n amb la Princesa ben lluny. Recony! ja no podia suportar-ho més. L'orgull ja començava a sentir-se'n... a part de que no podia més amb la refotuda al·lèrgia a les roses, és clar.

Una proposta, un xic escarransida, als Relats Conjunts.

'mos' hi deixarem l'ànima ...

... passi el que passi, peti qui peti...
continuem siguent UN.

(em sap greu per la gent no futbolera, però una servidora no està per gaires coses més fora de les típiques i tòpiques que comporten l'egoïsme i els narcisos interiors...)

diumenge ...

Els oasis a mitja setmana no aconsegueixen minvar la sensació d'ofec. I decideixes tancar-te i amagar-te com si fossis una estruç. A voltes quedar-se completament sola amb una mateixa és millor que fugir cap a vés a saber on per no haver de pensar en res. Omplir el cap i la vida robant moments als altres a vegades no ajuda, sinó que perjudica. I això és el que he fet aquest cap de setmana. Aïllar-me físicament de tot i tothom. He seguit connectada a través de l'ordinador, però procurant mantenir-hi una distància prudencial.
M'he fet moltes preguntes i no m'he donat cap resposta concreta. Només una certesa, anar tirant endavant, com fins ara, que aquí caic i aquí m'aixeco.

Estava llegint amb la tele posada. La pèli, molt rara, no m'atreu gens però veure ninots em fa companyia i sentir veus fa fugir algunes pors absurdes. I just quan s'acaba la pel·lícula sona una cançó:

i somric. M'agrada molt aquesta cançó.

leave your sleep ...

En va parlar en Jaqme al seu twitter. Fa temps que el llegeixo i he après a fer-li cas. Sobretot quan parla de música. Si hi afegim el fet de que sóc mig empeltada de gat i que només falta que algú parli d'alguna coseta interessant que corro a llufar*, doncs m'he passat el dia escoltant el nou disc de la Natalie Merchant, Leave your sleep. És una delícia, de cap a peus, de la primera nota fins l'última, del primer vers fins el darrer. I avui (per ahir) quan li he comentat, m'ha passat un enllaç, just el que porta al vídeo d'aquí sota.

*xafardejar

oasis ...

Escapar-se de la feina a mig matí per esmorzar una mica. Fer-ho a la barra on només hi ets tu, l'home perfecte i el Barça de tema de conversa.

Mirar Breakfast at Tiffany's ara mateix.

vergonya!

The Times: Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el CIO.

L'Express: Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis.

BBC: Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al CIO.

Le Monde: No va amagar mai la seva admiració pel dictador Francisco Franco.

The New York Times: Samaranch, un antic dirigent esportiu franquista, va tolerar un cert nivell de corrupció al Comitè Olímpic.

La Stampa: S'ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange.

Sidney Morning Herald: Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.

Kurier: L'espanyol estava al servei dels feixistes.

New Zealand Herald: Samaranch era autocràtic i intolerant.

Wall Street Journal: Samaranch insistia a ser tractat d'excel·lentíssim i a envoltar-se de luxe.

Font: Vilaweb.

I per si encara no sentiu prou vergonya us deixo això.

Mentrestant a casa nostra tothom calla com un puta la veritat i es posa el vestit de cada dia, la hipocresia.

teardrop ...

En un intent de descobrir com i quan se m'ha instal·lat un nus a l'estòmac i un pes buit al pit forço la memòria inútilment. No en conec la data i no sé si en sé el motiu, podrien ser tantes coses... i podria ser cap d'elles. El neguit augmenta quan obro el programa per escoltar música a la feina i no sé què posar. No aconsegueixo trobar cap nom, cap acord, cap lletra que m'abelleixi prou com per a triar-la de companyia. Recordant el post d'ahir poso l'Émilie Simon i partint d'ella descobreixo una joia i m'enamoro a l'acte. José González m'ha acompanyat tot el dia. No s'ha desfet cap nus ni ha marxat cap pes, però un no apreta tant i l'altre sembla més lleuger quan estàs ben acompanyada...

I could have been a flower ...

elegància ...

Bernat pescaire,
el teu vol elegant
en l'horabaixa.

april and may ...

Nou hores fora de Girona i hi he tornat amb la sensació de que feia dies que n'havia marxat.

En el viatge d'anada no he somrigut fins que no he vist el perfil del Far. El meu paisatge cada setmana més ple de primavera, cada setmana més contrastat, més enyorat.

En el de tornada somreia cinc minuts després de pujar al bus. Una mare i el seu fill, que seien davant meu, s'han enriolat fins que les llàgrimes els han baixat galtes avall, fet que ha provocat més riures en el nen.

Un bernat pescaire, sortint d'Anglès, resseguia el Ter riu amunt.

Quan sona David Fridlund al reproductor, penso en un mail que tinc pendent i sobretot en la personeta que hi ha al darrere.

(m'he cansat d'esperar que goear funcioni decentment)

prendre consciència ...

Avui he saltat del llit amb un propòsit, ser conscient del dia més enllà de la feina i el meu univers interior i massa particular.

Avui m'he adonat de que lluïa el sol quan m'he despertat; la llum que entrava a través de la persiana, que mai baixo del tot, dibuixava línies de punts lluminosos com si d'un missatge en clau es tractés.

He sigut conscient de que no ha tardat gaire a ennuvolar-se, just quan he decidit que avui m'abellia d'escoltar Leonard Cohen i de cantar (desafinar) una mica.

Oh, the wind, the wind is blowing,
through the graves the wind is blowing,
freedom soon will come;
then we'll come from the shadows.

M'he adonat de la llum preciosa que il·luminava els arbres florits del meu carrer a primera hora de la tarda. Una llum ideal per fer fotos, una llum perfecta. M'he conformat en admirar enlloc de capturar.

I finalment, tot sortint de treballar, he deixat que el xirimiri m'empapés tranquil·lament tot deixant el paraigües dins la bossa. M'he tret les ulleres, les he penjades a la jaqueta i he alçat més d'una vegada el rostre cap al cel.

Algun dia ballaré sota la pluja...

esma ...

|| 2. Aptitud per a caminar o obrar instintivament, maquinalment, sense veure o atendre; cast. tino. Ni forces trobava per a pensar ni esma per a orientar-se, Vidal, Rosada d'estiu, 318 (ap. Balari Dicc.). Anar sense esma: anar sense orientació, sense saber per on es va. Recorre places y carrers sens esma, Guimerà Poes. 225. Perdre l'esma: perdre l'orientació, la facultat de saber per on es va o què es fa; cast. perder el tino. O qual més ne porta los esmes perduts, Proc. Olives 1792. Ab la fosquedat vaig perdre l'esma enterament: més d'una hora de nit aní sens saber hont me trobava, Jocs Fl. 1869, pàg. 177. Li feien donar tres toms per a que perdés l'esma, Serra Calend. folkl. 316. D'esma (Cat.), D'eima (Bal.), A l'esme (Val.): sense veure-hi o sense fixar l'atenció; cast. a tientas. «Aqueix ceguet va d'esma arreu». La boira va descendint; jo sols camino d'esma, Massó Croq. 113. Entraren..., una porta baixa, l'empenyeren d'esma, d'esma ficaren el llum i d'esma allargaren el coll cap a la fosca per a donar una llambregada, Víct. Cat., Ombr. 32. En Belluguins repetia d'eyma el siulet tremolós, Galmés Flor 21. Anar-hi o fer-ho d'esma: tenir gran facilitat per a una cosa, saber-la fer a correcuita i sense fixar-s'hi.

Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll

Avui he arribat fins a casa d'esma...

dimarts i tretze ...

ostres, t'he sentit quan m'has cridat i me n'he recordat de la teva veu...

apunts [17] ...

Tot baixant amb el bus m'adono de que hi ha parts del paisatge que tenen un to diferent a la resta. Com que somio truites mentre em deixo gronxar pel ritme i la veu suaus d'Antje Duvekot i el seu Coney Island, tardo a relacionar-ho amb el sol ponent.

La tarda tomba cap a vespre i els falciots es tornen a proclamar amos i senyors del cel mentre hi hagi prou llum.

A Girona em torno a meravellar amb els arbres del Passeig d'Olot. Aquells que s'inclinaven per trobar-se. Cada primavera m'enamoro de les seves flors i dels llocs on aquestes neixen. Trec el mòbil, més ràpid que agafar la llibreta que és dins el bolso que és dins el cabàs i que està tapat per la jaqueta i anoto unes paraules per un haiku. Branques amputades, memòria, flors, brots.

Quan enfilo el carrer perpendicular al de casa em creuo amb una velleta que passeja amb dues crosses. Ocupa pràcticament tot l'ample de la vorera i em mira preocupada per deixar-me passar intentant apartar-se, em somriu quan veu que no cal perquè m'aparto jo mentre li somric i la saludo.

Quatre passes més tard de la velleta sóc conscient de que robo instants a l'altra gent per suportar la soledat.

Branca amputada
al teu lloc brots i flors.
L'arbre recorda.

futbol ...

foto 'robada' de google

Un nen que fa nou anys i té una porteria de futbol nova. En fa vuit que el conec i l'estimo com si en fes mil. Un pes ploma ple d'afecte que mai té vergonya de demostrar.

Dos germans rossos com fils d'or que juguen a futbol. El de nou anys és responsable, fins i tot massa per l'edat que té. El més petit, de 7, és un provocador nat. El gran fa de porter.

Queixes i laments. Dos no es barallen si un no vol és una frase que he escoltat tota la vida. En B, el gran, no es vol barallar, per això es queixa. El petit, l'A, necessita reclamar atenció; l'entenc i em fa somriure la seva manera de fer. Sobretot quan es mostra esquerp i només baixa del burro perquè critico als empordanesos.

El seu pare i jo ens mirem plens de complicitat. Per què són els germans sinó? seria tan avorrit tot plegat sense poder-se barallar una mica.

M'agrada veure tanta activitat a casa la tieta.

sssssssshs ...

... que hi ha roba estesa!!!


que tingueu un cap de setmana ple de colors!

twittejant ...

El riure és terapèutic. Encara que sigui un riure dissimulat i que es desenvolupi interiorment. Les entranyes es relaxen mentre la cara fa un esforç per mantenir-se serena. L'esquena i la cama fan mal, però si te'n rius sembla que en faci menys.
Fa dos matins que creuo twitts en plan conya sobre el meu estat de salut amb @Accidia. S'ha creat una complicitat, a distància i virtual, a partir del bon humor i de les ganes de treure ferro a les situacions que ens fan estar de morros.
Riure a la feina a vegades és difícil, sobretot quan no estàs sola i se suposa que ets una persona seriosa. Sí, hi ha qui encara es pensa que en sóc. I sí, faig trampes a la feina.

Fa temps hauria posat aquesta cançó per la lletra. Avui no, avui la poso per com sona. Per com ressona dins meu. Hi ha sons que són com carícies. Hi ha guitarres que són com veus acariciant la pell.

Hi ha un fragment que em recorda la sardana, just abans de que comenci a cantar.

Sense música, sense twitter i sense blogger hi ha dies que es farien molt complicats de passar.

el temps passa inexorablement...

El temps, el tempo, me'l marca un tic-tac alimentat per corda. Segurament hauré de llegir les instruccions de Cortázar de com donar corda a un rellotge, doncs ara ho he de fer, perquè així ho he triat, cada matí.
Ara, el temps, el meu tempo, me'l marca el rellotge que em va regalar la iaia fa tants anys. El que havia sigut seu i que ara és seu i meu.
Ara em pregunto perquè just quan no hi és és quan la sento més propera.

Tic-tac...

Quan de temps, allò que no existeix, perdem pensant que tenim temps?

La foto són les entranyes del rellotge del rebedor de casa.

llàgrimes [4] ...

Hi ha dies que arribes a casa amb una sensació de derrota que et fa replantejar massa coses. Les llàgrimes que durant tant de temps has intentat no deixar escapar, rodolen galtes avall mentre et fas el dinar. Quan te'l menges penses que potser ja tocava enfonsar-se una mica per poder agafar empenta. I tot i que el pensament no és gaire sòlid t'hi agafes amb força. Tot plegat només és fruit de no trobar-se prou bé.

Després, al vespre mentre remugues pel mal d'esquena, de la cama i de la gola, un marrec a qui alguns anomenen Messi i d'altres anomenen déu fa quatre golassos. I les llàgrimes que baixen no tenen res a veure amb les del migdia.

D'això se'n diu estar tova.

verd esperança ...

Aquest matí he volgut ignorar el dolor, petit (vaig dopada) però constant que em provoca la ciàtica, i me n'he sortit prou com per arribar-me fins una de les talaies amb el nen. Hem vist a una parella de marcenques prenent el sol matiner. Hi hem estat poqueta estona, entre mals d'esquena i feinetes pendents hem marxat aviat.

Tot el paisatge era com una pedra preciosa coberta de petits diamants.
Les flors encara no han encatifat el prat, però aquesta setmana la farigola segur que ho perfuma tot doncs estava a punt d'esclatar.

blossom ...

El vestit d'hivern que duu la muntanya va desapareixent a mida que s'esquitxa de flors noves i brots plens de força i llum.

Al migdia dues cardines fan amoretes als ciprers del camp de futbol.

Havent dinat quatre espàrrecs robats al mal d'esquena. Jo no n'he robat cap al mal de genoll. Un te fred per a cada una i una bona sensació al cos i a l'ànima.

A mitja tarda, amb el sol que ja comença a allargar les ombres mentre encén les flors del cirerer, una cotxa fumada i una puput.

Mentre el vent bufa, una nena d'un any s'entossudeix en posar una pedra blanca dins una tulipa roja.

Un cavall marró daurat es deixa rascar el coll i la galta amb una paciència infinita i el genet, tan tranquil com el cavall, m'avisa de que quedaré plena de pèl.

abril ...

I la pluja es va assecar i els núvols es van obrir
i en un instant explosiu el món es va enfonsar més enllà de l'horitzó...
... tan sols un horitzó per viure (bis)...
tan sols un horitzó...
Roger Mas

L'abril ha arribat a cavall d'un somni de colors i una petita calamarsada.

Entremig, converses robades a la pressa a peu dret enmig del carrer.

Pujant al poble una silueta retallada a contrallum m'ha recordat un fragment de somni.
Estic caminant acompanyada per una ruta que no m'és desconeguda i passem per un claustre ple d'abellarols. I quan dic ple, vull dir ple. El claustre semblava construït amb plomes de mil colors.
Encara és aviat pels abellarols...
Somio en colors.

Pluja que ja s'ha assecat que ha caigut quan el sol lluïa.
Ronroneigs i miols. Un piano. Roger Mas. A les mans, ganxet.