Creuem la frontera, imposada, de bon matí. El sol encara no ha sortit. I ens arribem a una fageda esplèndida, preciosa, on fem fotos i passem fred. Fred agradable, del que et fa sentir viva, que et gela les orelles i el nas i les mans. Enmig de la catifa de fulles ocres hi corre un rierol... la catifa ens cobreix fins a mitja cama.
I tornant... tornant ha passat tot. Conduïa jo, el meu supermegafiori, m'agrada aquesta paraula... I en una rotonda, després de creuar de nou la frontera imposada, ens para la Guardia Civil. Buenos Días. Bon dia. ¿De dónde sois? D'Olot. Pueden seguir. I em disposo a fer la rotonda, quan veig a l'altre que em diu que ¡Pare! ¡Pare! ... i parada a mitja rotonda me'l miro esperant el què... i em diu que la roda del davant no va gaire fina, que segur que li falta aire.
Merda! quan el nen ha dit segur que hem punxat no s'ha equivocat.
I ens hem parat. I he canviat la roda. Que podríeu dir, i què? però una servidora fotia una eternitat que no conduïa i encara menys canviava rodes punxades. I no sé perquè hi ha gent que en fa tot un drama, canviar una roda només requereix paciència, un germà que et vagi dient el que has de fer, no tenir manies a l'hora d'embrutar-se les mans, ser capaç de moure dues rodes sense ajuda i sobretot saber on és la de recanvi o en el meu cas tenir sort i trobar-la tot buscant una altra cosa.
I hem arribat a casa, ens hem fet el dinar que ja està paït i quan he pujat al cotxe per anar a treballar, estava mort. Completament mort. M'he deixat els llums encesos!!!
Sóc un cas... ais...
.
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No hi ha res com posar-hi ganes. Així qualsevol tasca és molt més senzilla.
ResponEliminaLo dels llums... Bé, tots podem tenir un despist XD
jejeje. M'ha fet molta gràcia, sobretot l'últim paràgraf, però ric amb tu eh? perquè a mi també em passa això jeje, també dic aisss!!!
ResponEliminaA tots ens passen aquestes coses, jo una vegada vaig punxar en una carretera fosca, al costat d'un club de nit, i sense llum, vaig haver de canviar la roda... estava cagada, però ho vaig aconseguir!! Potser també són reptes no? jeje
Petons!!!
fent pràctiques per entrar al RACC, follet?
ResponEliminaVaja, vaja, vaja !
Petonets dolços, "naturalista mecànica" :¬þ
(t'estimo....)
Tranquil·la, elur. Jo estic del tot convençut, de què si no fos pels molts cops que tothom s’ha deixat els llums encesos del cotxe, torbant-se amb la posterior negativa recalcitrant del mateix a ser engegat, el RACC no tindria el nombre de socis que té.
ResponEliminaPensador, pensador... Bé, d'acord que en trobar-te que no engega, t'acabis torbant, però, les coses ben dites, coi! ;-)
ResponEliminaHahahaha...perdona que em rigui, maca, però es que aquestes coses és millor prendre-se-les amb bon humor. A més a més, has de reconèixer que vist des de fora la cosa és força graciosa. ;-)
ResponEliminaEn fi, que de tot se'n aprèn. Ja veuràs com no et tornaràs a deixar encesa ni la llum del lavabo!
Un petonot, maca!
ÉS bo de saber, això del vostre utílissim germà. Per cert, quin és el seu número de mobil?
ResponEliminaaiiiiiiiii... demà haig de baixar a Girona... conduïnt... i sola!
ResponEliminaVaig a preparar un termo de til·la!!
jajajajajajaja...
Gràcies pels riures compartits, jo ahir també vaig riure amb mi i de mi, que és salut, coi!!
No hauria de ser així, però em consola pensar que no sóc l'únic negat amb els cotxes que hi ha per aquí. Les vegades que condueixo sempre acabo mirant totes les portes i les llums i les finestres per no deixar-me res en posició equivocada. I és que si no segur que em deixaria alguna cosa malament, i trobar-se el cotxe sense bateria el dia següent no fa gens de gràcia... sense radiocaset tampoc...
ResponElimina