me'n vaig a passejar els ulls per paisatges nous...
fins la tornada!
.
divendres, 26 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
mmm.... més fotos?
ResponEliminaQue els paisatges que es passegin pels teus ulls et siguin prou agradables.
ResponEliminaQue gaudeixis i sques moltes fotos
ResponEliminapetons
doncs que vagi bé!
ResponEliminaQuè ens regalaràs...?
ResponEliminauix... que xuli!!!
Bon cap de setmana i alerta amb les llums del cotxe jeje
aps, doncs fins a la tornada!
ResponElimina:*
No hi ha fotos, els paisatges agradabilíssims, he gaudit molt, vaig apagar les llums del cotxe, ha anat molt bé, m'ho quedo tot per mi no regalaré res, i ja he tornat :)
ResponEliminaPetons a repartir!
:*******
ah, res, veig que ja has tornat....
ResponEliminaVolia demanar-te que no triguessis gaire! hehehe
i ben fet que fas...
ResponEliminatots plegats una colla de tafaners...!
:¬P
ei, follet! gràcies per passar per casa..
elur,
ResponEliminaavui és diumenge?
i què llarga se'm fa la tarde...
una abraçada
com li dic al meu gat, Eudald, sempre torno ;)
ResponEliminaeh que sí Poeta? jejejeje
Gràcies a tu per tenir la porta sempre oberta, Barbollaire :*********
Iruna... sí, es fa llarga... tarda de sofà, de gat a la falda... el canvi d'hora té els seus avantatges i els seus inconvenients...
Petonassos, bonica :****