dissabte, 20 de març del 2010

saturday sun ...

Sense massa ganes de fer preguntes continuo buscant respostes.

Demà segurament no aniré a caminar, el genoll esquerre torna a fer fallida. Una altra sortida perduda. Paisatges que no podran ser nous, doncs encara no existeixen, no pas fins que els pugui veure.

Canvio el decorat de nòmades. I em pregunto si la primavera es pot donar per arribada si encara no has vist cap oreneta. Per més que sàpigues que hi hagi qui sí les ha vistes.
Tot plegat es redueix sempre a una qüestió de fe?

Em podré acostumar a tanta llum? Cada any ho faig i cada any en dubto.

Hi ha hagut un parell de dissabtes en què, pujant cap al poble amb bus mentre contemplava el paisatge i el sol m'escalfava a través del vidre, el Saturday Sun era una meravellosa coincidència.


12 ventades ...:

  1. Noia, quina ego-temporada que tens, fent-te fotos al mirall. I tant que t'acostumaràs, perquè estaràs pensant quan torna el fred d'un cop, i abans no te n'adonis ja el tornarem a tenir aquí...

    D'acord, això m'ho estic dient a mi mateix, però espero que et serveixi. Puta primavera.

    ResponElimina
  2. m'estic tornant molt egocèntrica Xexu, però la foto l'havia mig promesa.
    I ara ja no sé si alimento el Narcís que tinc dins o si l'estic matant mica en mica, mira què et dic.
    M'agrada la primavera, de debó, però tardo a acostumar-me a tanta llum, em provoca mal de cap, però mica en mica i mentre no faci calor tot anirà bé. (jo també en sé d'anar-me autoanimant, ja ho veus)

    ResponElimina
  3. Ei, quines fotos més xules!!
    Poc a poquet la primavera ens anirà il·luminant a tots...
    A Figueres avui està fent un ressol molt interessant per fer fotos ;)
    (a aquesta hora ja és primavera? no recordo a quina hora han dit que començava...)

    ResponElimina
  4. Per a mi fa com dues setmanes que va arribar la primavera... i encara no les he vistes ;)

    ResponElimina
  5. Gràcies M :)
    Ara mateix, a les dotze i cinc minuts, et puc dir que sí, que ja és primavera ;*)


    Suposo que a cadascí li arriba quan li arriba Alegria ... vaia fiasco de frase que m'ha sortit, perdona.
    A disfrutar-la, doncs, guapa! Petons!

    ResponElimina
  6. Mira-la ella amb el seu serrell curtet damunt la cella esquerra!! ;-))

    Noiaaaaaaaa, havies de portar el cabell llarg, llarg, llarguíssim perquè si el vas tallar quatre dits!! Uaaau!!

    Aquest tallat m'encanta!! :-))

    Jo també em vaig fer una vegada fotos al mirall jaja... però és curiós, quedo molt diferent de com sóc de veritat perquè sóc "asimètrica" :-))

    Petonassos!!

    ResponElimina
  7. Estic malament del terrat!! jajaja he entrat, he vist la foto, he posat la música de fons i he comentat SENSE HAVER LLEGIT EL POST!! :-DDD

    Ara el llegeixo!

    ResponElimina
  8. hola de nou! ;-))

    Si, dona, sí que et podràs acostumar a la primavera (garantit!!)... ara bé, de l'estiu ja no dic res... ufff

    Ai, aquell contracte "ideal" per passar de la primavera a la tardor, què bonic!... :-)

    ResponElimina
  9. Tan llarg que se m'enganxava a tot arreu Assumpta, que volia girar el cap i amb l'esquena el 'trepitjava' i no em podia moure... bé això encara em passa :P
    On s'hade signar per l'abolició de l'estiu o si més no per reduïr-lo a la meitat, que ara ja no dura tres mesos en dura sis o set!!
    Podrem i tant!!!
    Petonassos!

    ResponElimina
  10. Avui ja hi havia orenetes i falciots als Aiguamolls!
    Sembla que el 2010 també tindrà la seva primavera!

    ResponElimina
  11. oh! segur que n'hauria vist al poble aquest cap de setmana, però no hi vaig pujar Càndid... enyoro els Aiguamolls!

    ResponElimina