Podria parlar del dol que vaig començar ahir, amb llàgrimes incloses, d'una cosa que va passar ja fa temps. A vegades la consciència no va tan ràpida com el temps.
També podria parlar dels riures d'aquest matí al bar. Quan un client, eixerit com ell sol, li ha preguntat dissimuladament a la M si jo estava disponible. Libre como los taxis!
També us podria dir que avui el dia gironí és gris.
Que avui no he passejat a la Sula, m'han substituït.
Que trobo a faltar els cafès que no em deixa prendre la metgessa.
Que ahir vaig veure un paio gratant-se el cul, amb la mà dins els pantalons.
Que tinc ganes de que plogui una setmana sencera.
Que l'estiu és exageradament llarg.
Que m'agrado amb els cabells llargs i alhora enyoro tenir-los curts.
Que m'entristeix no haver vist la família madrilenya aquest estiu...
I podria fer un post profund, íntim, personal, massa personal... amb tot el que em passa pel cap ara mateix.
Per tant, ho dic quasi tot i no dic res.
Fet i fotut les paraules se les endú el vent... encara que l'efecte d'algunes perduri en el temps.
dijous, 4 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Això del dol sap greu, però em quedo amb la segona, ja diràs com estava l'oferta.
ResponEliminaCel gris, OK.
Sense Sula, un dia de descans.
No cafè, gran putada.
Gratar-se el cul, quin gustet.
Pluja, OK, però tota sobre casa teva, eh?
Estiu, queda res per la tardor!
Cabells, ni se t'acudeixi, llargs forever.
Madrilenys, segur que serà aviat.
Cal que el teu post sigui més íntim i més personal? Em sembla que no.
Ànims, Elur!
ResponEliminaQueda't amb les anècdotes divertides i oblida totes les tristors. I oblida sobretot al paio aquell gratant-se el cul! Déu meu, no penso tornar a donar la ma a ningú!
Un petonot i molts ànims, maca!
Sí, quasi tot m'està passant... bé, lo de l'home gratant-se els pantalons per sort no ho he viscut. Si us plau, que arribi la tardor i el soroll de les fulles cruixint als nostres peus i les pluges i els grisos. Deixem latents els sentiments per a que madurin dintre nostre i de sobte arriba un moment en el que tot sembla haver-se arreglat i d'altres ens tornen a colpir al cor. Un petó!
ResponEliminaSi això no és personal, profund o íntim, que vagi Déu nostro senyor i ho vegi. Ànims per tot el que ha de venir.
ResponEliminaDoncs com ha dit en xexu, ja queda poquet d'estiu! ;-) I també tinc ganes que s'acabi, que m'estic deixant créixer els cabells també i si fa calor no vegis com molesten! ^^
ResponEliminaEn poques paraules ets capaç d'expressar sentiments, instants i emocions d'una manera tan real que em fas posar en situació amb una facilitat enorme... :D
Petonets!!!
L'estiu s'està fent llaaaaarg...
ResponEliminaTens raó, el què és més important són els senimenst que ens queden.
Xexu, a mi no em sap greu el dol, ja l'hauria d'haver fet abans.
ResponEliminaL'oferta i la demanda, qui és qui? jo no estic al mercat, a mi se'm guanya, no se'm compra.
Cel gris i dia gris.
La Sula ja em marejarà aquest vespre.
Una GRAN putada.
Sí que li devia trobar gust, perquè s'hi va passar una bona estona.
Home, què vols que m'inundi?
Encara és massa.
Forever és massa temps i massa paciència. De lo primer no sé si me'n sobra o no, de lo segon no.
Madrit, massa aprop per segons què, massa luny pel que realment importa.
El creus íntim i personal? jo el veig superficial.
Et prometo Buk, que jo aquestes coses no les faig. Si mai ens trobem, dóna'm la mà, eh?! jejejejejjeje
Un petonàs, maquíssim!!
No, no Alegria, es gratava el cul, no els pantalons!
Jo vull la tardor de colors impossibles als boscos i muntanyes, passejades enmig del bosc olorant-lo amb força...
Una abraçada!
Ummm... jo no ho veig tan personal, ni profund, ni íntim Company de Venus. I a déu val més que el deixem estar, si és que hi és.
Benvingut!
Gràcies :)
Això de que n'hi hagi que siguin massa curts per ser llargs i massa llargs per ser curts, és tot un problema Laia :P s'escapen de tot, gomes, clips, pinces...
Una abraçada!
Jo encara diria més Tarambaneta... eteeeeeeeeeeern.
I tant que sí, els sentiments per damunt de tot.
Un petó!
podries i ho has fet!
ResponEliminai de consciència, i de temps i de taxis i de culs, cabells i vent!.
Podria escriure un comentari jo, no?
I tant Estrip, "hasta" dos :*)
ResponElimina"Podria parlar del dol que vaig començar ahir, amb llàgrimes incloses, d'una cosa que va passar ja fa temps. A vegades la consciència no va tan ràpida com el temps."
ResponEliminaBé, res més a dir del que tu has dit. Merci per fer-me sentir una mica més entès llegint això.
petons,
aleix.
Res a agraïr-me Xitus, diuen que no hi ha més cec que qui no vol veure, i és veritat. Llavors un dia els ulls s'obren desmesuradament i ho veus tot. Tot necessita el seu temps de gestació, tants les decepcions com les alegries.
ResponEliminaUn petó :)