Fa un dia gris. Els núvols són d'un gris uniforme, sense cap gràcia. Ahir tenien diverses tonalitats, més fosques i més clares i era bonic encantar-s'hi. Avui no. Avui la llum és grisa i feridora. Fa dies que hauria de ploure. Fa massa dies que no plou.
La terra, el cos i l'ànima ho reclamen.
La terra està seca, assedegada.
El cos cansat i adolorit.
L'ànima neguitosa.
Avui no trobava la música adient. Necessitava música, cada dia en necessito. Però no m'estava res bé. Algunes massa tristes, altres massa alegres...
I me n'he anat a comprar, distreta amb els meus pensaments, fins que he aixecat el cap i he mirat les meves muntanyes.
Massa dies d'introspecció m'han fet oblidar d'admirar el que m'envolta.
I he recordat, que malgrat la temperatura, la manca d'humitat a l'aire, la manca de pluja, la manca de bolets... som a la tardor. I que alguns arbres, més llestos que nosaltres, estan fent la muda de colors. I es vesteixen de gala abans de l'hivernació. Com una gran festa de comiat fins la primavera, on esclataran amb verds renovats.
I recordo que és temps de migració. És el temps dels nòmades del vent... i arribant a casa he posat la meva banda sonora. I ara, m'estan acompanyant la música i els cants d'ocell...
I volo... un xic més amunt... un xic més enllà... tot buscant la pluja.
.
dijous, 4 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En nuestra próxima existencia,
ResponEliminanos cuidaremos mucho de no ser humanos.
Seremos dos gansos salvajes
volando bien alto en el cielo.
Las nieves deslumbrantes,
los mares y los ríos,
las montañas y las nubes,
los rojos polvos del mundo;
los miraremos de lejos
como si nunca nos hubiésemos caído.
INCREIBLEMENT ENCANTADOR.
T'estimo mosseta!!!
Nikus*
Aquí a can fanga també necessitem pluja... Ahir va ploure una mica, però de manera totalment insuficient. Portem un parell de dies amb una xafogor que no es pot aguantar.
ResponEliminaTu no et deixis endur per la melancolia de la tardor i gaudeix dels encants de l'estació, que en té un quants...la lluna, el caminar trepitjant les fulles caigudes (pràctica perillosa a barna...pots acabar trepitjant qualsevol cosa) el color dels arbres, les teves muntanyes ;-)
Un petonot, maca!
Com tu, carinyu, encantadro com tu ;)
ResponEliminaI jo a tu, preciosa, molt!!!!!
Ai Buk... no és pas la tardor el que m'entristeix, de fet no estic pas trista, ni melancòlica... només que estic farta de l'estiu, del bon temps, de la caloreta!!
A mi la tardor m'encanta!!!!!!
Un petonàs, maco!!
Precioso post, cautivador.
ResponEliminaLas estaciones son necesarias para alimentar nuestro espíritu. Las distintas luces, los cambios en la Naturaleza, los cambios en nuestras rutinas...
Al caer la tarde, "entre o lusco e fusco" como decimos por aquí, es cuando "volamos" mejor y sentimos más. Yo al menos.
Bicos.
entre o lusco e fusco... suena muy bien :)
ResponEliminaGracias Javi. La verdad es que sí, que tanto tiempo con el mismo tiempo, valga la redundancia, agota... pero esta tarde ha llegado la lluvia... a chuva...
Besos!
M'encanta la tardor! Ahir van caure quatre gotes a la city, i vaig pensar en tu, i és que no puc ni caminar sense pensar en alguna cosa del món virtual. Al cap pensava que tu em diries "Veus!!", perquè caminava tranquil·lament, mullant-me, sense pressa, i pensava que m'agrada l'olor de pluja...
ResponEliminaI què ho fa que jo també parlo de música? Com n'és de necessària! Espero que trobis la que estàs buscant.
és una passada la sensació q produeix el video, sembla ben bé q estigui volant.
ResponEliminapetonassos!!!!
oooooh això, Xexu, és un privilegi, passejar sense pressa sota la pluja... després del "veus!!" t'hi afegiria un "eh que bé que s'hi està??" :)
ResponEliminapluja, música... tot és el mateix...
un petó, maco!
Su!! per la pròxima que ens veiem, et deixo el dvd i podràs, durant més d'una hora, emocionar-te, plorar, riure... VOLAR!!!
Petonassos maca!!!
Aquesta nit passada, a quarts de quatre de la matinada ha fotut un xàfec d'aquells de veritat. M'he deixat mullar una mica -fent un kitkat a la feina- i he pensat que aquesta nit la elur dormiria bé, sense migranyes.
ResponEliminapetons i llepades ben humides!
I tant Gatot... com una nena petitona he dormit, almenys fins les 7 :P
ResponEliminaUn somriure ampli, un gràcies, una abraçada i un piló de petonots, Gatot!!!