
vaig perdent totes les batalles...
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Ostres, aquestes escultures que fan a les platges cada cop són més elaborades!
ResponEliminaÀnims, que la victòria acabarà arribant. Sense patiment no hi ha eufòria que diria Guardiola.
Adéu!
Ostres!! Impressiona, eh?
ResponEliminaEs poden perdre moltes, moltes batalles però l'important és guanyar la guerra!
Una gran abraçada :-))
No, la sorra ens absorbeix i ens amolla, el cop s'esmorteirà!!!!
ResponEliminaTampoc voldries ser la mà d'aquesta foto. Una abraçada immensa.
ResponEliminaEl cap és el meu cap, la mà la migranya...
ResponEliminaés de sorra... vindrà una onada i se l'acabarà emportant, segur.
ResponEliminacada cop que parles de la teva migranya em preocupa una mica que ho hagis de passar malament... no té pas remei??? :(
petonets
Ostres, sí que dura això... ufff ma mare les tenia molt fortes però li duraven un dia o un dia i mig i ja li calmava...
ResponEliminaDescansa, xiqueta, suposo que mirar d'estar tranquil·la és el millor que pots fer.
Petonassos.
et puc entendre be...jo tambe en tinc.
ResponEliminaanims, bonica!
Buuuuufff... Meravellós i terrorífic alhora...
ResponEliminaCuida't aquesta migranya, maca!
Un petonot ben fort ;*)
És fantàstic!
ResponEliminaMolt real, no?
Molt bona la metàfora amb el mal de cap! Ahir també ho compartia!
Utnoa
Quan tinc mal de cap em sento molt inútil i m'emprenya moltíssim; no m'imagino com deu ser una migranya, però segurament pitjor que un trist mal de cap!
ResponEliminaUn petonet de foscor (que ja sé que la llum no us va gaire bé) i silenciós, preciosa!
la batalla la guanyaràs, elur, i, si et cal, :) demà et deixo la tarja excusàtoria en les respostes del meu bloc.
ResponEliminaet garanteixo que són infalibles!
una abraçada.
gràcies genteta... petons a repartir.
ResponEliminaCom ens costa de vegades entendre els altres. Sento no haver entès el post ahir, cuida't molt, d'acord?
ResponEliminaNo passa res Xexu, tampoc hi havia gaires pistes, per no dir cap, no et preocupis gens ni mica ;)
ResponEliminaA més tenies tota la raó del món, no m'agradaria gens ser la mà!
Una abraçada!